Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Yurian Cabrera

Troben mort Yurian, el jove desaparegut el dia del seu aniversari

La seva mare Toñi ha escrit unes paraules d'agraïment després de més de dos anys de recerca

Yurian Cabrera Tacoronte va desaparèixer després de sortir de casa seva a La Isleta (Las Palmas) el dia del seu 35 aniversari, el 12 de maig de 2020. L'agònica recerca ha conclòs de manera tràgica més de dos anys després. Un agent immobiliari va localitzar el cadàver per casualitat a una casa abandonada.

Segons avança La Provincia, el cadàver de Yurian va ser localitzat fa més d'una setmana a una casa abandonada. Creuen que el cos ha estat allí durant aquests dos anys i, de fet, es trobava en un estat avançat de descomposició. Això ha dificultat la identificació, que s'ha allargat fins ara.

Finalment, han confirmat a la mare de Yurian que el cos que s'ha trobat és el del seu fill. Ara el Grup d'Homicidis de la Policia Nacional investiga les causes de la mort. El cas està sota secret de sumari i els agents estan esperant els resultats de l'autòpsia.

El final de dos anys d'angoixa

La troballa es va produir a l'interior d'un habitatge abandonat al carrer Artemi Semidán de La Isleta. L'agent immobiliari que va descobrir el cadàver va trucar a la policia i el Grup d'Homicidis es va fer càrrec de les diligències. Després de fer les comprovacions pertinents, van informar la seva mare de la troballa.

Yurian Cabrera
Yurian, el jove desaparegut a les Illes Canàries. | Cedida
 

Toñi ha passat dos anys pendent del telèfon, esperant la trucada que s'ha produït aquesta setmana. «Fa dos anys que visc en una agonia, esperant notícies», deia fa tot just unes setmanes. De moment només li han dit que és el cos del seu fill, però no en sap res més.

«Només sé que és ell, no m'han dit res més», ha assegurat, ja que el cas es troba sota secret de sumari. Així acaben aquests dos anys tan angoixants per a Toñi, des del dia en què el seu fill va fer 35 anys. Va sortir de casa amb el que portava a sobre, sense el mòbil ni la documentació, i a partir d'aquí tot són incògnites.

Una carta misteriosa

Després de la desaparició de Yurian, la seva mare va sortir a buscar-lo pels llocs on solia anar i va preguntar als seus amics. Ningú no en sabia res, no hi havia cap pista, així que va decidir denunciar-ho a la policia. Poc després, una persona propera li va comentar que al seu fill l'havien matat i l'havien fet desaparèixer.

El més inquietant arribaria uns dies més tard, quan va rebre un missatge anònim amb una amenaça. «No diguis res a la policia», deia aquella carta. Una persona que l'apreciava li deia qui havia matat Yurian, com i per què, i explicava tots els detalls de la desaparició.

Inicialment, tenia l'esperança que el seu fill hagués marxat en vaixell i que tard o d'hora tornaria. Però, a mesura que passaven les setmanes o els mesos, les esperances es van anar esvaint. Fa unes setmanes, va recordar a la premsa el cas del seu fill perquè no s'oblidés.

Totes les hipòtesis obertes

Durant tot aquest temps, Toñi ha rebut el suport de l'associació SOS Desaparecidos. Finalment ha rebut la trucada que feia temps que esperava, tot i que ha estat per sentir la pitjor de les notícies. Ara ja sap on és el seu fill, encara que també que no el veurà més amb vida.

De moment, no sap res de la investigació, i està esperant que conclogui l'autòpsia per poder enterrar el seu cos. La investigació ajudarà a dilucidar si va morir per causes naturals, si va posar fi a la seva vida, o si va ser una mort criminal. Aquesta última opció no es descarta per ara.

El missatge de la mare de Yurian

«Em sento destrossada, però, com tothom sap, demanava que el cos del meu nen aparegués», comenta Toñi, la mare de Yurian. Ho ha expressat al seu compte de Facebook, amb unes paraules desoladores. «Us dono un milió de gràcies a tots, us prometo que us estimo a tots per aquesta ajuda incondicional», afegeix.

Yurian i la seva mare
Yurian Cabrera i la seva mare Toñi. | CEDIDA
 

Segons diu, «mai oblidaré com n'és de solidària la meva gent canària i no canària. Us torno a donar les gràcies a tots, m'hauria agradat que el resultat hagués estat un altre, però intentaré suportar això com pugui. Et desitjo, el meu Yurian, que vagis on vagis siguis infinitament feliç, t'estimo, fill meu», conclou.