La pesca d'encerclament no aixeca cap i es troba immersa en una crisi de captures de peix blau. A Tarragona cada cop són més els dies que els pescadors de la llum tornen de la mar amb les mans buides. «Cada any anem a pitjor. Estem com la covid, fotuts», resumeix a l'ACN Agustí Rillo, president de l'associació d'armadors de l'encerclament de la demarcació. Entre 2018 i 2020 la flota ha vist caure les captures de peix blau un 64% i la facturació, un 61%. Enguany la situació no remunta i hi ha setmanes que algunes barques es queden en números vermells. Els pescadors en donen la culpa a la superpoblació de tonyines, que s'alimenten d'espècies com el seitó i la sardina. Per això, exigeixen mesures per reduir la presència d'aquesta espècie.
El desànim s'apodera dels pescadors del peix blau de Tarragona. A mitjan febrer les barques van tornar a feinejar després de dos mesos de veda, però l'aturada biològica no s'ha traduït, de moment, en un increment de les captures. Aquesta temporada les barques arrepleguen molta menys sardina i seitó que en les anteriors. «La cosa està molt malament, és insuportable», afirma el president dels armadors de l'encerclament.
Les dades facilitades a l'ACN per la Confraria de Pescadors corroboren que tant els quilos de peix com la facturació van a la baixa. Així, mentre el 2018 les barques de la llum van capturar més de 2.764 tones de peix i van ingressar poc més de 5 MEUR, el 2019 van ser 2.092 tones i 3,4 MEUR. El 2020, amb l'impacte de la covid-19, l'activitat es va precipitar fins les 988 tones i els 1,96 MEUR. En resum, un 64% menys de peix i un 61% menys de negoci en dos anys.
La comparativa de l'activitat durant els mesos de febrer i març —just després de la veda— tampoc no mostra signes de millora. El 2019, durant aquest període les barques del peix blau van pescar 417.000 quilos de peix i van fer 603.000 euros de caixa, mentre que l'any passat, amb una aturada de quinze dies per la covid, en van arreplegar 97.000 quilos i van facturar 177.800 euros. Enguany la crisi persisteix i el balanç és de 118.000 quilos i 191.000 euros.
La situació en què es troben els armadors i els mariners es veu clarament amb els diners que cobren cada setmana. Una de les barques de la llum de Tarragona, per exemple, només ha superat els 3.000 euros de facturació en dues setmanes —la darrera de febrer i la primera de —. Per contra, la resta de setmanes s'ha quedat en números vermells o ha ingressat quantitats irrisòries, com els 7,42 euros que va cobrar del 15 al 18 de març.
Els pescadors assenyalen cap a la tonyina
Agustí Rillo afirma que la manca de peix es deu al fet que la mar està «infectada» de túnids. És una situació que, segons explica, denuncien des del 2007 però cada cop va a més per les restriccions en la pesca de la tonyina. «A la mar no hi caben les tonyines i les autoritatsno fan res», lamenta. Rillo constata que, mentre les barques de la llum que hi ha al territori es «moren de gana», les flotes tonyinaires capturen les quotes autoritzades en menys d'una setmana.
Segons els pescadors tarragonins, caldria incrementar aquestes quotes perquè «sobren el 70% de les tonyines» que hi ha en la costa mediterrània occidental. Una altra demanda que fan és poder donar una sortida als túnids que capturen accidentalment i que, sovint, a més els estripen les xarxes. Ara, recorda Rillo, estan obligats a retornar les tonyines a l'aigua —vives o mortes— i ni tan sols no poden quedar-se-les per a consum propi.
El futur del sector del peix blau, alerta l'armador, està abocat al «desastre total». La quarantena de barques de la llum que hi havia hagut a Tarragona s'han reduït fins les nou d'avui dia. «Érem una de les flotes més importants de la Mediterrània i ara quedem quatre gats. Si es paguessin desballestaments, plegaria tothom», admet el president dels armadors de la llum. El sector acusa l'administració de posar-se al costat d'aquells científics i grups ecologistes que «sobreprotegeixen» la tonyina en considerar-la una espècie en perill d'extinció.
Un problema que amenaça la resta d'arts
Els pescadors avisen que el problema no es limita només a la pesca de l'encerclament. «El tresmall ja gairebé ha desaparegut de la costa i després li tocarà a l'arrossegament, que si subsisteix és principalment per la gamba», avisa Rillo. «Agafen quatre maires de res, i de lluç i d'altre peix blanc gairebé no se'n troba. Les tonyines mengen tota mena de peix i arribarà un moment que no n'hi haurà per ningú», lamenta el president dels armadors. D'altra banda, el canvi climàtic i la contaminació també són factors que preocupen enormement el sector.
A més, la Confraria de Pescadors de Tarragona censura que la Comissió Europea promogui una reducció dels dies hàbils de la pesca d'arrossegament. Des de Catalunya, però, s'ha plantejat una proposta per tancar temporalment divuit zones del litoral —que sumen una superfície d'uns 400 quilòmetres quadrats— i prohibir-hi la pesca del rap, el lluç, la gamba o l'escamarlà, amb l'objectiu de facilitar la recuperació d'aquestes espècies i la regeneració del fons marí.