«Imprudència greu amb resultat de mort, lesions i danys; delictes contra els drets dels treballadors, un reactor clandestí amb llicència modificada i vessaments il·legals de residus al mar de forma regular». Després de poc més de sis mesos d'investigació, la causa judicial que apunta contra IQOXE per la tràgica explosió del mes de gener pren forma i, també la comença a prendre el ventall de presumptes delictes atribuïbles, i que dibuixen un horitzó judicial muntanyós per a la companyia química.
La magistrada del jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona ha acordat aquest divendres, 17 de juliol, l'aixecament del secret de sumari de la causa judicial contra IQOXE i també contra dues persones físiques la identitat de les quals encara no ha transcendit. La causa es divideix en un total de tres peces separades, de les quals es desprèn la investigació de fins a quatre possibles delictes de gravetat.
La causa judicial contra IQOXE apunta a «imprudències greus» de l'empresa
La interlocutòria que ha sortit a la llum aquest divendres, però, suposa un terratrèmol directe a la línia de flotació de l'empresa, qui havia jugat les seves cartes defensives en apuntar a unes causes «impossibles de predir» rere l'explosió el passat dimarts, en la presentació de l'informe que la pròpia IQOXE va encarregar a l'Institut Químic de Sarrià (IQS). Els indicis, però, giren ara en una direcció ben diferent. Encara no es tracta, però, d'acusacions formals sinó dels resultats provisionals de la investigació que tenen entre mans els Mossos d'Esquadra.
La causa principal de la investigació es mou al voltant de l'explosió i de les actuacions posteriors, i obre de bat a bat la porta a explorar presumptes negligències. Se subratlla «la política empresarial d'incrementar la producció i rebaixar els costos» que els treballadors han denunciat públicament en diverses ocasions, a costa de «deficiències en seguretat laboral, insuficiència de personal de vigilància i deficiències en el manteniment de les instal·lacions» químiques.
El reactor accidentat hauria patit una fuita desatesa hores abans de la tragèdia
La investigació policial també constata «indicis de deficiències de seguretat» com ara el silenciament i l'escassa visibilitat del sistema d'alarmes per part d'IQOXE, i contradiu la versió de l'informe encarregat per l'empresa presentada el passat dimarts. «L'explosió del reactor es va produir quan es fabricava MPEG 500», un procés que «no era usual i que només s'havia realitzat en altres sis ocasions». L'empresa i l'IQS havien assegurat que es tractava d'una «pràctica del tot habitual» a la planta accidentada.
Segons la informació que té en mans la jutgessa, per produir aquest lot caldria «una maniobra de desactivació parcial d'un sistema de seguretat del reactor», que s'hauria realitzat també el fatídic dimarts. Hores abans d'explotar, però, s'hauria registrat una fuita en una de les bombes del reactor «que havia tingut problemes antecedents de pèrdues» i va motivar una reunió urgent entre els responsables de la planta aquella mateixa tarda del 14 de gener, si bé «van acordar continuar amb el procés de producció» previst.
La investigació, demolidora: «IQOXE va agreujar un greu risc d'efecte dominó»
La causa també se centra en el fet que IQOXE trigués prop de 40 minuts a avisar els Bombers de l'explosió i de l'incendi en un tanc de propilè que havia comportat el primer impacte de metralla. «Això va generar una situació de greu risc potencial per a les persones, d'efecte dominó, degut a la proximitat del dipòsit amb altres indústries químiques i a les connexions de canonades afectades» que vinculen les diferents empreses. «El retard en la intervenció va agreujar aquest risc», conclouen els Mossos amb contundència.
Rere les investigacions, empenyen fins a dotze acusacions particulars i altres tres de personals. Les altres dues peces separades del cas també suposen dos nous flancs de primera magnitud per a IQOXE, i exposen presumptes il·legalitats administratives i mediambientals, uns supòsits que fins ara es mantenien en segona línia.
Un reactor clandestí per augmentar la producció
La primera de les peces d'investigació posa el focus sobre les autoritzacions i llicències que haurien facilitat, segons la versió judicial, l'increment significatiu de la capacitat productiva d'IQOXE a partir de l'any 2014. Els Mossos apunten que l'empresa va demanar un permís per construir un reactor l'any 2016 que substituís l'anterior, un tràmit que va ser validat.
Assenyalen, però, que quan s'hauria d'haver formalitzat la substitució amb el nou reactor «l'altre reactor anterior no es va desmantellar i va seguir funcionant de forma clandestina» per tal de garantir aquest augment de producció de manera irregular.
IQOXE vessava residus químics al mar a les nits «per evitar ser detectada»
La darrera peça separada d'investigació, per la seva banda, fa referència explícita a una sèrie de «vessaments regulars de residus al mar» per tal de donar sortida a tots aquells excedents contaminats que la depuradora d'IQOXE no podia assumir per saturació, en tenir una capacitat limitada a la producció prevista inicialment.
Els indicis dels investigadors apunten directament a què «l'empresa havia donat les ordres» per efectuar aquests vessaments «a les nits o caps de setmana per evitar ser detectats» per les autoritats, així com l'aplicació d'un producte desescumant per tal de no deixar rastre de les presumptes irregularitats i del presumpte delicte mediambiental que s'amagaria.
IQOXE reacciona: «Rebatrem tots els fets que se'ns imputin»
En la mateixa setmana que s'han fet sis mesos des del dia de l'explosió i només quatre dies després de l'informe amb què IQOXE volia deslliurar-se de presumptes responsabilitats penals, l'aixecament del secret de sumari de la causa accelera un nou gir en el seguiment d'un dels casos judicials més importants de les darreres dècades a Tarragona.
A través d'un breu comunicat adreçat als mitjans de comunicació, des d'IQOXE han volgut reaccionar a la notícia per manifestar «la nostra satisfacció per la decisió d'aixecar el secret de sumari», agrair «la possibilitat d'exercir el nostre dret legítim de defensa» i reiterar «el convenciment que rebatrem tots els fets que se'ns imputin» a la causa.