Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Noemí Llauradó, davant la façana de la Diputació de Tarragona

Noemí Llauradó: «Hem de convertir la Catalunya Sud en una de les grans zones d'oportunitats del país»

Amb un ull a la pandèmia, la primera presidenta de la Diputació de Tarragona no oblida els grans reptes del territori

Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona
La republicana exposa els grans eixos centrals del seu govern després d'un any com a presidenta | Àngel Ullate

Poc podia imaginar el passat juliol Noemí Llauradó (Reus, 1978) que el primer aniversari de la seva investidura la sorprendria en mascareta  i treballant des de casa. Un incendi, uns aiguats històrics, una explosió química, un greu temporal i una pandèmia després, la primera presidenta  de la Diputació de Tarragona fa balanç de l'inici del seu mandat al capdavant de la institució que abraça i coordina la xarxa del món local  de Tarragona.

Llauradó atèn la trucada de TarragonaDigital i exposa amb fermesa el full de ruta del seu govern, que s'allargarà fins al 2023. La Covid-19 ho ha sacsejat tot, però la Diputació no renuncia a mantenir el ritme previst i no perd de vista els grans debats de territori que semblaven adormir-se entre el calendari. Despoblament, turisme, habitatge, un Delta de l'Ebre fràgil o la Tarragona més desconnectada, algunes de les cartes que apareixen sobre la taula.

Llauradó: «Sense equilibri territorial, no podrem garantir equilibri d'oportunitats»

Pla curt de Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació
La presidenta de la Diputació ha superat l'any de mandat a principis d'aquest juliol | Àngel Ullate

— Presidenta, entenc que no esperava un primer aniversari ‘així’.

— No, ningú de nosaltres hagués imaginat que el 2020 anés com ha anat. El nostre mandat va començar el juliol passat amb un primer impacte gran com va ser el greu incendi de la Ribera d’Ebre i, a partir d’aquí, s’han anat succeint diverses emergències  de primer ordre...

— Què hi va aprendre, en aquells primers dies?

— Que calia plantejar amb urgència que tenim un greu problema de despoblament. Que la gent està marxant dels pobles petits, i les zones abandonades de camp  poden propiciar focs com el de l’estiu passat. Que si no som capaços de garantir un cert equilibri territorial, no podrem garantir equilibri d’oportunitats per a tots els habitants de les nostres comarques.

— Poc després van arribar els aiguats de la Conca.

— Sí, a l’octubre. De nou, vam haver de desbloquejar més partides d’ajuts extraordinaris per respondre amb urgència a les necessitats del món local. El canvi climàtic ens insistirà amb més fenòmens meteorològics així en el futur, de manera que és bàsic que estiguem preparats per mobilitzar recursos i ajudar als municipis a refer-se si torna a passar.

«El Delta de l'Ebre no pot recular més; és urgent actuar per preservar aquest tresor»

— No hem tingut gaire treva...

— No. Al gener, la sacsejada d’IQOXE ens va posar de manifest la necessitat de formar-nos molt més i millor en la gestió d’emergències i el retorn del PLASEQCAT al territori, i poc després el  temporal Glòria ens va recordar amb duresa com de necessari és actuar per preservar el tresor del Delta de l’Ebre.

— Actuar ja?

— És absolutament urgent. El Delta no pot recular més i hem d’abocar els nostres millors esforços a defensar-lo i a protegir-lo com el gran valor que és per a tots nosaltres. El Glòria va fer moltíssim mal.

Noemí Llauradó, davant la façana de la Diputació de Tarragona
Llauradó és la primera dona que arriba a la presidència de la Diputació de Tarragona | Àngel Ullate

— I, ara, una pandèmia global.

— I, més enllà de respondre a la crisi sanitària, també hem de ser a l’altura de la crisi social i econòmica  que ens ve ara a sobre. Des de la Diputació vam respondre amb mesures com ajornar el calendari fiscal de pagament d’impostos per a la ciutadania o l’elaboració d’un pla de xoc de 10 MEUR per reactivar  l’economia del món local...

— Quan estaran disponibles aquests 10 MEUR?

— Com més aviat, millor. Estem treballant per tal que els ajuntaments tinguin a la seva disposició aquests recursos abans de finals d’any, perquè sabem que els necessiten i què les necessitats que han de respondre són urgents  i inajornables.

— Aturar ara el cop aprimarà el Pla d’Acció Municipal (PAM) dels pròxims anys?

— No, en absolut. És un complement. El PAM de  85 milions que vam presentar fins al 2023 no perilla i els municipis podran fer front a les polítiques de proximitat que necessiten sense cap imprevist. De fet, enguany hem afegit una partida addicional d’11 MEUR més enllà dels 10 MEUR que prevèiem destinar. És a dir, que aquest 2020 injectarem un total de 21 milions  als ajuntaments en aquest sentit.

