Any 1996. Després de nombroses sospites i denúncies, la Policia es trasllada a un domicili de l'Hospitalet de Llobregat i deté a Margarita Sánchez Gutiérrez, de 43 anys i a la seva filla Sonia, de 16. Possiblement, per nom i cognoms no és tan coneguda, no obstant això, el cas de 'La vídua negra de Barcelona', que sembla tret d'una novel·la negra d'Henning Mankell, li posa a hom els pèls de punta.
L'origen d'una presumpta assassina
Sobrenomenada així pel seu modus operandi similar a la del letal aràcnid i per un convencionalisme en la semàntica del crim, Sánchez Gutiérrez va ser —suposadament, ja que no va ser condemnada— una de les assassines en sèrie més fredes que han vist els noranta. Malaguenya d'origen, es trasllada a Barcelona, on no sembla fer massa amistats. Llavors, els seus veïns asseguraven que era una persona «difícil de tractar» i «problemàtica», més aviat sorruda. El que ells desconeixien és que la seva presència i, posteriorment, els seus crims deixarien una tràgica petjada en la història del barri obrer.
Desnonada d'on vivia anteriorment, Sánchez Gutiérrez es va traslladar poc després amb el seu marit, Luis Navarro, i els seus fills, Sonia i Javier, al pis dels seus sogres, on tampoc va quallar la convivència. Pel que sembla, la seva mare política tenia un caràcter complicat i, a més, exigia al seu fill la meitat del seu sou, amb la finalitat de sufragar les despeses de l'estada, un fet que va poder fins i tot ser determinant i el detonant de la ira de Sánchez Gutiérrez, que procedia d'una família d'estructura matriarcal.
Una ona de crims «perfectes»
Així mateix, el 1992, durant aquell fervent estiu olímpic, la vídua negra va començar a fer caure a les seves víctimes en 'teranyines'. La primera presa, una anciana de 70 anys que vivia molt prop del domicili de Sánchez Gutiérrez, va ser trobada inconscient dues setmanes abans de la seva mort. La presumpta homicida i la seva filla li van robar més d'un milió de pessetes de la llibreta d'estalvis.
El seu marit, que exercia de conductor de metro, va morir també de manera fatídica en estranyes circumstàncies l'octubre del mateix any, mentre que la seva mare, sogra de Margarita, va ingressar cinc vegades a l'hospital acusant la seva nora d'haver-la intoxicat. No obstant això, les proves no van ser fefaents. Poc després, la va fer fora de casa juntament amb la seva néta.
L'any 93 i ja instal·lades en un altre domicili, mare i filla van posar fi, suposadament, a la vida d'altres dues persones —el cunyat de Sánchez Gutiérrez i un dels seus veïns, un home d'uns 50 anys, solitari, que fins i tot va arribar a acollir-les a casa seva. Segons els diaris de l'època, fonts policials no van constatar cap crim el 1994; no obstant això, el 1995, Margarita va enverinar un amic de la família, un home de 69 anys —a qui va sostreure una mica més de mig milió de pessetes— i a una dona, de 67. Aquesta última era cuidada per Sánchez Gutiérrez, i, després d'haver-li robat joies i objectes de valor, va ser ella mateixa qui va trucar les seves filles per a informar-les que la seva mare no semblava estar «massa bé».
Per a perpetrar sistemàticament amb una perfecta execució els seus crims, Margarita actuava només al seu carrer i feia ús d'una substància coneguda com a cianamida càlcica. Es tracta d'un medicament que tracta a pacients alcohòlics crònics provocant una forta aversió cap a l'alcohol. Un mal ús per quantitat, una mescla amb begudes alcohòliques, o simplement si s'utilitza per persones sense aquesta addicció, pot provocar la mort per fallades multiorgàniques o insuficiència coronària —que provoca un infart.
El seu ús com metzina té antecedents, ja que no només és efectiva sinó que, a més de ser una substància inodora, incolora i insípida, el cos humà l'absorbeix tan de pressa que és extremadament complicada de detectar. De fet, segons apunten mèdics i criminalistes, al cap de 5 hores no deixa rastre.
Un perfil psicològic d'una psicòpata
No hi ha dubte que la vídua negra de Barcelona va actuar fredament i sense cap mena de remordiments. Les seves víctimes eren veïns i familiars, i ignorant el possible vincle sentimental, tampoc va vacil·lar a involucrar als seus fills. Probablement, i això no és una afirmació (només se sosté sota teories criminalistes), és una persona incapaç de distingir entre el bé i el malament, un fet comú en perfils psicòpates.
Reducció de condemna i un judici
El gener de 1998, Margarita Sánchez Gutiérrez va ser sentenciada a 34 anys de presó. Ara bé, no es van poder determinar causes homicides per manca de proves fefaents. La vídua negra va complir 18 anys de condemna per falsificació —es van trobar els documents dels morts en el seu domicili—, robatori i lesions.
Com és possible que no fos imputada ni condemnada pels assassinats? Bé, segons diferents criminòlegs, Sánchez hauria confessat donar cianamida càlcica a les tres víctimes vives, amb l'objectiu de centrar la seva condemna en un delicte per lesions, havent al·legat mort natural en els morts i sent així desvinculada dels homicidis per falta de proves incriminatòries.
Paral·lelament, el judici es va celebrar l'any 1998 i, malgrat que el nou Codi Penal ja estava en vigor —des del 24 de maig del 1996—, els fets van tenir lloc amb anterioritat, quan aquest encara era una versió antiga. Així mateix, per conveniència se la va jutjar conformement a l'antic Codi Penal, que establia un compliment de penes molt més benigne que el de 1996. És per això que la vídua negra de Barcelona va complir tan sols la meitat de la seva condemna tenint en compte que el reglament preveia 1 dia de redempció de pena per cada 2 de treball, i 1 dia per cada 3 de bon comportament. Actualment, Margarita Sánchez Gutiérrez resideix a Terrassa, sense haver complert encara condemna pels seus suposats assassinats.
«El verí, una arma de dones»
Els casos d'homicidis per enverinament són més comuns en dones que en homes. Segons el punt de vista de criminalistes i criminòlegs, aquesta forma d'assassinat és la més covarda. Malgrat això, està molt relacionat amb l'astúcia, la seducció i la manca de necessitat d'ús de força física. A més, requereix una fredor considerable, ja que el fet d'enverinar a algú amb l'objectiu de posar fi a la seva vida, cal una observació de la víctima que passa per diversos processos fins que aquesta mor. Margarita Sánchez Gutiérrez, que es va declarar analfabeta en el seu moment, va demostrar una gran intel·ligència en ser capaç de perpetrar uns crims perfectes amb temprança i paciència.