El curs acadèmic 2018/2019 ha estat el primer de la investigadora microbiòloga María José Figueras com a rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ens rep al vistós edifici del Rectorat per tancar un any on la crisi de finançament i el lideratge a la Catalunya Sud han estat la punta de llança de les reivindicacions de la primera dona que seu al despatx principal de la universitat pública de Tarragona.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Distesa però convençuda, Figueras no defuig cap interrogant i fins i tot ens dedica més temps del previst. Pressupostos, els preus de les matrícules, els debats sobre les líders independentistes empresonats o el paper de la Rovira i Virgili a Europa, entre altres qüestions.
Una URV, de fet, que aquesta setmana ha estat reconeguda com una de les millors universitats europees en excel·lència en docència segons el prestigiós Times Higher Education. La conversa esdevé una radiografia completa del primer any de la rectora al comandament de la URV: Figueras, any I.
Figueras: «Els recursos de la URV han d’anar cap a les persones i no cap a facultats que no podem assumir»
— Acaba de posar punt final al seu primer curs com a rectora de la URV. Quin balanç en fa?
— Molt positiu, el temps passa volant... som un equip que funciona realment bé tot i haver-se configurat de forma espontània: ja hem fet més de 100 accions en aquest primer any de treball.
— Alguna en especial?
— Tenim clar que la nostra clau és la proximitat i la confiança: que els recursos han d’anar cap a les persones i no cap a les pedres o grans obres de facultats que no podem assumir. Destacaria la decisió de deixar d’exigir el títol B1 d’anglès per obtenir el títol, perquè molts estudiants ja s’han pogut beneficiar.
— Se li va criticar que la URV «perdria categoria».
— I ni hem perdut categoria, ni som menys exigents. Obligar els nostres alumnes a tenir el títol d’anglès per graduar-se generava una situació de desigualtat amb els graduats d’altres universitats a qui no se’ls ha exigit en cap moment. Hem decidit optar pel camí d’estimular en lloc de la penalització.
— Estimular?
— A partir del pròxim curs, farem un examen de nivell d’anglès a tots els nous alumnes per tal de conèixer el seu nivell real, i quan surtin els tornarem a fer un altre per veure si l’han evolucionat durant el seu pas per la URV. Canviem la política d’imposició per la del convenciment. També habilitarem una nova plataforma oberta perquè tots els estudiants de la nostra universitat puguin practicar i millorar el seu anglès.
«Per créixer, no tenim altra opció que sortir a competir a Europa»: la rectora Figueras s'encomana a la recerca i als fons europeus
És aquest el gran repte del seu mandat com a rectora?
Un d’ells. També ho és fomentar el relleu generacional docent, amb nous investigadors joves, que és la manera de transferir el coneixement que generem aquí i obrir-lo tota la societat. O oferir més ensenyaments online, perquè sabem que és necessari compatibilitzar la formació amb la vida professional. La nostra ambició no és altra que captar i retenir talent.
— Doblar l’aposta per la recerca.
— És que és necessària. Hem de formar investigadors perquè són un motor, perquè és garantia de major ocupabilitat i de major producció científica. El nostre repte és trobar les eines per ajudar a tots aquells grups de recerca de la URV que necessiten un impuls.
— També ells retornen aquest impuls la universitat.
— Ho notem molt des que vam crear l’oficina de Captació de Fons Europeus, que fins ara depenia dels mateixos investigadors. El cert és que ja notem el salt endavant en prestigi i captació de recursos a través de les nostres recerques.
— És a dir, que siguin fons europeus qui financin aquest salt endavant qualitatiu.
— Correcte. Quan necessitem recursos hem de mirar a Europa, ja que ni Espanya ni Catalunya passen pel seu millor moment. Són oxigen, perquè ens doten d’eines que ens permeten ser molt més competitius i ens ajuden a tirar endavant projectes que fins ara estaven congelats. Per créixer, no tenim altra que sortir a competir a Europa.
— El projecte del Rambla Science tirarà endavant gràcies a un d’aquests ajuts europeus.
— Sí, i no volem que sigui una excepció. La nostra facultat d’Educació i Psicologia, per exemple, té grups de recerca molt potents que podrien impulsar un futur Institut d’Estudis Avançats en Educació. Ja hem demanat l’ajut corresponent, de dos milions d’euros, i espero que tingui èxit. Suposaria un nou estímul, un nou reconeixement, un nou posicionament per a nosaltres.
— Rectora, com està l’economia de la URV?
— Extremadament limitada, perquè arrosseguem deutes històrics i unes hipoteques que encara paguem. El més positiu és que és una economia equilibrada i sanejada.
— Com afecta això en el vostre dia a dia?
— La necessitat més immediata són les persones, les places fixes que garanteixin el relleu generacional. Tenim gent que vol i que sap fer aquest salt endavant, però no tenim capacitat d’augmentar el nostre pressupost i assumir aquest increment salarial... penseu que el nostre pressupost està congelat des de l’any 2017. Estem ofegats.
María José Figueras: «'Fer país' vol dir posar-se d'acord i aprovar uns nous pressupostos»
— És a dir, que depeneu directament que el Parlament aprovi uns nous pressupostos.
— Això ens aportaria els diners necessaris per cobrir tots aquests augments salarials, ens donaria una mica de marge i de flexibilitat per poder engegar projectes i inversions noves. Amb els pressupostos prorrogats actuals és del tot impossible.
— Què li diria, doncs, a la classe política catalana?
— Que, si el govern no creu en les universitats, tot queda buit. Han de ser molt conscients de la necessitat que significa l’aprovació d’uns nous pressupostos. Que ‘fer país’ vol dir posar-se d’acord per aprovar aquests comptes perquè la situació actual a les universitats és insostenible.
— Molts doctorands protesten perquè la seva millora de condicions i sou — coneguda com a EPIF— està quedant en paper mullat.
— I és normal que protestin, perquè el Ministeri els hi ha promès! Però cal matisar que estem parlant d’una millora salarial que no la paga ningú, i que qui l’hem d’assumir som de nou les universitats. En la meva opinió no és el moment més oportú per la crisi del pressupost prorrogat que ens ofega, però nosaltres complirem totes les premisses del Reial Decret i pagarem als investigadors en aquest mes de juliol.
La rectora de la URV, sobre el procés: «La universitat és una font de debats on tothom s’ha de poder expressar amb llibertat»
— Molts altres també protesten per l’elevat preu de les matrícules universitàries.
— Amb raó. Jo entenc que cap estudiant pot deixar d’estudiar per falta de recursos, i reclamarem a la Generalitat que baixi les taxes de matrícula. Des de la URV ens hem preocupat d’engegar un programa de beques específiques i, de fet, som la de Catalunya que té més becats: som una universitat pública, i hem d’exercir com a tal. Invertir cada euro en formació és rebre’n un retorn de quatre per al territori.
— Quin paper ha de tenir la URV en la futura Regió del Coneixement de la Catalunya Sud?
— La nostra missió és impulsar centres que generin riquesa per al territori des del coneixement. Cal una implicació forta del territori amb una gran complicitat dels municipis i on la URV ha de ser el gran motor. I millorar la xarxa de transport públic del territori per orientar-lo cap a la universitat.
— La setmana passada van aprovar una declaració que parlava explícitament de «presos polítics i exiliats». La universitat ha de mullar-se?
— La declaració que es va votar al darrer claustre, i que es va aprovar per majoria, no presenta cap conflicte de legalitat. Som i serem un espai plural, democràtic, obert i on tothom s’ha de poder expressar amb llibertat. El món universitari sempre ha estat la font de tot tipus de debats, i no podem renunciar a aquest valor.