Àngel Belzunegui és professor a la Rovira i Virgili (URV) i dirigeix la Càtedra d'Inclusió Social de la universitat pública de Tarragona. Té dubtes sobre el règim de confinament al qual estem sotmesos, i especialment troba mal enfocada «la uniformització» de tot plegat sense atendre a les necessitats especials d'alguns col·lectius, en especial els més vulnerables, que «necessiten un règim de confinament diferent, adaptat» que, considera, no es pot obviar.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
Belzunegui explica les seves propostes al web oficial de la universitat, i insisteix que la situació actual està generant «efectes desiguals en funció de la situació de partida de cadascú». Recalca que «el confinament, la manca de relacions o la manca d'exercici» afecten amb més contundència aquells col·lectius més vulnerables, i que són persones a les quals «no podem sotmetre al mateix règim», al mateix sac, que tothom.
El director de la Càtedra d'Inclusió Social de la URV avisa dels perills de la crisi econòmica, i les bretxes social i digital
El catedràtic de la URV no només es refereix a les persones grans o amb malalties cròniques, sinó també a altres espais vulnerables com «les persones amb discapacitat, amb trastorns mentals, els infants sota el llindar de la pobresa o les persones que conviuen amb un maltractador», per posar quatre exemples. Lamenta que la gestió governamental «menysté» les entitats del tercer sector de la presa de decisions i les ha substituït per militars.
Àngel Belzunegui també avisa: «les persones més vulnerables són les que estan més exposades a la crisi econòmica que es preveu» a curt i mitjà termini. «S'incrementarà la taxa de pobresa», alerta, «i la pèrdua d'ingressos impositius serà devastadora per a ells», perquè suposarà una amenaça per al manteniment «d'uns bons serveis públics» que el catedràtic considera innegociables.
El docent proposa tres vies, en aquest sentit: «valentia» contra el frau fiscal, eficiència en la despesa pública i progressivitat fiscal (és a dir, a més ingressos més impostos) per tal de fer-ho sostenible. A criteri de Belzunegui, el risc d'oblidar els més vulnerables és alt, i per això també demana compensar «l'endarreriment en l'adquisició de continguts» d'aquests mesos amb mesures que frenin la bretxa digital com ara l'accés general a Internet a totes les llars o estudiar la possibilitat de «desplaçar mestres» allà on no hi hagi accés, en qualitat dels «serveis essencials que són».