L’Institut d’Estudis Vallencs (IEV) té quasi 60 anys, però fa olor de nou. Ens citem amb el seu president, Xavier Salat, en una sala de l’edifici acabada d'estrenar: l’aula Robert Gerhard, dedicada al compositor. L’IEV es va fundar l’any 1960 per un grup de vallencs residents a Barcelona amb l’objectiu de preservar el patrimoni de l’Alt Camp en el sentit més ampli de la paraula. Salat, explica amb passió la feina que fan des de l’entitat a qui ell es refereix com «la casa», però confessa que en un temps s’hauria de «facilitar el relleu» en el seu càrrec. Ell va entrar a formar de l’IEV l’any 1986 però, entre rialles, assegura que no recorda en quin moment va començar a ser president. Actualment també és cap de seminari de Biologia i Geologia de l'Institut Narcís Oller de Valls.
Com explicaria a una persona que no ha vingut mai a Valls què és l’Institut d’Estudis Vallencs?
És una entitat cultural que es dedica a fer estudis, reivindicar i preservar el patrimoni en un sentit molt ampli: cultural, arquitectònic, documental, personal... Editem llibres, fem publicacions, conferències, visites, convoquem premis... Fem unes 150 activitats externes a l’any, això suposa unes 3 a la setmana, però en l'àmbit intern també fem molta feina que no es veu. Tenim la custòdia de dos fons: el fons Robert Gerhard i el fons Carles Cardó, que vam recuperar fa uns cinc anys. També promovem l’Espai de l’Estudiant, que és la joia de la corona.
L’IEV va néixer d’un grup de personatges de l’època- anys seixanta- que volien preservar el patrimoni de l’Alt Camp, què queda d’aquesta filosofia dels inicis?
L’esperit fundacional hi és, però està posat al dia amb l’actualitat, adaptat a les noves tecnologies. L’inici de l’IEV va ser molt bonic perquè va néixer a Barcelona però de seguida el van portar cap a Valls i es va engegar aquí. En aquests anys ens hem mogut de casa i hem lluitat molt per aquest edifici.
Si en l’actualitat s’hagués de fundar un nou IEV, qui serien aquests personatges il·lustres que l’haurien d’engegar?
Aquella gent que està a molts llocs; gent de la societat, no cal ser doctor en res. Hauria de ser gent que mostra interès i té la inquietud de preservar la cultura en general. Podria dir molts noms, però me’n deixaria molts més.
Com valora el patrimoni cultural que hi ha a Valls?
Tenim molts ‘tresors’, però de vegades no ens ho creiem suficient. Després surts a fora i et diuen ‘si Valls té moltes coses!’. La nostra obsessió és que hi hagi moviment cultural, mantenir aquesta activitat viva. Hem de ser capaços de créixer en la línia de donar a conèixer el patrimoni a través del concepte que qui coneix estima i qui estima preserva.
Vostè sempre ha estat vinculat amb la docència. Com va anar a parar a l’IEV?
Vaig entrar en aquesta casa per culpa de Francesc Espanyol l’any 1986. Feia poc que havia acabat la carrera. Vaig anar al Museu de Zoologia i em vaig fixar que hi havia moltes etiquetes de Valls en la zona dels insectes. Vaig preguntar al director del museu i resulta que era de Valls; era Francesc Espanyol (entomòleg de fama internacional nascut a Valls). A partir d’aquí em vaig interessar pel tema i vaig entrar a l’IEV.
Quants anys porta com a president?
No ho sé ni jo. Els de secretaria ho saben, però no m’ho volen dir (riu). Seriosament, crec que hauríem de facilitar el relleu, hi ha d’haver gent més jove. Sóc conscient que la casa és molt complexa, però acabes aprenent de tot.
Quina valoració fa de tots aquests anys en el càrrec?
He gaudit molt i he après de moltes persones. Hi ha moments molt emocionants. Per exemple, en pocs dies anirem a un concert de Robert Gerhard que faran a Granada. Allà hi ha la fundació Manuel de Falla. Gerhard i Falla van tenir contacte. Sabem que allà tenen material sobre Gerhard i volem saber què hi ha.
Molt material sobre Gerhard es troba a Cambridge
Aquí teniu molt material sobre Robert Gerhard, però no hi és tot...
