Muntatge fotogràfic de Tomás Gimeno i les seves filles Anna i Olivia

«Tomás Gimeno ho va fer per covard»: Expliquen què va passar amb el pare d'Anna i Olivia

Joaquín Amills, portaveu de la família, ha revelat nous detalls sobre Tomás Gimeno que podrien canviar la perspectiva del cas

Tomás Gimeno, el pare de les nenes de Tenerife, segueix protagonitzant titulars. Joaquín Amills, portaveu de la família de Beatriz Zimmermann, ha parlat amb el diari digital 'Almería Hoy'.

Amills assegura que «ens temíem un desenllaç com el que hem viscut, però teníem l'esperança de descobrir a l'assassí».

? ÉS GRATIS: Encara no ens segueixes a l'INSTAGRAM del Catalunya Diari? Clica aquí, t'hi esperem.

A més, el portaveu de la família reconeix que, per estratègia, «una psicòloga va elaborar un perfil psicològic de Tomás. En un primer moment va aconsellar, quan encara hi havia la possibilitat que les nenes estiguessin vives, apel·lar al seu cor», confessa.

«És una persona narcisista, de comportament infantil i trampós»

Aquest informe descriu a Gimeno com «una persona narcisista, de comportament infantil i trampós. Per a ell, guanyar era el més important, i sempre celebrava els seus triomfs avergonyint al perdedor».

El portaveu de Beatriz té molt clar quin era l'objectiu que tenia Tomás. «Mai volia ni podia admetre perdre. Per a ell, les nenes eren de la seva propietat. El 27 de juny encara deia que estarien ben cuidades. Mentia. Quan es va trobar el cos d'Olivia vam saber que ho havia planejat tot al detall».

A més, Amills manifesta que «el seu objectiu consistia a castigar a la seva exdona fent-li patir amb la desaparició de les seves filles. Beatriz és, però, completament diferent».

També recorda que el  27 d'abril, el pare de les petites «va deixar a les seves filles un moment per anar al port. Així, va poder comprovar que el vaixell funcionava i tot estava llest».

«Després, ell va recollir a les nenes, va anar a casa a les 19:30 h i allà les va matar. Però abans, va fer que Olivia gravés un àudio encarregant a la seva mare recollir uns quadres. Va enviar a Beatriz un últim record, un gest d'un ésser depravat», es lamenta.

Així mateix, el portaveu de Beatriz Zimmermann rememora aquesta última conversa que va mantenir amb la seva exdona, ja amb el cadàver de les nenes dins les bosses.

«Ho tenia previst des del principi»

«Tomás es va limitar a respondre que ja les tornaria. Va ser en una trucada posterior, quan aquest li va contestar de manera arrogant que mai tornaria a veure-les, i que s'aniria molt lluny», explica.


«A les 22:10 h va anar a la Guàrdia Civil i va tornar a trucar davant un agent. Va contestar que cap guàrdia li ordenaria el que havia de fer, i va demanar que el deixessin en pau. Després va fer una cosa que no encaixa».

«A les 23:00 h va tornar al port i considerem que va ser una cosa improvisada. Una patrulla costanera li va donar l'alto per infringir el toc de queda i va registrar l'embarcació, però no van trobar res. Després de la inspecció, van ordenar-li amarrar l'embarcació i li van imposar una sanció», explica.

Per al fundador de 'SOS Desaparecidos', Tomás «ho tenia previst des del principi. Tenia clar que havia de fer-ho en un punt on mai poguessin trobar el seu cadàver i el de les nenes».

«No obstant això, quan va arribar l'hora de la veritat, es va acovardir i es va disposar a pensar què fer per escapar. Quan li va parar la Guàrdia Civil de la Mar, es va adonar que era impossible i va seguir operatiu fins a les 2:00 h».

El portaveu assegura que «aquestes persones no són malalts mentals».

Segons les seves paraules, són persones que «no presenten remordiment. A Espanya hi ha ara mateix 40 menors desapareguts per sostracció parental. En aquests moments no sabem si estan vius o morts», exposa.

Beatriz Zimmermann, tot un exemple per a Amills

D'altra banda, l'entrevistat considera que la mare d'Anna i Olivia és una persona «molt especial. És incapaç de tenir odi. Està trencada en un milió de trossos. La seva preocupació era trobar a les seves filles i, per aconseguir aquest objectiu, sabia que no podia tenir odi».

«Per a mi és un exemple de gratitud, ja que ens donava ànims constantment. Cada dia ens deia 'avui trobarem a les nenes'. Sempre recordaré una frase que va dir quan va aparèixer el cadàver d'Olivia: 'Joaquín, les hem trobat, encara que no com havíem somiat'», conclou.