«Ens agradaria aprofundir en una política sòlida d'habitatge, som davant una crisi molt seriosa»

— De què se sent més satisfeta, a aquestes altures de mandat?

— De la proximitat  amb el món local i de la virtut de ser al costat dels ajuntaments per garantir respostes immediates en moments complicats. Els municipis  han format part del Pla Estratègic de Reactivació Econòmica i s’hi han pogut sentir partícips des del primer minut.

— Per què?

— Perquè són els qui més i millor coneixen les seves necessitats i qui està en contacte directe amb els seus veïns, que és a qui volem arribar de la forma més eficient.

Imatge d'un edifici en construcció.
L'horitzó d'una nova crisi de l'habitatge, una de les preocupacions més serioses de l'era post-Covid | Cedida

— També hi deuen quedar deures pendents.

— Ens agradaria aprofundir molt en articular una política sòlida i rigorosa  d’habitatge, perquè després d’aturar l’onada de les necessitats més bàsiques ara tot apunta que vindrà una crisi molt seriosa d’habitatge on les persones més vulnerables poden tenir molts problemes per fer front al pagament  dels seus lloguers o hipoteques.

— Què ha de canviar?

— Hem d’anar més enllà en les tasques d’assessorament o les  línies d’ajuts que ja tenim en marxa des de la Diputació. Cal estimular la rehabilitació d’edificis municipals en desús per tal de començar a ampliar l’oferta de lloguer social  en les nostres comarques.

«La connectivitat i la fibra òptica a tota la demarcació és un objectiu prioritari per a nosaltres»

— En el seu discurs d’investidura subratllava les polítiques socials com a eix central.

— I així ho estem fent, i així ho farem. I també les polítiques feministes, les sostenibles i les que actuen contra el despoblament. Hi hem d’insistir, perquè si no estem a l’altura d’aquests grans reptes ho lamentarem nosaltres i també les generacions  futures. Tenim molt de camp per recórrer, en aquest sentit.

— Frenar el despoblament passa per connectar millor la Tarragona que es despobla?

— Per a nosaltres no és una idea inabastable, sinó un objectiu prioritari. Estem en converses amb el Govern per tal de potenciar la connectivitat i l’arribada de fibra òptica a tot el territori, perquè a determinats municipis encara és un greuge important que ens juga a la contra si volem frenar aquest despoblament  de les zones més aïllades.

Llauradó, al pati central de la Diputació de Tarragona
Llauradó aposta per millorar la connectivitat de la Tarragona més aïllada com a objectiu prioritari | Àngel Ullate

— Pot ajudar la instauració del teletreball a aquest repte?

— No aconseguirem equilibrar  el nostre territori si no podem oferir un accés igualitari a serveis com l’habitatge, la feina o la cobertura. El model esdevindria insostenible. El teletreball se’ns ha precipitat per necessitat, però ara que el coneixem hem de reflexionar per gestionar-lo bé de cara al futur proper.

— Diuen que això de la Covid-19 ens ha evidenciat una dependència absoluta del turisme.

— És moment de reflexionar sobre quins altres sectors ens poden aportar valors afegits, perquè tenim molt camp per recórrer, però en cap cas això pot arribar a canvi de descuidar el nostre potencial turístic. El turisme  és un sector clau per a la nostra economia, i ha de continuar jugant aquest paper estratègic  de primer ordre.

«El turisme de la Costa Daurada ha de continuar jugant un paper estratègic per a la nostra economia»

— Ara, però, té al davant un escenari de núvols negres.

— I l’haurem d’ajudar, com ens va ajudar ell a nosaltres a aguantar la situació de la darrera gran crisi, la del 2008. Hem d’apostar per un turisme familiar i treure profit a la gran riquesa que tenim a tocar de casa: un entorn formidable de mar i muntanya que s’ha convertit en el nostre tret diferencial més atractiu.

Far de Torredembarra al fons i línia del litoral torrenc.
El Far de Torredembarra, un dels punts turístics més coneguts de la Costa Daurada | Turisme Torredembarra

— Parla de nous sectors de valor afegit; en quins pensa?

— En el de l’energia sostenible, on tenim moltíssim camp per recórrer i que generaria una gran borsa de llocs de treball que serien més que positius per al territori. O en el camp del coneixement i la recerca, que ara hem vist tan necessaris en casos com la sanitària. Tenim moltes possibilitats de repensar el nostre futur.

— La futura Regió del Coneixement?

— Poc abans de l’aturada de la Covid-19, vam poder fer una trobada de treball amb el grup impulsor per tal de definir aquest camí, que estem decidits a recórrer. El moll de l’os és que fem una reflexió profunda i sincera sobre com volem que sigui la Catalunya Sud de les pròximes dècades i com aconseguim convertir-la en una de les grans zones d’oportunitats del país.