Els llargs mesos de lluita contra el coronavirus estan causant una altra gran pandèmia a tot el món que no té tanta visibilitat en els mitjans comunicació. I és que les llargues setmanes de tancament i confinament, que en alguns països s'han repetit en diverses ocasions al llarg de l'últim any, estan tenint una gran afectació en la salut mental de bona part de la ciutadania. En aquest sentit, hi ha persones que reben ajuda psicològica per superar el tràngol, però en alguns casos això no és suficient.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Aquesta és la trista realitat que va haver de viure la família de Ross McCarthy, un pare de 31 anys que es va llevar la vida el mes passat al Regne Unit, durant el darrer confinament. La seva salut mental s'havia anat deteriorant durant els últims mesos i, finalment, no va poder aguantar la pressió que havia convertit la seva vida, segons la família, en un constant «dia de la marmota».
Davant la decisió presa, el jove britànic va voler acomiadar-se de la persona que més estimava, el seu fill de 3 anys, Charlie. Així ho explicava al mitjà britànic 'Yorkshirelive' el pare de Ross, Mike McCarthy. Aquest explica que en la carta, el seu fill, enginyer de professió, mostrava el seu amor pel petit i li deia que viuria «a través del Charlie, que és jo però sense les meves culpes». El pare del difunt explicava que la família no creu que el jove hagués de lamentar cap culpa, però que «era part de la seva malaltia i de les veus que li feien pensar això».
Feia anys que intentava superar la seva malaltia
Ross feia anys que convivia amb problemes mentals que, malgrat tot, no van aconseguir «amargar el seu caràcter», segons explicava la seva parella i mare del seu fill, Charlotte, de 26 anys. La jove, trencada pel dolor, assegura que tenien planejat casar-se el Nadal passat, però la pandèmia els va truncar. Malgrat no estar casats, Charlotte té decidit canviar-se el seu cognom de soltera per McCarthy, cognom de Ross, com és habitual al Regne Unit.
La jove recordava que el primer confinament havia estat més fàcil per a Ross, ja que «podia sortir i anar a passejar». Però el tercer confinament «havent d'anar a treballar amb un clima fred i sense poder fer gairebé res, va tenir un impacte brutal en la seva salut». Malgrat els seus problemes, Charlotte confessa que Ross va ser «el seu millor amic, la seva ànima bessona», tot afegint que «no hi ha paraules per a descriure l'amor pel seu fill. Hauria mogut muntanyes per ell perquè era un pare increïble».
«La salut mental ha estat una assassina silenciosa durant aquesta pandèmia»
Charlotte remarca que el que havia de ser el seu marit no va rebre tot el suport mèdic necessari durant la pandèmia. «La salut mental ha estat una assassina silenciosa durant aquesta pandèmia de la Covid-19». Creu que si hagués patit un càncer «hauria estat tractat de manera més urgent que de la seva malaltia mental». És per això que Ross hauria demanat en la seva nota que la seva família lluiti perquè es millori l'atenció a les persones amb problemes de salut mental.
Així ho explicava la seva germana Laura, que afirmava que aquesta s'havia convertit ara en «la seva missió en la vida». És per això que ja han creat una pàgina web per a recaptar fons per a la 'Campanya contra una vida miserable' que expliqui la història de Ross i tractar de salvar el major nombre de vides possibles.