Francesc Arnau i la seva dona, María José Camacho

«El veia angoixat»: els últims dies de Francesc Arnau abans de treure's la vida

El tràgic final de Francesc Arnau explicat per la seva dona, María José Camacho

Francesc Arnau es va suïcidar el 21 de maig d'aquest any a Oviedo, fet que va consternar la seva dona, fills i amics del món del futbol, així com els empleats i aficionats del club on treballava, el Reial Oviedo. Feia un any i mig que era director esportiu del club asturià, però la seva carrera es va truncar d'un dia per l'altre.

El català va morir als 46 anys i va deixar la seva dona, María José Camacho, i els seus dos fills, Pol i Marc. Després de tres mesos buscant explicacions del fatal succés, la viuda ha parlat per primera vegada després de la mort de l'exjugador del Barça.

María José Camacho ha concedit una entrevista al diari asturià 'La Nueva España' en què ha fet un repàs de la seva vida amb ell, com va gestionar la seva feina i com va viure en primera persona els dies posteriors a la seva mort.

La dona de Francesc Arnau s'obre en canal explicant com va viure la seva mort

«Aquella setmana el vaig veure malament. Ja era gairebé mercat de fitxatges i sé com funciona: el nivell de trucades que hi ha i l'estrès que pots tenir. El meu marit era molt perfeccionista amb la seva feina».

«Va començar a dormir malament i el veia angoixat, tot que l'equip ja s'havia salvat, i em va comentar algun problema que tenia a la feina, però eren coses normals. Estava atabalat amb els fitxatges i amb el mercat que li venia a sobre. Aquell dia només treballava a Oviedo», explica María José.

María José ha explicat amb detall com van ser les hores abans del fatal desenllaç. «El dilluns següent tenia pensat anar a Madrid, al FITUR (Fira Internacional de Turisme), i ara recordo que em va dir que no hi anés. Si hagués sabut que passava alguna cosa, ho hauria enviat tot a la merda, però mai em vaig imaginar el que li passava, tot i que li veia aclaparat».

«Estava desanimat. Quan van guanyar al Màlaga i es van salvar, ´érem a casa. Havien vingut diverses noies de l'Oviedo femení i vam demanar pizzes. Ell estava seriós i deia que no hi havia res a celebrar», confessa.

La viuda de Francesc Arnau no s'amaga per a parlar del xoc que va suposar la mort del seu marit. «El que diré és dur, però és el que penso. Tant de bo el dol que estic passant hagués estat per una cosa natural; per una malaltia o un accident».

«Per alguna cosa que sàpigues que no hi pots fer res. Sempre et queda el si hagués dit això, si hagués dit allò o si l'hagués portat al metge. Això no és un dol normal», confessa Camacho.

«Quan veig persones que moren de càncer, penso que tant de bo li hagués passat això. M'hauria acomiadat d'ell i li hauria dit mil vegades que l'estimava. Tant de bo m'hagués pogut acomiadar d'ell. Això és traumàtic, tan de sobte, sense anestèsia. No discutíem mai», reconeix.

Així es va enamorar d'Arnau la seva dona, María José Camacho

A part de parlar de la dolorosa pèrdua de Francesc Arnau, María José ha explicat com es va enamorar d'ell. «L'Arnau era molt tímid, i jo, en canvi, estava com una cabra i amb el temps em vaig tornar més tranquil·leta per ell. A poc a poc em va començar a agradar», confessa sense embuts.

«Era guapet, alt i ros, i a poc a poc em vaig anar enamorant d'ell. Fins ara, perquè vam estar 24 anys junts. Ell sempre feia broma amb això. Deia que li havia costat més sortir amb mi que ser futbolista del Barça», acaba dient.