Dilluns, 14 de desembre, i avui fa nou mesos exactes que tot és diferent. Gairebé 300 dies després de sentir per primera vegada els conceptes pandèmia, confinament o mascareta, les comarques de Tarragona se situen ara a les portes del Nadal més estrany i la Covid-19 continua marcant el ritme de la vida de tots i cadascú de nosaltres. L'empenta del temps no ens deixa, però, en una situació còmoda, relaxada ni tranquil·la. Més aviat al contrari. És 14 de desembre i les alertes segueixen sonant fortes.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
El balanç general és cru i, des de l'esclat de la pandèmia, ja són més de 26.600 les persones que s'han contagiat del virus i 771 les que han perdut la vida a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. En aquests moments, altres 121 persones romanen ingressades als hospitals tarragonins amb el virus al cos. La Covid-19 s'està acarnissant amb els més vulnerables, que són qui més estan patint els efectes de la pandèmia més greu del darrer segle.
Més de 770 morts a Tarragona i males perspectives de cara a l'entrada del nou any
L'investigador Àlex Arenas, físic i professor a la Universitat Rovira i Virgili (URV), creu que «la pandèmia ens està dibuixant constantment el mateix patró» i avisa que «estem veient com la corba va baixant a poc a poc, però aviat tornarà a pujar» amb les trobades nadalenques com a detonant. Arenas considera, en declaracions a TarragonaDigital, que «l'empitjorament de dades no és opinió, són matemàtiques», tenint en compte que, des de les autoritats, «no s'ha pres cap mesura per frenar» la propagació del virus de cara a la setmana de Nadal.
L'expert de la URV és una de les veus acadèmiques més crítiques contra la gestió del Govern, i subratlla que «si les coses no pinten bé de cara al Nadal és pel mateix motiu que tampoc pintaven bé a l'octubre», en referència a la poca capacitat de rastrejar els contactes i a la tendència hivernal a «fer vida en llocs interiors i espais tancats», una fórmula incompatible amb la ventilació. «Això li posa les coses bastant més fàcils al virus», resumeix.
El físic de la Rovira i Virgili té «la sensació que no aprenem i que tornem a donar-li voles al mateix tema» sense avenços, i calcula que el repunt de la corba de contagis podria elevar-se «entre finals de desembre i principis de gener». Arenas insisteix molt que aquesta tercera onada no està escrita enlloc, sinó que seran les nostres accions les que l'arrossegaran i la provocaran si no hi ha canvis significatius. «Tot apunta en aquesta direcció», lamenta ell.
«Dolçor i amargor»: els sanitaris, cansats, ja temen un nou repunt després de Nadal
La Covid-19, ara mateix, avança a ritmes diferents. El risc de rebrot actual al Camp de Tarragona és de 130 punts, considerat molt alt, mentre que a les Terres de l'Ebre es modera als 78 punts. La ciutat de Tarragona supera ara mateix els 200 punts i suposa un dels punts més delicats, si bé cap d'ells està exempt dels perills i el vertigen de la pandèmia. A hores d'ara, només dotze micropobles del Sud del país han aconseguit esquivar la Covid-19 des de la passada primavera.
«Ara mateix, la nostra pressió hospitalària està bé», puntualitza la doctora Mireia Garcia, vicepresidenta del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT). «En comparació amb un mes enrere, estem bé», puntualitza. Confessa que els professionals del sector arriben a la recta final del 2020 «molt cansats» i tem que la corba de contagis es torni a disparar durant la primera quinzena de gener. «És que ja ho estem veient venir», s'explica, a les portes d'un Nadal incert.
La doctora Garcia veu amb molta tristesa «la sensació que molta gent no està fent bé les coses», però sí fa un matís important: els malalts que han superat la Covid. «El que ells ens estan dient és que no hi volen tornar i que res de reunions familiars a casa seva per Nadal», destaca. La Mireia posa el retrovisor i valora el 2020 «amb dolçor i amargor alhora», entre els aplaudiments espontanis i la desgràcia del dia a dia. «És molt difícil», recupera.
Àlex Arenas: «No controlarem l'emergència sense fer testos a la població»
Àlex Arenas defensa que, arribats al punt actual, «les úniques eines que tenim per controlar l'emergència són la reducció de tota activitat social i una bateria de testos a la població» per tal d'aïllar els positius. Repeteix que «coneixem de sobres l'altíssim cost de no fer» aquesta estratègia de tests i demana «mesures per evitar» una tercera onada que és encara evitable. «Hem de pensar que és una onada de noves morts», s'exclama, «i no podem permetre que torni a passar» per tercer cop. És sincer, i li preguntem si creu que tornarà a passar. Respon que sí.
En un 2020 en què la pandèmia ha disparat en un 10,6% l'augment de les defuncions a les comarques de Tarragona, Arenas destaca que aquest reajustament dels números —a escala estatal, l'INE ha reportat recentment que la mortalitat durant la primera onada és un 40% més alta de la què Sanitat havia confirmat inicialment— és «la notícia de l'any». «És una catàstrofe», valora l'Àlex, «que no podem ignorar».
És en aquesta direcció que el físic de la URV demana mesures i recorda com la gran taca negra del 2020 no és altra que «el col·lapse d'un sistema sanitari que no va poder fer front a malalts crítics que el necessitaven» durant la primera onada. Es pregunta «per què no es prenen les accions adequades fins que ja és massa tard» per part de les administracions competents.
