«Estem en un moment històric», ha assegurat Josep Vicent Boira, coordinador del Corredor Mediterrani. Ho ha fet aquest dijous en una sessió telemàtica organitzada per la Cambra de Comerç de Reus i el Cercle d'Infraestructures. Boira assegura que l'impacte de la pandèmia de Covid-19 ajudarà a repensar el dibuix logístic d'Europa i el seu funcionament, i que això permetrà impulsar el corredor.
El coordinador ha fet incís en els avantatges d'aquesta infraestructura no només pel que fa a la connectivitat de la costa mediterrània de l'Estat espanyol, sinó també per les millores que pot implicar en tots els territoris per on passa. Considera que la Covid-19 portarà a una nova visió global que «suposarà un canvi estructural en la nostra manera d'entendre el transport i l'economia».
Enèssima escenificació de front comú a Tarragona
La sessió ha servit perquè les institucions de la regió tornessin a reivindicar la força de reclamar les infraestructures fent un front comú. Pere Macias, president del Cercle d'Infraestructures, manté que «sense consens, les infraestructures no es fan o no es fan bé».
En aquest sentit, a la sessió han intervingut representants de les Cambres de Comerç de Reus, Tarragona, Valls i Tortosa, així com els alcaldes de Tarragona i Reus, la presidenta de la diputació, el delegat de la Generalitat i el subdelegat del govern central, a més del president del Port de Tarragona.
En clau territorial s'ha tornat a reivindicar l'estació intermodal al sud de l'aeroport i el trasllat del tràfic de mercaderies a l'interior, alliberant la línia de la costa per al pas de trens de passatgers. Josep Vicent Boira ha volgut aclarir la situació actual d'aquests projectes, per als quals no ha donat dates ni terminis.
L'estació intermodal i la línia de l'interior
L'estació de l'aeroport es troba en el pas previ, el de l'estudi de demanda per part d'Adif que en justifiqui la seva construcció. És el mateix punt en el qual es troba el baixador de Bellissens, una infraestructura que ha apuntat que «sembla una opció viable i raonable».
Pel que fa a les mercaderies, ha explicat que «ara per ara, que les mercaderies passin per dins d'una ciutat no és un cas extraordinari, el que ho és que no hi passin». Admet, això sí, que «conceptualment estic d'acord que seria bo, però la projecció actual és aquesta».
No descarta, de fet, estudiar l'antiga línia Reus-Roda, que no ha estat tècnicament tancada, per ajudar a alliberar trànsit ferroviari. Boira reclama, amb tot, que la regió de Tarragona tingui «visió metropolitana per mirar més enllà de si l'estació va a un lloc o a un altre i per reordenar el territori».
Ha fet incís en la necessitat de plantejar com connectar cada zona amb el Corredor Mediterrani més que de reivindicar que tingui més estacions. En concret per al Port de Tarragona sí que ha coincidit que «no pot no tenir un accés ferroviari en condicions, com la resta de ports».
El calendari de totes les obres, però, «els calendaris els marca el Ministeri de Transports», tot i que ha assegurat que les obres «començaran en temps i forma; no és fàcil en aquests temps que les obres comencin, i les obres començaran», ha sentenciat.
Amb tot, les institucions presents han volgut deixar clar a Boira que fa molts anys que des de Madrid es diu que els projectes s'estan estudiant, però que no s'han executat. Tot i aplaudir-li la seva ponència, han volgut reivindicar avenços clars i evidents en les infraestructures previstes a l'àrea metropolitana de Tarragona vinculades al Corredor Mediterrani.
Boira transmet «un missatge tranquil·litzador i optimista»
Durant la seva exposició, Josep Vicent Boira ha volgut deixar clar que hi ha prou bones notícies en relació amb les inversions al Corredor Mediterrani. Ha volgut transmetre «un missatge tranquil·litzador i optimista sobre les inversions en el Corredor Mediterrani» malgrat la crisi sanitària i econòmica.
Ha volgut posar tres exemples concrets que permeten mirar-s'ho així, com són, assegura, l'inici de les obres al tram Castellbisbal - Martorell, el que s'anomena 'la porta d'Europa'. «És el tram que permetrà que el sud del corredor s'enllaci amb les obres que ja estan fetes al nord de Barcelona; això obrirà la porta del Camp de Tarragona».
