Tarragona és un dels territoris d'arreu de l'Estat on més treballadors fan les maletes cap a altres províncies, segons apunta un estudi recent de la companyia de recursos humans Randstad, només per darrere de Cadis, Toledo i Alacant. Amb les dades a la mà —de l'any 2018—, gairebé 17 de cada 100 contractes signats a Tarragona impliquen aquesta mobilitat provincial, tres punts per sobre de la mitjana estatal. I la majoria d'aquests treballadors amb bitllet d'anada fan via cap a la capital catalana, Barcelona.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
En el darrer any, un total de 32.470 treballadors de Tarragona han hagut de marxar a altres demarcacions (16,9% del total de contractes signats), pels poc més de 13.000 casos a Girona (19,1% del total) i els gairebé 7.000 de les terres de Lleida (26'8% del total). Per contra, la gran beneficiada a Catalunya és una Barcelona que absorbeix més de 100.000 nous treballadors d'altres regions i centralitza tot l'equilibri.
Els perfils dels 'emigrants': joves que debuten al mercat i professionals que no troben oportunitats
Segons l'estudi, sis de cada deu treballadors que han de canviar de província ho fan amb un contracte laboral del sector serveis. L'agricultura, la indústria i la construcció també tenen un pes elevat. A la demarcació de Tarragona, van arribar a treballar poc més de 42.000 persones de fora i en van marxar gairebé 75.000, unes xifres que es resolen amb el dèficit negatiu dels més de 32.000 treballadors perduts durant el darrer curs.
«Les empreses estan començant a buscar talent fora de les seves ubicacions geogràfiques per la manca d'aquest talent específic en alguns sectors, fet que causa aquest increment de la mobilitat», explica el director de Relacions Institucionals de Randstad, Luis Pérez. Sobre el perfil dels treballadors que marxen és clar: «joves que cerquen la seva primera experiència laboral i professionals que no troben oportunitats a casa».
Cal recordar que, a Tarragona, l'atur és més elevat que a la resta del país degut a la incapacitat del territori de recuperar-se del sotrac de la construcció en la darrera dècada. Segons la darrera actualització de dades oficials, més de 40.000 tarragonins i tarragonines no tenen feina avui dia, en una dinàmica que està costant més de revertir que en altres demarcacions històricament menys dependents d'aquest sector constructor.