La paraula 'residència' sempre ha estat vinculada d'una manera o altra al Convent de les Arts d'Alcover, però no sempre amb el mateix significat. Històricament, l’edifici ha desenvolupat aquest rol, acollint comunitats de persones en diferents períodes. Des de la seva funció de convent, passant per l’etapa hospitalària o allotjant la Guàrdia Civil. Des de l’any 2016, el convent torna a ser una residència, però no té res a veure amb el paper que tenia anteriorment: ara és una residència artística.
Això suposa donar aixopluc a artistes de totes les disciplines que busquen un espai pels processos de creació de les seves obres. En aquests tres anys, el Convent de les Arts ha acollit una quinzena de residències artístiques amb artistes de tota mena.
Tots ells troben en aquesta instal·lació un lloc que els sorprèn i que els aporta tot l’ambient necessari per a poder dur a terme els seus processos creatius que més endavant veuen la llum en forma d’espectacle.
L'artista Joan Català va ser el primer a fer una residència al Convent de les Arts
L'artista de circ Joan Català va estrenar el Convent de les Arts com a residència artística l'any 2016. Català va treballar 10 dies a l'edifici alcoverenc per tal de posar en pràctica diverses idees del seu treball 'Menar' que va rebre el Premi de la Crítica en la categoria Arts de Carrer el mateix any.
Després d'ell, quasi una quinzena d'artistes han passat pel Convent de les Arts per donar forma a les seves creacions: Formiga & Cigale van preparar un espectacle per a la Setmana Medieval de Montblanc, la companyia de circ Lurrak, la italiana Emanuela Ascari, els Barcelona Clarinet Players, el Projecte Ingenu, Sebastien Dethise...
En destaca també la cia. Passabarret que va fer una estada creativa al convent per definir els detalls escènics i tècnics del guardonat espectacle ‘Josafat’ l’any 2018. La mateixa companyia va declarar que «a nivell artístic, l'edifici i l'entorn ens va ajudar molt a l'ambientació de l'espectacle».
Alguns projectes han nascut al Convent de les Arts
El projecte nUn, format pels músics Gerard Marsal (Reus) i Medir Bonachi (Valls) van començar el seu projecte gràcies a la residència que van realitzar al convent. «Aquest projecte ha nascut i s'ha desenvolupat gràcies a l'espai. Ens ha permès tenir les condicions tècniques necessàries, els instruments, la sonoritat, el temps i l'ambient necessaris per poder crear, per poder donar forma a un espectacle íntim i personal que, d'una altra manera, hagués sigut més complicat de dur a terme», asseguren els músics.
El cas més recent, però, el trobem en Aupa Quartet, una formació ha actuat recentment a Alcover i que van fer una estada artística al convent per preparar el seu espectacle. Durant la seva residència els va sorprendre l’espai per treballar. «El Convent és un espai sorprenent, unes instal·lacions amb un nivell d'excel·lència propis d'altres països centre-europeus, més nòrdics», asseguren els músics i afegeixen que els encantaria fer una residència «sentint l'experiència completa del procés creatiu, o sigui, podent estar allí, podent dormir, podent jugar amb els horaris de treball lliurement».
El Convent de les Arts també ha estat escenari d'altres activitats artístiques destacades com l'enregistrament l'any 2016 del CD 'Tempesta Esvaïda' que va comptar amb l'Orquestra Camera Musicae de Tarragona sota la direcció de Diego Martin- Etxebarria, director basc format a l’ESMUC. També el 2016 es va enregistrar l'espectacle 'La seva padrona' per part de Catalunya Música.
Finalment, aquest passat 2018 els racons del convent van ser l'escenari perfecte per al treball de videodansa de la productora DansPXL de la vallenca Marta Arjona, que es va estrenar al Bronx World Film de Nova York fa dos mesos.
Un edifici emblemàtic d’Alcover
És impossible quedar-se indiferent davant el Convent de les Arts. Per fora, és un lloc que es pot veure des de diversos punts, però la seva màgia resideix al seu interior, creant un ambient idoni per poder assistir a un espectacle i sentir-se en un lloc que està a l'altura de totes les expectatives. Algunes de les seves sales, encara inacabades, tenen també un encant que ha servit d'inspiració de molts artistes per fer-hi cicles culturals.
L’edifici va començar essent un colomar al segle XVI, per convertir-se en una ermita i el 1582, en un convent. A partir d'aquí, les seves parets podrien explicar centenars d'històries, ja que l'edifici va allotjar una important biblioteca, que amb la desamortització va passar a engrossir el que després seria la Biblioteca Pública Provincial de Tarragona.
Els monjos, a part de les seves funcions religioses, van realitzar altres activitats de caràcter educatiu: ensenyament general, música i orgue. D'alguna manera, el Convent es va convertir en un focus de cultura, d'una dimensió superior a la local.
Durant la major part del segle XIX va desenvolupar, entre altres, funcions assistencials com a hospital de pobres, i també educatives, com a escola privada. El 1920 el convent va passar a funcionar com a Casa Quarter de la Guàrdia Civil, paper que va exercir fins el 1973.
El convent s'ha reinventat per passar a ser el Convent de les Arts i esdevenir, sens dubte, un dels pilars de la cultura a Alcover: acollint espectacles de tota mena, exercint el paper de residència artística o acollint cicles únics com 'Parlem Contemporani?'.
També et pot interessar: