Aquest matí comença el curs escolar a l'àrea metropolitana de Tarragona per a 115.718 alumnes i 9.120 docents. Un curs marcat per les mesures aplicades per disminuir el risc de contagi a les aules i per la incògnita de com es desenvoluparan les classes fins al pròxim mes de juny.
Des del departament d'Educació es destaca la contractació de 567 persones, 423 de les quals de personal docent, una xifra que, des del punt de vista dels sindicats de professors i de les entitats de pares i mares no és suficient. De la mateixa manera que tots dos sectors no veuen clar que es pugui mantenir la dinàmica de grups estancs, les ràtios anunciades durant tot el curs, o que es posi en pràctica l'anunciat pla d'educació digital.
L'escola, «el lloc més segur per als infants i adolescents»
Davant de les crítiques i dubtes plantejats el director dels serveis territorials d'Educació, Jean Marc Segarra, assegura que els protocols situen l'escola com «el lloc més segur per als infants i adolescents fora de casa seva». Insisteix que «Volem espais segurs, tant pels alumnes com pel professorat, i per això s’aplicaran mesures de seguretat, prevenció, traçabilitat, control i seguiment».
Pel que fa a les mesures, les classes començaran amb la mascareta obligatòria per a tots els alumnes a partir dels sis anys. Entre aquesta edat i els dotze, i sempre en funció de com hagi evolucionat la pandèmia, podran deixar de fer-la servir a partir dels quinze dies d'haver començat el curs.
El protocol establert implica que els alumnes entrin i surtin de les escoles de manera esglaonada, de la mateixa manera que ho hauran de fer al pati, per torns i amb la mascareta posada. Unes mesures que, segons Segarra, poden semblar rígides però són imprescindibles. «No podem, tenir una generació d’alumnat que no hagi tingut la formació adequada, amb socialització i contacte amb la resta d’alumnat i professorat», reivindica.
Professorat i famílies reclamen més implicació del departament
Per part del professorat, el portaveu a Tarragona del sindicat USTEC-STEs denuncia que «les EPI han arribat justes i tampoc són les adequades», a més d'insistir que no s'ha fet la inversió que consideren que s'hauria d'haver fet per reduir les ràtios als centres educatius.
«Sempre se supleix amb la voluntat de les direccions i del professorat per posar les coses a lloc», lamenta. Afirma, de fet, que en alguns casos el curs comença amb ràtios de fins a 35 alumnes per classe a batxillerat, fins a 29 a l'ESO i fins a 26 a primària. Tot i això, apunta que «veurem com va l'evolució, sempre hem dit que tant de bo estiguem equivocats nosaltres i el departament l'encerti».
En el cas de les famílies, la presidenta de FAPAC, Belén Tascón, reclama que «l'alumnat ha de tornar a les escoles fa sis mesos que no es garanteix el seu dret a l'educació presencial i això ja ha provocat efectes col·laterals». «Sabem que hi haurà confinaments, però volem disminuir el risc que n'hi hagi perquè, si els confinaments es basen en què els alumnes es queden sense dret a l'educació, tornem a situar-nos al dia 13 de març», afegeix.
Una de les preocupacions principals de la federació d'associacions de pares i mares és la política dels grups estancs; és a dir, que els alumnes de diferents classes i cursos no tinguin contacte directe durant la jornada lectiva. «No acabem de veure, des del nostre punt de vista, el criteri que ha establert el departament d'Educació dels grups estancs; ens planteja dubtes la seva viabilitat».
El volum de la plantilla planteja nous dubtes
Algun d'aquests dubtes són causats per les activitats extraescolars, que es duran a terme sense poder mantenir els grups estancs, o les famílies amb més d'un fill, que també es converteixen en nexes d'unió entre diferents classes i cursos. La reducció de ràtios també és una assignatura pendent, des del punt de vista de FAPAC.
Per una banda, apunten, hi ha centres que si no han pogut reduir les ràtios, extremaran la resta de mesures. En altres casos, hi haurà professors especialistes —són els que imparteixen educació física, música o anglès— que passaran a ser tutors. A més, critica Tascón, el departament només farà nomenaments els dimarts i els divendres.
Aquest fet, exposa, implica que, si hi ha un professor que es posa malalt dijous al vespre, l'escola comunicarà la seva baixa al departament el divendres i la seva plaça sortirà als nomenaments de dimarts següent. Per tant, la persona que l'ha de substituir, hi arribarà el dimecres; una situació que, fins ara, apunta, se solucionava compactant grups o amb el reforç de professors especialistes, dues mesures que ara no es podran prendre.
Tascón admet que no és competència del departament, sinó del govern central, però que una altra assignatura pendent per resoldre és la posició en la qual queden les famílies amb fills que vagin a classe d'algun alumne que doni positiu. «El més oportú seria establir una baixa laboral 100% retribuïda i transferible entre els dos adults de la família», reclama.