Els empresaris acusats de pagar comissions a l'antiga Convergència en el cas del 3% podrien estar ultimant recursos per reduir la possible condemna que hauran d'enfrontar en la sentència. Així informa 'El País', que hauria tingut accés a diverses fonts que ho confirmen, assegurant que les defenses dels empresaris estarien pactant amb cautela la possibilitat alleugeridora a canvi de reconèixer els fets. Així, la formació presidida aleshores per l'expresident de la Generalitat Artur Mas estaria, novament, contra l'espasa i la paret.
Les fonts consultades pel mitjà apunten que la Fiscalia valora positivament assolir un acord i, a més, considera que és favorable per les parts. La confessió agilitaria el procés judicial i evitaria el que es tem com a un judici amb obstacles i dificultats per possibles incompareixences, entre d'altres. Paral·lelament, podria evitar la presó d'alguns dels acusats i inculparia directament a la hipòtesi que sosté l'acusació pública sobre el finançament il·legal del partit —ja demostrada anteriorment amb el cas Palau.
Els empresaris investigats
Sergio Lerma, el president de l'empresa constructora Oproler, per la seva banda, va declarar el passat 2017 que els responsables de Gisa —entre ells Josep Antoni Rossell, l'exdirector general d'infraestructures de la Generalitat— van oferir-li que efectués donatius a determinades fundacions catalanes per eliminar un «estigma» que embrutava la seva companyia per «falta de catalanitat». En la mateixa línia, va assegurar que Gisa demanava a les empreses adjudicatàries una quantia econòmica que seria reemborsada una vegada l'obra estigués finalitzada.
El testimoni d'un altre empresari, Jordi Soler, corrobora la tesi de Lerma assenyalant: «Entre les empreses petites de la comarca es parlava de què no se'ls atorgaven adjudicacions si no estaven en la llista». El propietari de Construcciones Soler, consegüentment, va entendre que «si col·laborava amb la fundació, estaria a la llista».
Un cop obert el sumari, el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va asseure com a persona jurídica al PDeCAT per presumptes delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals i suborn. La investigació determina que les donacions aportades per les constructores encobrien el finançament il·legal del partit a través de les fundacions CatDem i Fundació Fòrum Barcelona.
Gordó: un nexe corrupte
Germà Gordó, exgerent de CDC i un dels noms més coneguts de la trama judicial, era —segons la hipòtesi sostinguda pels investigadors— l'intermediari entre els empresaris i els càrrecs que podien adjudicar les licitacions. De fet, l'empresari Joan Manuel Parra va aportar la gravació d'una conversa telefònica amb Gordó en què aquest s'oferia a ajudar-lo: «Et vaig dir: cada vegada que et presentis a alguna cosa, em vens a veure i jo parlaré amb el secretari general corresponent, amb el departament corresponent».
El conjunt de proves aportades pels imputats culpabilitza directament la formació nacionalista catalana i una sentència de conformitat complicaria el panorama dels seus exdirigents.