Pot fer la sensació que, arrossegats per les onades de la pandèmia més gran del darrer segle, tota la resta de preocupacions, malalties i patologies de la vida comuna anterior han desaparegut, soterrades sota les runes. En absolut. Aquest dijous, 4 de febrer, és el Dia Mundial contra el Càncer, una malaltia que es calcula que enguany podria afectar a 4.800 persones noves arreu de les comarques de Tarragona. Una estimació que prové del Servei de Prevenció del Càncer de l'Hospital Sant Joan de Reus.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
«La xifra de prevista de nous diagnòstics durant l'any 2021 és de 4.800 arreu de Tarragona, sí», confirma la doctora Agustina Sirgo, psicooncòloga a l'hospital de Reus i actual presidenta de la Lliga contra el Càncer del territori. «La tendència de l'última dècada ens està dient que la incidència del càncer baixa un 0,5% cada any en el cas dels homes, i creix un 0,8% anual en les dones», matisa. La previsió és que, a finals d'aquest 2021, els càncers més diagnosticats siguin (per aquest ordre) el de mama, el colorectal i el de pròstata.
Durant el 2021 es preveu diagnosticar 4.800 nous casos de càncer a les comarques de Tarragona
Un informe de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) alerta que, degut a l'impacte de la pandèmia —entesa des del col·lapse dels serveis mèdics fins a la por dels pacients que no van al metge—, fins a una cinquena part dels pacients amb càncer arreu de l'Estat no han estat diagnosticats. L'estudi també avisa que bona part d'aquests casos «es detecten tard i, per tant, es comencen a tractar en una fase més avançada» que dificulta el tractament. A Catalunya, els diagnòstics de càncer han baixat un 12% durant l'any de la Covid-19 en relació amb el curs anterior.
«No tenim dades per confirmar si això està passant a les comarques de Tarragona», matisa la doctora Sirgo, «però des de l'Hospital Sant Joan sí que et puc assegurar que hem seguit atenent a tots els pacients amb normalitat i que no s'han interromput ni diagnòstics, controls ni tractaments». L'Agustina, però, sí que destaca un cert impacte anímic i psicològic marcat per l'excepcionalitat del 2020. «Hi ha por, molta por, a emmalaltir», detecta. «Les persones que reben un diagnòstic de càncer pensen, en aquest nou context, que poden esdevenir encara més vulnerables», destaca.
Més bastons a les rodes: la pandèmia obliga a adaptar l'atenció mèdica per a la resta de patologies
La presidenta de la Lliga contra el Càncer subratlla aquesta percepció. «Són uns pacients que, a la preocupació sobre el seu propi diagnòstic, ara hi han d'afegir també la preocupació general relacionada amb la pandèmia». «Això els genera una sensació agreujada de vulnerabilitat», assevera la doctora, «que conviu amb l'impacte del confinament com a factor que alentirà la rehabilitació física i mental» dels pacients. Més bastons a les rodes. Ara plou sobre mullat.
El doctor Josep Tabernero, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de Vall d'Hebron i director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), destaca que el gran repte per als pròxims mesos passa per «diagnosticar com abans millor» els nous casos i convida a «consultar als centres d'atenció primària davant un símptoma nou com un dolor, pèrdues de sang o una tos que no se'n va» en lloc de «minimitzar aquests símptomes».
En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Tabernero assegurava aquesta setmana que «els casos que no es van detectar el 2020 sortiran aquest any, potser una mica més avançats», i posa el focus en què «si el sistema es torna a col·lapsar i no podem treballar, ens tornarem a trobar en la mateixa situació». L'oncòleg arriba a una conclusió meridiana: «No és que les malalties hagin desaparegut, sinó que no s'estan diagnosticant».
La soledat dels pacients, la gran cicatriu de la Covid-19
Per a la doctora Sirgo, «la cara més delicada de tota aquesta emergència està sent la soledat dels pacients que no poden conviure amb els seus éssers estimats». «Això eleva el malestar emocional no només del malalt que no rep el suport que necessita, sinó també del cuidador que no pot cuidar com voldria», raona. «La presència d'aquestes fonts de suport social és bàsica, i els únics que hi han pogut ser amb els pacients ingressats... són altre cop els sanitaris», reivindica.
El cop de puny a l'epicentre de l'assistència mèdica ha creat nous vulnerables, ha posat més dificultats a tot i ha agreujat els qui ja ho eren abans. Per a l'Agustina, parlar de por és pertinent. «Correm el risc de normalitzar, fins i tot, les dades de mortalitat que cada dia veiem a les notícies», posa a tall d'exemple. «Podem arribar al punt de perdre tota sensibilitat respecte a aquestes dades i al que reflecteixen», projecta. Un món diferent, amb lògiques diferents. Però, sota les onades i onades de la pandèmia, convé recordar l'obvietat que el món segueix girant quant a les altres patologies. 4 de febrer, i avui torna a ser el Dia Mundial contra el Càncer.