ÚLTIMA HORA

Trets i càrregues dels Mossos a Barcelona

ARA MATEIX

Cremen cotxes al centre de Barcelona

El Suprem sentencia 'La Manada': van actuar sabent que la víctima no ho consentia

Diu que els autors van conduir la jove a un racó «solitari, recòndit, angost i sense sortida», paralitzant la seva voluntat de resistència
La Manada ja té una sentència pública | CatalunyaDiari.cat

 

Es fa pública la sentència del Tribunal Suprem a 'La Manada'. L'escrit conclou que els autors de la violació van actuar sabent que la víctima no consentia i amb un «fort component intimidatori», el que justifica la condemna per agressió sexual i no per abús.

 

Ella, en cap moment va consentir

«Els acusats van buscar expressament la situació, sense que la víctima tingués coneixement», apunta l'escrit, que remarca que ella en cap moment va consentir. També subratlla que la intimidació es desprèn «sense gènere de dubtes del terrible relat de fets provats». La voluntat de la víctima «va quedar totalment anul·lada», diu el Suprem, que assenyala que els acusats van conduir la jove a un racó «solitari, recòndit, angost i sense sortida» i que tot plegat, també el fet que fossin cinc, la seva edat i actitud, van «paralitzar la seva voluntat de resistència».

 

«Els acusats van obrar amb ple coneixement que les accions que estaven portant a terme atemptaven contra la llibertat i indemnitat sexual de la víctima, sense que en cap moment aquesta prestés el seu consentiment», conclou el Suprem.

 

Agredida 10 vegades en 1 minut i mig

La víctima va ser agredida en 10 ocasions en un període d'1 minut i 38 segons sense consentir-ho, «creant-se una intimidació que es desprèn sense gènere de dubtes del terrible relat de fets provats, del que deriva una òbvia coerció de la voluntat de la víctima, que va quedar totalment anul·lada per poder actuar en defensa de la seva llibertat sexual», insisteix.

 

El Suprem parla d'un «fort component intimidatori», que va fer que la noia adoptés una actitud de «sotmetiment, que no de consentiment». Els acusats, defensa el tribunal, «necessàriament havien de conèixer no només el perill concret de la seva acció, sinó que aquells actes sexuals vexatoris no eren expressament consentits per la jove».

 

El Suprem parla d'un «fort component intimidatori», que va fer que la noia adoptés una actitud de «sotmetiment, que no de consentiment» | Telecinco

 

Constata la credibilitat de la víctima

La sentència remarca que els condemnats «van aprofitar la situació de la denunciant, ficada en el citat cubicle al qual l'havien conduït per realitzar amb ella diversos actes de naturalesa sexual, amb ànim libidinós i actuant de comú acord». De fet, argumenta que la presència de diversos individus ja comporta intimidació, amb l'agreujant en aquest cas d'un tracte degradant i vexatori.

 

D'aquesta forma, el tribunal estima els recursos presentats per fiscalia i condemna els acusats per agressió sexual i no per abús, com havien fet les instàncies anteriors. També rebutja la pretensió de la defensa i constata la credibilitat del relat de la víctima, amb el suport dels vídeos. D'altra banda, el tribunal rebutja que la pressió mediàtica en aquest cas hagi afectat les resolucions judicials.

 

També et pot interessar...

Comentaris