Una sanitària aplaudeix a Tarragona

María Jiménez (URV): «La millor infermera és aquella qui entén l'autèntic significat de cuidar»

La degana de la Facultat d'Infermeria de Tarragona reivindica «la vocació, la humanitat i l'empatia» d'una disciplina «poc reconeguda i mal remunerada», però clau en la lluita contra la pandèmia

Amb motiu del Dia Mundial de la Infermeria, que és aquest dimecres 12 de maig, el Col·legi Oficial d'Infermeres de Tarragona (CODITA) s'ha decidit a fer públics els resultats d'una enquesta demolidora entre les professionals del territori. D'entre les conclusions, algunes tan eloqüents com què el 26% de les infermeres  de casa nostra es va plantejar canviar de feina durant la primera onada, que més del 60% es van veure obligades a ampliar el seu horari  o què només un 5% de les professionals no assenyalen patir cap afectació psicològica rellevant, davant un 95% que confessa que sí. Alteracions a la son, cansament, estrès i tristor, els cognoms més repetits.

La lectura del Col·legi d'Infermeria no dista gaire de la de l'altra pota que aguanta la taula: la universitat. María Jiménez és la degana de la Facultat d'Infermeria a la Rovira i Virgili (URV) des de finals de 2019, on les peticions per estudiar graus sanitaris com Medicina o Infermeria s'ha disparat en el darrer any a causa de la pandèmia. «Sí que hem notat que molts estudiants  han entrat amb molta il·lusió, tot i que la situació acadèmica no està sent gens positiva per al seu desenvolupament», assevera, degut a l'alt percentatge de virtualitat  de les classes. «Hi ha un cansament i una tensió comprensible malgrat els esforços  que fem», opina. És el que ha tocat.

Una de cada quatre infermeres de Tarragona van pensar a abandonar la professió durant la pandèmia, segons el CODITA

La Maria defensa l'especialitat de la infermeria com «una  líder a l'ombra en el sistema d'atenció sanitària», tal com s'ha vist des de l'esclat de la pandèmia. «Un pilar», però, «poc reconegut i mal remunerat» en comparació amb altres branques de l'atenció sanitària amb més prestigi, més veu i més poder a les taules de presa de decisió, una disfunció que els col·legis professionals  no han dubtar a fer evident tantes vegades com han tingut ocasió de denunciar-ho. Malgrat tot, lamenta la Maria, «no hem vist que res estigui canviant». La lamentació és sincera.

Pla mitjà de Maria Jiménez, degana de la Facultat d'Infermeria a la URV
Maria Jiménez és degana de la Facultat d'Infermeria de la URV des de finals de 2019 | URV

La degana de la Facultat  no és partidària de celebrar ni de reivindicar l'efemèride d'aquest dimecres, sinó de «fer servir la nostra veu per visibilitzar  no només que som aquí, sinó la necessitat urgent de cuidar d'aquells qui cuiden». Considera «trista» la «poca memòria» d'aquells qui glossaven paraules precioses cap a un sector que sovint sent com predica al desert  i els elogis s'acaben evaporant. «Que ser infermera  no és una professió tècnica, sinó essencialment humana!», reivindica, convençuda.

Jiménez posa en valor «la humanitat, la vocació  o l'empatia» de les professionals i les que van per camí, perquè entén que representen «valors  que ens acompanyaran sempre, allà on anem». Surt dels cànons més políticament correctes i creu que «la millor infermera  és aquella qui entén l'autèntic significat de cuidar», en el sentit «d'aquelles persones amb un nivell humà superior a la mitjana que sàpiguen trobar la paraula exacta per estar a l'altura de les necessitats  dels éssers humans en els seus moments de vulnerabilitat  màxima». És conscient que, per escrit, perd. L'essència va a dins, i cal sentir-la.

«Vocació, humanitat i empatia», la recepta professional de la degana d'Infermeria a la URV

A la María Jiménez no li sorprenen les dades que ha recollit el CODITA, i confirma que «tenim entre mans un sistema sanitari tan tensionat  i tan estressat» que representa un tret a la línia de flotació de la salut mental  dels professionals sanitaris. «Som una professió on la taxa d'abandonament dels estudis és molt baixa, però on el nombre d'infermeres que abandonen  la professió uns anys més tard és molt i molt alta», confessa, en la línia de les conclusions  del Col·legi. No té clar si és imprescindible això de ser d'una altra pasta, però torna a l'axioma de la humanitat. Persones que cuiden de persones. Malgrat el poc reconeixement, denuncia, que solen rebre.

La Maria recorda els aplaudiments  sonors de les vuit del vespre, i tampoc oblida les imatges del passat cap de setmana per acomiadar amb polèmica la mesura del toc de queda. Elegantíssima, declina valorar-ho com una manca de respecte a les professionals sanitàries  de la primera línia. «La falta de respecte és, en essència, cap a ells mateixos i a les seves famílies», opina. «És un acte d'egoisme pur, de no entendre el que significa compartir o viure en societat», lamenta. I el paper de les infermeres  és, assevera, «malgrat tot, seguir cuidant-los si algun dia ho necessiten». Persones que cuiden de persones. Fins i tot d'aquelles qui amb prou feines arriben a cuidar  d'elles mateixes.