Una família de Cambrils, mare i filla, i un matrimoni de mitjana edat de Salou. Tal dia com avui, el 10 de març de l'any 2020 van començar a sonar les primeres sirenes a les comarques de Tarragona amb la detecció, de cop, dels primers quatre casos d'un estrany coronavirus que ja havia fet estralls a la Xina, a una Itàlia on començaven a arribar els primers vídeos de balcons plens de veïns i que començava a estendre's com una taca d'oli arreu de la geografia espanyola i catalana. Fins al dia 10, Tarragona no tenia casos diagnosticats. Des de tal dia com avui, la llista no ha fet més que augmentar.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
«Era impossible esperar-se o preveure la magnitud del que va venir després», explica avui el doctor Josep Guarro, catedràtic en Microbiologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV). No amaga que la seva va ser una de les veus que, en un inici, defugien per l'alarmisme i relativitzaven els efectes d'un virus encara desconegut. «Clarament, som molts els experts i científics que ens vam equivocar», confessa sense cap problema. Matisa, però, que en cap cas això implica «que pequéssim d'ingenuïtat» en aquelles primeres setmanes. D'acord amb la (poca) informació disponible en aquell moment, defensa, eren pronunciaments del tot coherents.
El 10 de març de 2020, Salut va confirmar els primers quatre casos de coronavirus a Tarragona
«Com a norma general, els virus els costa moltíssim fer el salt dels animals a les persones», argumenta l'expert. «El que ha passat amb aquest coronavirus són dues particularitats: que ha fet aquest salt als humans de manera fàcil, i que ha tingut una evolució posterior molt ràpida». Pocs dies després dels primers casos comptats a les comarques de Tarragona, la tempesta era diluvi. Tancament de les escoles i dels centres de dia, supermercats arrasats com si arribés una guerra llarga (i allò de comprar paper de vàter a tones tan curiós, recordaran) i un confinament domiciliari que va començar un diumenge catorze i que va allargar-se durant pràcticament tres mesos.
Sense temps per acabar d'entendre per què, tot era diferent i no tornaria a ser com havia estat abans. «Vam reaccionar molt més espantats que conscients», opina el microbiòleg, «i és ara quan veiem amb claredat que l'afectació de la pandèmia serà molt llarga i molt difícil». El doctor Guarro ja no pensa només en la vacunació o no la salut, sinó «en l'afectació psicològica, en els problemes econòmics, en els nous hàbits de teletreball o en aquelles persones qui han perdut la feina i tenen una edat on ja és complicat trobar-ne una altra». «Això durarà, i afectarà molt», considera.
L'elaboració de vacunes efectives en temps rècord marca el primer aniversari de l'esclat de la pandèmia
L'expert de la Rovira i Virgili és molt optimista amb la proesa de les vacunes i té clar que «si ara ja n'hi ha diverses en circulació, en uns mesos encara en tindrem moltes més, i millors». El doctor creu que les dades de la vacunació a residències confirmen que «són vacunes que estan funcionant amb èxit» i se suma a veus com la del president del COMT que es desfan en elogis quant a la velocitat per trobar el vaccí. El marge de menys d'un any suposa una revolució sense precedents històrics.
«És la gran notícia de l'any sense cap dubte: que la ciència ha respost tan bon punt ha pogut gaudir de recursos», valora el Josep. Confia que la vacunació ja hagi arribat a una majoria de la ciutadania de cara a finals de 2021, que la lluita contra mutacions i variants dle virus sigui «relativament fàcil» amb els vaccins dissenyats i té coll avall que desapareixerà aquesta pandèmia, n'apareixeran de noves i que les revacunacions més o menys freqüents són un escenari molt més que possible.
El doctor Josep Guarro (URV) no té dubtes que «vindran noves pandèmies» de cara al futur
El microbiòleg destaca que, malgrat l'altíssim nombre de persones que han perdut la vida, «no som davant un virus especialment virulent ni d'alta mortalitat» en relació amb la quantitat de persones que l'han pogut superar. L'han sorprès poc les tres onades diferents que s'han dibuixat en el darrer any (amb una probable quarta onada a la vista), i reconeix que «les decisions de limitar la mobilitat de la gent» l'han sorprès molt i li semblen «molt discutibles».
A criteri del microbiòleg, «és innegable que per combatre el virus cal control i cal aïllament», si bé les fórmules de limitació de mobilitat li generen més dubtes. Un any després dels quatre primers casos puntuals d'un virus desconegut, el nombre de persones que s'han contagiat del virus a les comarques tarragonines s'acosta a les 50.000 i més de 1.200 persones han perdut la vida. Un any després, res és com era. Hi ha aniversaris que no se celebren, només es recorden.