El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat per unanimitat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a la Generalitat el 2017. El tribunal ha fet públiques aquest divendres, 5 de juliol, el text sencer de dues sentències, avançades parcialment dimarts, on desestima tant el recurs de 50 diputats del Parlament com el de Podem, excepte un petit punt impugnat per la formació morada, però estableix que el 155 només es pot aplicar de forma «excepcional, subsidiària i puntual», i amb mesures directament dirigides a restablir l'ordenament constitucional.
Les sentències destaquen que, amb aquest precepte, la Constitució ha atorgat al govern de l'Estat un poder de coerció sobre les comunitats autònomes que permet la limitació de la seva autonomia en circumstàncies extraordinàries. L'article 155 és un remei excepcional, subsidiari i temporal, i una «via d'últim recurs»; i per això, «només cal utilitzar-la quan s'estigui davant d'una actuació autonòmica que incompleixi la Constitució, l'Estatut d'Autonomia o altres lleis o atempti greument a l'interès general d'Espanya», diu el tribunal.
L'objectiu de restablir l'ordre constitucional
Es tracta d'un procediment excepcional a utilitzar per afrontar situacions davant les quals no hi hagi altres vies que permetin el compliment de la Constitució i les lleis. La limitació de l'autonomia que es deriva de l'aplicació de l'article 155 ha de ser temporal, ja que «no hi cap ni la supressió de l'autonomia ni la seva suspensió indefinida, ja que la finalitat de la intervenció no és altra que restablir l'ordre constitucional i, amb ell, el normal funcionament institucional de la comunitat autònoma en el si d'aquest ordre».
El tribunal analitza a continuació el compliment dels requisits per a l'aplicació del 155. Així, estima que el requeriment del govern espanyol al president de la Generalitat es va formular adequadament, ja que s'identificaven correctament les actuacions de les institucions autonòmiques que havien donat lloc a aplicar l'article 155.
L'organisme titlla aquestes actuacions de qüestionar «el mandat de l'article 9.1 de la Constitució, d'acord amb el qual tots els poders públics estan subjectes a la Constitució i han d'adequar la seva actuació a les seves determinacions», i «atemptar contra l'interès general d'Espanya, quan es va discutir la preservació mateixa de l'Estat espanyol, intentant qüestionar la seva unitat i integritat territorial i constitucional».
També s'aprecia que el requeriment formulat va ser efectivament desatès en les dues respostes donades pel president de la Generalitat d'aleshores, Carles Puigdemont. Pel que fa a la tramitació al Senat, el tribunal rebutja que s'incorregués en cap defecte, destacant que el Senat va poder formar adequadament la seva voluntat, així com que es va oferir a Puigdemont la possibilitat d'intervenir davant la cambra alta, ampliant així les garanties de la comunitat autònoma, possibilitat que no va ser acceptada.
Les mesures que es poden arribar a aplicar
Les dues sentències inclouen una sèrie de consideracions generals sobre l'abast i límits del 155. El tribunal remarca que el precepte constitucional no especifica les mesures que poden adoptar-se, atorgant així al govern espanyol i al Senat un ampli marge d'apreciació respecte a quines siguin les que considerin necessari aplicar.
Aquestes mesures poden referir-se a qualsevol dels òrgans o autoritats de la comunitat autònoma, sempre que les seves actuacions guardin relació amb el supòsit que, segons el parer del govern espanyol i del Senat, ha determinat la intervenció de l'autogovern. El govern espanyol actua així «com a òrgan constitucional garant de la integritat de la norma suprema l'ordenament i de l'ordre territorial que d'ella en deriva i amb la finalitat de reconduir l'actuació d'una comunitat autònoma els òrgans de la qual han infringit greument obligacions constitucionals o legals o han atemptat contra l'interès general d'Espanya».
D'això en resulta que el govern espanyol pot adoptar «les mesures necessàries», que han de ser temporals i adequades per fer front a la situació, poden també referir-se al Parlament autonòmic, sempre que no impliquin la seva supressió o la suspensió indefinida de l'activitat parlamentària.
«Menyspreu a la lleialtat constitucional»
El tribunal analitza també algunes de les mesures concretes aprovades pel Senat que havien estat impugnades en els dos recursos d'inconstitucionalitat. En particular, pel que fa al cessament del president de la Generalitat, del vicepresident i dels consellers que integren el Consell de Govern, es considera que tal mesura està justificada, donada la voluntat de la Presidència i del Govern de la Generalitat «de situar-se al marge de la Constitució, del mateix Estatut d'Autonomia i de l'ordenament en el seu conjunt, per tal de constituir, al llarg d'un procés al marge de qualsevol norma i amb menyspreu de tota lleialtat constitucional, un estat independent en forma de república».
Estima també que no era possible considerar que el govern autonòmic responsable d'unes decisions vulneradores de l'ordenament constitucional i estatutari, fos alhora, en el marc de l'article 155, l'encarregat de restablir la legalitat constitucional i estatutària.
Pel que fa a la dissolució del Parlament acordada pel president del govern espanyol d'aleshores, Mariano Rajoy, en aplicació del que havia decidit el Senat, el ple recorda que «si un parlament autonòmic portés a terme actuacions que incomplissin obligacions constitucionals o legals o atemptessin greument a l'interès general d'Espanya, la concreció del que és necessari per a retornar al compliment constitucional o restablir l'interès general pot també referir-se a l'assemblea legislativa».
I en el cas concret, el tribunal, citant sentències i interlocutòries dictades en relació a actes i decisions de la cambra catalana, constata que «el Parlament de Catalunya no ha resultat en absolut aliè als fets que han desencadenat l'aplicació del procediment de l'article 155». També destaca que «la previsió d'una dissolució anticipada del Parlament de Catalunya, amb simultània convocatòria electoral, s'orienta objectivament a la més ràpida constitució d'una nova assemblea que donés lloc a la conclusió de la intervenció».