No. Ens agradaria tenir tota la filmografia que ell va musicar, estem intentant recuperar-ho. La nostra assignatura pendent és unir-nos amb Cambridge que és la universitat que té el fons de Gerhard. Hi hem d’anar i que ens coneguin per poder assentar les bases i veure que tots dos anem a una i veure què tenim cadascú. Nosaltres tenim algunes imatges, però ells tenen molt material. Ens interessaria estar més connectats amb ells per poder trobar aquest material que tenen del compositor que per nosaltres és nou.
Digui’m algun document sobre Gerhard que es guardi a l’IEV.
Els Gerhard eren tres germans. Amb 17 anys, en Robert li va escriure una sonatina al seu germà Carlos. Aquesta sonatina resumeix l’estima de Robert cap al seu germà i aquí en tenim l’original manuscrita, perquè la família va fer la donació, gràcies a què el tercer germà la va conservar. És el triangle perfecte: un germà la fa, l’altre la rep i l’altre la preserva. La néta de Carlos Gerhard és pianista i va venir des de Mèxic fa uns mesos. Quan va tenir la sonatina entre les mans va ser molt emocionant.
Quins altres tresors guarda l’IEV?
Tenim tot el fons d’arqueologia. El problema és que no tenim l’espai per ensenyar-lo. Ens agradaria fer una sala on hi hagi una exposició de tot allò representació de la secció d’arqueologia.
Com s’adapta l’IEV a una societat que tot ho troba a internet?
És cert que hem hagut de trencar aquella concepció que som un centre d’estudis que fa coses que no interessen a ningú. Ara estem totalment adaptats al món actual. Però hi ha coses que només es troben aquí i això és un valor afegit. Per exemple, encara que estigui digitalitzat, el fons Gerhard és consultable a l’IEV, no en obert, perquè hi ha dret d’autoria.
Creu que una entitat com l’IEV arriba a les noves generacions?
És una assignatura pendent. Vam fer una col·lecció pels joves que no va tenir continuïtat. En parlem molt d’això, és difícil enganxar-los, per això crec que nosaltres ens hem d’anar renovant. No dic que la gent més gran ho deixem estar, perquè tenim els coneixements, però penso que hem d’anar baixant la mitjana d’edat.
Econòmicament, com funciona l’IEV?
És una entitat privada amb presència pública, ja que hi ha membres de l’Ajuntament en la junta directiva. Vivim de subvencions i de subscripcions. De vegades dona l’aparença que tenim molts diners, però el que tenim són bons gestors. Mirem d’ajustar molt tot el que gastem.
L'IEV i la política
En els moments actuals que viu Catalunya, políticament parlant, les entitats culturals han de tenir un paper actiu?
Penso que si. Les entitats culturals formen part de la societat i majoritàriament també estan en peu actiu davant d’aquesta situació i davant de situacions injustes. Una cosa són qüestions merament polítiques del dia a dia, però en aquest cas hem de mostrar el nostre desacord amb el que està passant. Som part de la societat i no ens podem inhibir i hem de ser valents i explicar-ho.
La cultura s’ha vist afectada amb tot el que està passant?
Molt afectada. És un punt molt feble, de molt fàcil atacar i és molt complicat quan parlem de cultura o d’educació. Hem de ser proactius en el nostre àmbit i no amagar-nos ni veure-les passar. També forma part del tarannà de les persones, quan un és actiu en el món social també ho ha de ser en el món polític. Penso que no ens hem d’amagar.
Quins són els reptes de futur de l’IEV?
Volem completar l’espai Gerhard. Ara estic somiant, però volem que sigui un espai significat, ha de ser potent, atractiu i canviant. Hauríem de reestructurar-lo, ja que tenim problemes d’espai. També volem potenciar la biblioteca, on tenim uns 20.000 volums. Tenir llibres perquè ningú en tingui accés és absurd. Hem d’aconseguir que la biblioteca pugui estar oberta, que pugui ser útil als ciutadans i que aporti alguna cosa. És cert que està molt especialitzada en l’àmbit local i comarcal, però hi tenim allò que en una biblioteca pública no trobaràs.
Ha dit que creu que és moment de facilitar el relleu en el seu càrrec. Es veu com a president de l’IEV en cinc anys?
No ho sé. Però vinculat a la casa, segur. La gent que ha plegat ha marxat, però jo m’estimo massa la casa, no em veig marxant.