El sector comercial es dessagna; el retorn escolar supera l'examen amb nota
En paral·lel a l'angoixa dels sanitaris i la d'experts com l'Àlex Arenas, el teixit empresarial de les comarques de Tarragona també es dessagna i un de cada tres comerços de proximitat tem haver d'abaixar la persiana a la força, segons una enquesta interna de la patronal PIMEC. L'economia s'ha desplomat amb la caiguda de sectors estratègics com el turisme, i aquests nou mesos de pandèmia no han deixat símbol més gran de l'antieconomia que les reixes tancades d'un PortAventura tancat fins a la pròxima primavera. El parc temàtic només ha pogut obrir tres mesos enguany, i a mig gas.
En paral·lel a la desfeta de l'economia, un dels grans assenyalats del curs l'està superant amb nota. La tornada escolar a les aules del setembre, vaticinada com un escenari previ a l'apocalipsi més violent, només ha deixat un 2% de la comunitat educativa contagiada i el percentatge de grups ara mateix confinats arreu de Catalunya no arriba a l'1%. Només el 8% dels centres educatius del país tenen ara mateix alguna classe confinada, en contraposició amb el 92% restant. Cap escola de les comarques de Tarragona roman ara mateix tancada per raons sanitàries.
Incertesa, vacuna i més incertesa: la immunitat de ramat no s'espera abans de finals de 2021
La vicepresidenta del Col·legi de Metges de Tarragona confessa que l'horitzó de la vacuna és «l'esperança de veure la llum al final del túnel» de cara a l'any vinent, tot i que avisa que «la prevenció contra el virus encara durarà bastant a les nostres vides». Es refereix a les mascaretes, les distàncies i el rentat de mans constant. «La vacuna serà protecció, però ni serà un procés ràpid ni serà un procés fàcil», hi coincideix Arenas.
El físic de la URV no creu que la coneguda com a 'immunitat de ramat' arribi fins a finals de 2021, i posa èmfasi en què «els mesos fins a la vacunació general, que sembla que alguns els vulguin saltar, seran mesos de moure'ns entre la incertesa» durant pràcticament tot el 2021. «El que notarem serà una baixada del volum de contagis, però en absolut serà una pantalla superada», avisa també la doctora Garcia. «Esdevé imprescindible teixir un pla de futur, sabent això, per evitar haver de tornar a tancar-ho tot l'any que ve», planteja l'Àlex.
Una pandèmia que s'acarnissa amb els més vulnerables
L'entrada al 2021, però, anirà acompanyada d'una motxilla de pedres inevitable. «Per a mi, l'any 2020 és l'any de la por, de la vocació i de la incertesa», reflexiona la doctora Garcia, qui no oblida les setmanes «amb por de tornar a casa després de la feina per si podia transmetre el virus als meus». El diagnòstic de l'Àlex és dur: «Hem vist com la nostra societat ha perdut del tot l'empatia amb els més vulnerables». No amaga les crítiques a «molts comportaments ciutadans que estan deixant molt a desitjar», ni a les administracions responsables per acció u omissió.
Arenas creu que tot plegat ens està fent «llevar importància als nostres avis», els qui més han patit els efectes del virus, els defectes dels uns i la irresponsabilitat dels altres. No és una dada menor que, de les prop de 800 persones que han perdut la vida a causa de la pandèmia des del 14 de març, més de 300 han tingut lloc a residències de la tercera edat. «Sabem com de gros és el problema i no s'està posant cap mesura nova per frenar el virus a les reunions de Nadal», insisteix l'Àlex. Bascul·lar el nombre d'assistents no ajuda a garantir que el virus no és a taula. «Test, test, test!», demana.
Primeres seqüeles de la Covid
Si quan es feien sis mesos de l'esclat del terratrèmol els experts posaven l'accent en la sensació de cansament que començava a prendre forma, el novè mes de pandèmia ja comença a deixar a la intempèrie les primeres seqüeles de la Covid-19. «Estem començant a veure pacients que tornen amb molta sensació de cansament físic i fatiga», explica, o amb «una tos persistent que no acaba de marxar», detalla la doctora Mireia Garcia. Avisa, però, que les seqüeles més delicades que comencen a veure's són psicològiques.
«La salut mental és una de les grans afectades per tot aquest llarg procés que ens va agafar desprevinguts», detalla, i assenyala en els adolescents el col·lectiu més afectat. Encara és aviat, però, per calibrar l'abast dels efectes físics i emocionals d'una pandèmia sense precedents que ha segat centenars de vides al territori, ha enderrocat dotzenes de negocis i ha evaporat els llocs de feina de milers de persones de la nit al dia.
Del Sant Jordi confinat al Nadal... diferent
Els darrers tres trimestres han deixat imatges inèdites que podrien no tornar-se a repetir en la vida de milers de tarragonins. D'un Sant Jordi confinat a un Nadal amb toc de queda, tot passant per un estiu sense turistes o una manifestació amb distàncies, simbòlica per l'Onze de Setembre. Res s'ha salvat d'una Covid-19 que sembla haver subvertit l'ordre natural de les coses i que ara amenaça de tornar-ho a fer, amb la complicitat de la versió més irresponsable de part de la ciutadania.
Nou mesos després de la primavera més fosca, l'escenari tampoc projecta uns torrons tranquils. El de sempre: mans, distàncies i mascaretes. I escoltar als experts i als sanitaris que, una vegada més, tornen a avisar que les coses estan molt lluny de funcionar bé. La recta final de 2020 està donant per acabada la segona onada mentre amb l'altra mà obre les portes, perillosament, al tercer cop de puny.