Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp

La potència econòmica de Tarragona, més alta que la mitjana catalana, espanyola i europea

Un estudi de la CEPTA atribueix el rol capdavanter a la força de «la indústria química i energètica» des del 2000

Juan Gallardo CEPTA
Gallardo, a la seu de la CEPTA a Tarragona abans de l'entrevista del març amb TarragonaDigital.com | Angel Ullate

La potència productiva de les empreses de la demarcació de Tarragona és troba en una posició capdavantera a escala catalana, espanyola i europea. Així ho certifica el darrer estudi-observatori de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), que analitza el Producte Interior Brut (PIB) de la regió i la seva evolució entre els anys 2000 i 2016. Les conclusions sobre el múscul econòmic i empresarial del territori són molt positives, segons ha explicat el Cap del Gabinet d'Estudis de la CEPTA, Juan Gallardo, aquest dimecres a migdia.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

«Aquest estudi analitza la potència del nivell productiu de les empreses del territori, però no els nivells de renda ni de benestar  de la ciutadania», matisa Gallardo abans de començar. És a dir, són dades sobre el múscul econòmic a l'hora de produir, però que no impliquen cap traducció directa a les butxaques ciutadanes per «la gran deslocalització d'aquest alt volum de beneficis». El cas de la regió tarragonina és molt paradigmàtic:  tot i tenir un dels PIB més alts de l'Estat, també presenta en paral·lel una taxa d'atur superior a la mitjana.

La força de la indústria química i energètica, grans responsables de la posició capdavantera de Tarragona

«Si la productivitat a Tarragona és superior que a la mitjana de tot Espanya és gràcies a la força del sector industrial de la química i l'energia», ha asseverat Gallardo durant la presentació dels resultats. Dues terceres parts de la riquesa econòmica del territori depenen del sector serveis —amb el turisme al capdavant—, una mica menys que en la resta de Catalunya i Espanya.  I un altre 26% del PIB tarragoní correspon al sector industrial —amb la química per bandera—,  quatre punts més que la mitjana catalana i nou punts més que la mitjana espanyola. Són dades del 2016, les més recents estudiades.

«Això ens diu que Espanya pateix una clara desindustrialització, però la demarcació de Tarragona no», tradueix Juan Gallardo. «El gir cap al sector terciari és molt important, però el pes del sector industrial és encara molt significatiu per a la riquesa del territori: ha perdut molt poc pes», matisa. L'auge del sector serveis, doncs, supleix el terreny perdut per la construcció, el més malmès amb diferència. «Fins que no es recuperi la construcció, Tarragona no podrà revertir la seva alta taxa d'atur», adverteix Gallardo.

Tarragona, la sisena província espanyola amb un PIB per càpita més alt segons les dades del 2016

cepta
La CEPTA és la Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona | Àngel Ullate

 

Amb les dades del 2016 a la mà, Tarragona és la sisena província de l'Estat amb un PIB per càpita més alt —l'any 2000 ocupava el quart lloc—. Gallrdo valora molt positivament haver «mantingut posicions» per demostrar «un nivell econòmic molt alt, clarament superior a la mitjana espanyola». També supera la mitjana europea, i és la millor posicionada de les quatre províncies catalanes.

Pel Cap del Gabinet d'Estudis de la CEPTA, la força de l'economia tarragonina és «que està altament internacionalitzada i  competeix globalment al mercat», fet que ajuda a mantenir-la en posicions capdavanteres i no albirar «cap deteriorament estructural» durant les darreres dècades.

Gallardo: «Encara és molt aviat per valorar si el procés ha afectat en l'economia de Tarragona»

Preguntat per la possible incidència del procés català en la salut de l'economia de Tarragona, Juan Gallardo ha reconegut que  «encara és molt aviat per poder-ho valorar» i ha reconegut que «no disposem d'elements de judici suficients per notar si realment ha tingut afectació» en la capacitat productiva de la regió. A tall de context ha avançat que, en el cas del Quebec canadenc, aquests estudis van trigar una dècada a resoldre la incògnita.

També et pot interessar