El Joan Antoni Amores ha estat pescador tota la vida a les aigües del Serrallo. Ara ja s’ha jubilat, però encara es deixa veure dia sí i dia no pels passadissos de la Confraria de Pescadors del barri mariner de Tarragona per donar un cop de mà a l’embarcació familiar. És un dia qualsevol entre setmana, i avui no ha estat una sortida gaire profitosa.
«També és cert que venim de dies molt pitjors que avui, de manera que no ens queixarem», li respon l’Ivan, el seu fill i actual patró de la barca, mentre acaba de remenar les darreres caixes de gel. S’ha acabat la subhasta.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Els guanys de la jornada, que ha començat abans de les sis del matí i ha acabat vora dos quarts de sis tocats de la tarda, no superen els 60 euros per cap. «Sempre que venia un temporal, sabíem que el seguirien dies bons per agafar peix», recorda l’Ivan. «Ara ja no, aquí no», es respon. Els estralls del Glòria han fet mal a l’economia pescadora de les poques embarcacions que queden al Serrallo.
El mal temps i la mala mar de les primeres setmanes de 2020 deixen en una posició compromesa als pescadors de Tarragona
«Hem estat fins a tres dies seguits sense poder sortir a la mar, i això per a nosaltres és una ruïna total», expliquen pare i fill. A la llevantada de l’octubre van arribar a comptar fins a cinc dies seguits a terra ferma. «Els pescadors estem sota mínims perquè podem sortir menys, i quan ho fem tornem amb poca pesca», es lamenta al fons del moll el Fermín Masdéu, també pescador del Serrallo. «Sí, la realitat és que venim d’una de les entrades d’any més difícils que recordo», li confessa l’Ivan.
La mar sembla tranquil·la. S’acumulen troncs, branques i un infinit de plàstics que els darrers batecs del temporal han acabat arrossegant. «El temporal ha fet mal perquè ho ha remogut tot, ho ha desfet tot, i ens ha deixat en una situació massa compromesa», es lamenta el patró. El seu pare ens confessa poc abans que no volia que el seu fill es dediqués al que es dedica. Que mai ho ha volgut. «Perquè sé el que es pateix a la mar i sé que amb sobreviure no és suficient», opina.
«No ens cuiden, ningú ens cuida»: el sector pesquer del Serrallo se sent abandonat per les administracions
L’Ivan s’atura un moment, conscient que és molt difícil posar números a un desastre genèric. «No exagerem si diem que estem perdent el 50% del peix que abans aconseguíem», se solta, finalment. «I tampoc exagerem si diem que pesquem molta més brossa de la que abans recollíem», complementa, en referència majoritàriament a les tones de plàstic que ballen al mig de la mar. La matèria orgànica recollida, troncs i plantes, torna a la mar. Ja es desfarà. Els plàstics no. Els plàstics segur que no.
Segons els pescadors de Tarragona, els mals del temporal només agreugen una realitat que per ella mateixa suposa una «crisi permanent, endèmica». Es defineixen com a supervivents, lamenten els ajuts pendents de rebre per part de les administracions. Confessen que se senten oblidats, desprotegits, abandonats. Menyspreats. «No ens cuiden, ningú ens cuida», afegeix el Fermín. Són anys de nedar a contracorrent, ja.
Incertesa i neguit davant «un 2020 imprevisible» a la pesca de Tarragona
Asseguren que una mar cada vegada més calenta, més contaminada i més àcida equival a una mar amb menys oxigen. Amb menys vida, amb menys peix. «Hem perdut espècies, i d’altres fins i tot han canviat la temporada!», explica el Joan Antoni. Recorda els seus temps de pescador amb una barreja de nostàlgia i indignació. Res a veure. «Ho estem perdent tot», reflexiona, en veu baixa, per a ell mateix.
Els pescadors es confessen «arraconats». Cada cop en queden menys, i els que abandonen la mar, es jubilen o pleguen no són rellevats pels més joves de la família. «El nostre dia a dia és patir per poder-nos guanyar la vida i aconseguir sobreviure tranquils», exposa Masdéu. Troba la complicitat dels seus dos companys. Es fa fosc i el Serrallo sembla canviar de color.
Tarragona ha perdut el 70% de la flota pesquera del Serrallo en els darrers 20 anys
No atribueixen l’inici de 2020 amb el peu esquerre només al temporal, però tampoc el descuiden. «Treballen en una mar que està en canvi constant cap a la devastació, que és ja del tot imprevisible, que canvia massa ràpid», creu l’Ivan. No s’atreveixen a fer pronòstics sobre el 2020 que els espera. «No ho sabem, no ho sabem», repeteixen.
La façana marítima del Serrallo quan cau el sol -o quan surt, per als matiners- és una de les imatges més icòniques i especials de Tarragona. Cab dubte. Contrasta, però, amb la incertesa d’un grup de treballadors de la mar, d’artesans de la mar, que veuen com l’aigua els puja fins al coll després d’unes setmanes més que difícils. En queden pocs, i els pocs que en queden estan al límit. El Serrallo del segle XXI només manté la façana d’aquell Serrallo d’infantesa que encara recorda la generació del Joan Antoni.