Al tram entre València i Xàtiva ja s'estan col·locant els carrils d'ample internacional, i s'ha aprovat també el canvi d'ample ibèric a internacional a Vandellòs, al tram entre Castelló i Tarragona. A més, ha afegit, hi ha una sèrie d'adjudicacions d'obra pública que considera que també són un bon senyal.
Es tracta de les obres que s'han de fer a l'estació de Sant Andreu Comptal, i que han de servir per alliberar espai a les vies de l'estació de Sans de Barcelona. Amb l'espai alliberat, apunta, es podran rebre trens del Corredor Mediterrani. L'estació de Castelló i l'accés al Port de Sagunt són dues altres obres ja adjudicades que permeten veure amb optimisme el progrés del Corredor segons ha explicat Josep Vicent Boira.
Els ajuts europeus pel coronavirus, una possibilitat per impulsar el Corredor
El coordinador del govern central pel Corredor Mediterrani ha exposat que «a més dels 14.000 milions que el pressupost 2021-2027 de la Unió Europea dedicava al transport i corredors transeuropeus s'hi sumen 30.000 milions més». Una possibilitat per impulsar la infraestructura.
Considera que, de l'impacte global de la crisi del coronavirus, se'n poden extreure lliçons que permetin «donar més importància al corredor mediterrani i a l'atlàntic». En resum, assegura, «necessitem un nou mapa mental, un canvi de perspectiva». A més, però, preveu que la globalització es converteixi en un fenomen més «regionalitzat, amb una logística no tan indiscriminada».
Ho veu com una possibilitat per acabar amb l'«excessiva dependència de la carretera, i això no és malparlar dels camioners, és dir que el sistema espanyol té massa dependència de la carretera; només entre el 4% i el 5% de les mercaderies que es transporten a l'Estat espanyol van per ferrocarril».
Això, sumat al risc d'una possible crisi global fruit del canvi climàtic, augura porta a pensar en maneres de «descarbonitzar» el transport, una política en la qual el ferrocarril té les de guanyar.
Els beneficis globals i locals del Corredor Mediterrani
Boira no nega que les infraestructures de l'Estat espanyol sovint no s'han planificat correctament. «Primer hem de saber perquè les volem i després dissenyar-les», reivindica. En aquest sentit, «moltes vegades ens acaben centrant en les obres, i jo crec que són importants, i és important si fem dues vies o tres, o quines estacions fem, però també és important decidir per què volem aquestes obres, i això en l'obra pública espanyola no se sol preguntar».
Davant d'un auditori virtual que ha aplegat fins a 170 persones, Boira ha volgut destacar alguns dels beneficis del Corredor Mediterrani més enllà de l'evident millora de connectivitat general entre Espanya i Europa. Per una banda, apunta, per cada euro invertit s'obtindria entre 1,40 i dos euros de benefici.
A més, la generació de llocs de treball també seria important, com ho seria la millora de la mobilitat a banda de l'alta velocitat. «Moltes vegades s'equipara l'obra del Corredor Mediterrani a una via només d'alta velocitat», una premissa que assegura que no és certa.
Les dades que ha exposat mostren que, de tota la trajectòria del corredor, només el 21% es preveu per a ús exclusiu de l'AVE, i en canvi, el 44% del traçat contempla l'ús compartit també per rodalies o per mercaderies, o per a tots dos usos. El 35% del recorregut, de fet, assegura que es contempla sense que hi passi l'alta velocitat.
L'impacte del Corredor en la mobilitat quotidiana
«Invertir al Corredor Mediterrani és afavorir no només les mercaderies i l'eruomed, sinó afavorir també les rodalies», sentencia. Posa d'exemple les obres que han de començar al tram Castellbisbal - Martorell —on ha admès que començaran més tard del previst, però que la disminució de trànsit com a resultat del coronavirus els permetrà accelerar-les—.
En aquest tram, assegura, «la majoria d'obres beneficiaran les rodalies». Ha volgut insistir especialment que el seu equip, encarregat de plantejar el Corredor Mediterrani, «apostem per unes inversions al Corredor que generin valor no només per a la mobilitat de persones, sinó també de mercaderies, i dins de les persones, no només per un Alacant - Barcelona o un València - Girona, sinó també per a la mobilitat habitual de les persones».
Ho ha definit com un «Keynesiasisme 2.0, no només busca la inversió pública per generar activitat, sinó perquè també doni valor afegit». S'ha referit a la concepció actual de la logística espanyola; «l'Espanya radial és una concepció política que no té massa a veure amb el mapa econòmic que avui estem vivint».