Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Franco Acosta, futbolista uruguaià trobat mort el 8 de marca de 2021

La fulminant mort de Franco Acosta, el futbolista de 25 anys: «Va demanar ajuda i...»

El cos del jove va aparèixer pràcticament al mateix lloc on havia desaparegut uns dies abans

Franco Acosta, futbolista uruguaià trobat mort el 8 de marca de 2021
Surt a la llum la situació en la qual es trobava el futbolista abans de morir | twitter

Franco Acosta tenia grans somnis. Uruguaià de naixement, havia aconseguit conquistar a diversos clubs de futbol europeus i estava preparat per a fer el salt a l'elit. Però tot es va truncar el dissabte, un dia després que complís 25 anys, ja que s’ho va empassar el rierol al qual havia anat per a banyar-se amb el seu germà.

Es tracta del rierol Pando, en el departament de Canelons, al sud de l'Uruguai. Els dos germans van intentar travessar el riu nadant. El germà es va penedir a mig camí i va decidir tornar a la riba, però Franco va decidir seguir.

Estava prop de la riba, a uns 15 metres, però no va aconseguir arribar. «Va demanar auxili i va desaparèixer», asseguren les persones que estaven en el lloc i que van intentar socórrer-lo. Però l'aigua ja s’ho havia empassat i no van poder fer res per ell: es va ofegar en una zona entre 3 o 4 metres de profunditat, davant la desesperació del seu germà.

[predef]catalunya-diari-625[/predef]

La zona on va perdre la vida el futbolista no està habilitada per a bany

En veure que Franco no sortia a la superfície va donar la veu de l'alarma a les autoritats policials, que van posar en marxa el protocol de cerca i salvament. La seva desaparició va commocionar el món del futbol i els seus companys van demanar durant tres angoixants dies un miracle. Però finalment no va poder ser, i el cos de «Caco» va aparèixer sense vida.

El lloc en el qual va morir Franco Acosta en un rierol amb forts corrents que no disposa de servei de salvament. Malgrat això, van buscar durant tres dies i el cos va aparèixer gairebé en el mateix lloc on s'havia esfumat, la qual cosa indica que segurament s'ho va empassar un remolí i quedaria atrapat en el fons del rierol.

El sotsprefecte de la Ciutat de la Costa, zona on va succeir el tràgic incident, va explicar que la zona no està habilitada per a bany i que existeix un alt risc pels corrents interiors: «És una zona que és molt perillosa per als banyistes. Com que no està habilitada per a banys, no hi ha un control molt estricte, i això permet que moltes vegades ocorri el que va succeir». 

Segons l'autoritat policial, «els rius i els rierols tenen la particularitat d'aparentar una normalitat en la superfície però tenir grans corrents en la profunditat, i a vegades contràries al corrent de la superfície, que dificulta molt la tasca de nedar». Aquests corrents profunds en direccions oposades van poder ser les que es van empassar el cos de Franco. 

Les autoritats recomanen informar-se sobre els possibles perills del lloc abans de banyar-se en un riu, un llac o un rierol. Cal banyar-se només en les zones habilitades i en les parts aptes, que solen estar marcades per boies. No cal nadar a contra corrent: si et sents arrossegat per un corrent, cal nedar paral·lelament a la riba i en sortir del corrent nedar cap a la superfície. 

El pare de dos nens que somiava ser com Cavani

Franco Acosta va néixer el 5 de març de 1996 i era pare de dos nens. Els seus pares s'havien separat quan ell era petit i havia establert una relació molt estreta amb els seus avis paterns. Van ser ells els qui li van animar a jugar al futbol. «Tot li ho dec a ells», solia dir el jugador. El seu avi li portava als partits, on va començar a destacar com a davanter.

Amb 17 anys va debutar en la primera divisió uruguaiana, i després de realitzar diverses bones actuacions va ser fitxat pel Vila-real, a Espanya. Allà va estar en el segon equip quatre temporades, de 2014 a 2017, i després es va anar al Racing de Santander. En 2018 va tornar a l'Uruguai, on va jugar en diversos equips demostrant un alt nivell.

El moment crucial en la seva trajectòria va arribar amb una crida inesperada: «Prepara-ho tot que demà ens en anem a Portugal». Es va anar a jugar al Sporting de Braga, però després d'alguns partits amistosos va decidir tornar al seu país. El seu somni era jugar amb la selecció nacional, i creia que a Portugal no tindria opcions de jugar.

El seu gran referent era el davanter uruguaià Edison Cavani: «El que més admiro d'ell és la potència que té per a treure's rivals de damunt i entrar a l'àrea». Franco també admirava a Neymar. Després de la seva mort s'han succeït les mostres de dolor en el futbol mundial per la pèrdua d'un talent tan jove.