Era un dia feliç, per fi Felisa Reyes donaria a llum i coneixeria el nadó. Tot eren bones notícies, però la situació va empitjorar durant el part.
Felisa, la mare de Tony, va avisar a l'Hospital de Cabra (Còrdova) que podria estar patint un despreniment de placenta. Allà, l'equip mèdic negava que pogués estar passant, però Felisa no es quedava tranquil·la. Finalment i per desgràcia, el nadó va morir aquell mateix dia.
«Vas néixer per ser el nostre nadó, però al final et tenim com a angelet», paraules gravades a la làpida de Tony Reyes, al cementiri de Lucena. Una tomba que no és una tomba qualsevol, ja que les grans corones i rams de flors demostren que es tracta d'una mort esglaiadora.
El petit Tony no va viure més que unes hores, ja que va néixer pràcticament sense vida. Un tràgic succés que passava el 2017 i que encara avui segueix commovent els seus familiars més propers.
La tragèdia
La seva mare, Felisa Reyes de 32 anys, va estar perdent sang durant hores a l'hospital Infanta Margarita de Cabra. Allà va avisar els professionals mèdics que la seva mare havia tingut un despreniment de placenta i que els seus símptomes eren molt semblants. Sang continu i fluid sense estar vinculat a les contraccions pròpies d'un part normal.
«Primer li ho vam dir el meu marit i jo diverses vegades. Després va anar la meva mare a dir-los que era el mateix que li havia passat en donar a llum». En canvi, l'equip mèdic va respondre que la seva mare «podria haver tingut sis parts, però que ells n'havien fet 500 i sabien el que feien»; segons recull El Mundo.
Quan va arribar el moment de donar a llum, el nadó de Felisa no només va néixer amb parada cardiorespiratòria, sinó que va morir al cap de 20 minuts. Tot i això, tenint en compte els avisos de Felisa i la seva mare, l'hospital es va negar a reconèixer el seu error en aquell moment. De fet, va enviar a teràpia psicològica els pares del nadó després del que va passar.
«Del temps que vam estar amb ell, va estar una hora intentant convèncer-nos perquè no presentéssim denúncia»; recull El Mundo en paraules de Felisa.
Sense resposta
Després de la irreparable pèrdua per als pares, el cas de Tony es va arxivar a l'historial de l'hospital. Els professionals d'aquell centre mèdic no van reconèixer mai el seu error. En el seu lloc, el Servei de Salut Andalús (SAS) només va oferir una indemnització als pares de Tony pel que va passar.
Tot i que això sí, des del SAS es van disculpar i van lamentar el trist desenllaç de tota aquesta història. En canvi, el servei ginecològic de l'hospital seguia reconeixent que van ser els pares del nadó els que van desqualificar la feina.
La indemnització no es coneix, ja que no és el principal objectiu d'aquesta família, ja que volen fer veure que no són diners. Es tracta de justícia i de la vida del seu fill, la qual mai més no tornarà.
Aquesta és una història en què el factor humà és molt present. Des de la mort de Tony fins als metges encarregats del part. Les persones cometen errors i els sanitaris no són màquines perfectes.
Però la família del nadó només vol que es faci justícia amb el seu cas i que l'hospital reconegui l'error mèdic que van cometre. Ara, el cas el porta un advocat en representació de l'Associació del Defensor del Pacient.
