«La regressió dels drets laborals es tradueix en una precarietat degradant», clama el secretari general de la UGT a Tarragona, Joan Llort, poques hores abans de la manifestació que sortirà aquest migdia de la plaça Imperial Tarraco amb motiu del Dia del Treballador. De nou, l'1 de maig servirà per exigir millores en les polítiques laborals i per reivindicar una actualització del mercat laboral als temps actuals.
«És important tenir en compte que l'Estatut del Treballador data dels anys 80 inecessita una actualització, perquè no tenen res a veure els treballadors dels anys 80 amb els del 2019», matisa la doctora Esther Guerrero, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Rovira i Virgili.
[predef]enquesta-tarragona-ciutat-243[/predef]
La precarietat laboral: el fantasma de les mil cares
«A la demarcació de Tarragona, nou de cada deu contractes que es fan són contractes precaris», denuncia Llort. La doctora Guerrero confirma la dada. «Sota el gran problema la precarietat, trobem diverses branques que la poden generar: precarietat a causa de sous baixos, de la temporalitat, d'unes condicions laborals indignes, de la inestabilitat...», comença a enumerar la professora de la Rovira i Virgili. Un mateix fantasma amb moltes cares diferents.
«És imprescindible reformar el sistema de contractació per protegir els drets i les garanties dels treballadors», expressa. Esther Guerrero assenyala la reforma laboral de l'any 2012, elaborada pel Partit Popular, com a detonant de la fragilitat del mercat laboral actual. No eximeix de culpa, tampoc, la reforma del 2010 a càrrec del PSOE «que va obrir la porta a la del PP dos anys després».
Esther Guerrero: «La reforma laboral del 2012 no garanteix la seguretat dels treballadors»
La doctora Guerrero recorda que la reforma laboral de l'any 2012 tenia per objectiu aconseguir un nou equilibri per garantir més flexibilitat a les empreses i preservar la seguretat dels treballadors. «És evident que no ha aconseguit aquest equilibri i la balança cau pel costat dels treballadors», reflexiona la professora. «Les empreses sí han aconseguit la flexibilitat que volien, però ho han fet a costa d'aquesta seguretat dels treballadors», afegeix.
Segons Guerrero, els efectes de la reforma del PP són demolidors. «Ha facilitat la mobilitat interna d'uns treballadors que han d'assumir moltíssimes tasques diverses i ha comportat un abaratiment clar del cost dels acomiadaments», sentencia, «però no ha aconseguit acabar amb la temporalitat dels contractes al mercat laboral». «El gran problema de la reforma ha estat no posar-li data de caducitat i donar-la per definitiva: això ha generat un dèficit cada cop més gran de la qualitat del treball», etziba.
Jornades parcials i sous a mitges: ser treballador sota el llindar de la pobresa
El secretari de la UGT a Tarragona lamenta que «s'han precaritzat totes les condicions laborals», i adverteix que «un salari baix implica baixes cotitzacions i, per tant, també genera pensions de jubilació baixes». Un efecte de roda. La doctora Esther Guerrero també alerta sobre una realitat palpable: ser treballador actiu ja no significa eludir el risc de pobresa. «Una jornada laboral parcial, en condicions precàries i amb ingressos precaris, no és suficient per garantir cap mena de seguretat», resol.
Guerrero demana «reordenar tot el sistema de relacions laborals» per evitar la temporalitat dels contractes i dotar de «més protecció social els treballadors assalariats o els falsos autònoms», d'acord amb les possibilitats que obre el mercat laboral actual. «La realitat és que, mentre no s'actualitzi l'estatut del treballador, són uns sectors totalment desprotegits», avisa, seriosa, des del seu despatx al Campus Catalunya.
«Ser dona implica tenir més números per ocupar un treball precari»
La professora de Dret del Treball tampoc amaga que, en un context on la precarietat laboral no és una excepció al sistema, «aquesta precarietat és encara més visible en el món femení». «Moltes dones accepten treballs a temps parcial, i per tant amb un sou parcial, perquè no tenen cap altra alternativa de conciliar la vida familiar amb la professional», assevera, al fet que encara són elles qui, majoritàriament, se sacrifiquen per assumir aquesta tasca de conciliació.
Quan Guerrero demana actualitzar l'estatut del treballador, argumenta la necessitat de definir què és, ara mateix, un treballador. «És evident que han canviat el funcionament i la producció de les empreses, la manera de consumir, de treballar, de gestionar el temps...», recupera. «Però si no tenim un estatut que contempli les noves regles del joc, és impossible dotar de protecció a aquest volum de gent que es troba en situació de precarietat laboral», explica, didàctica, com si fos una classe de la facultat.
A la demarcació de Tarragona, nou de cada deu contractes són temporals
La doctora de la URV apunta que els treballadors qualificats són aquells qui han patit un descens de sou més accentuat, mentre que els no qualificats carreguen amb una rotació laboral i un risc d'atur més alts. Matisa que la digitalització ha obert noves finestres que fins fa pocs anys eren del tot impensables. «Ara, moltes empreses contracten en funció del temps de treball concret que necessiten, i això es tradueix en contractacions ridícules de dos, tres dies», raona. Ni hi ha cap estabilitat, ni es pot garantir un sou suficient.
Esther Guerrero recorda que la utopia de l'estabilitat i la seguretat del treballador es relacionava amb els contractes indefinits. «Ja no», talla en sec. «Amb un acomiadament tan rendible per a les empreses, no és cap salvaguarda i no deixa de ser una vinculació contractual temporal», sentencia. El mercat laboral avança al ritme dels nous temps, i, mentre no es canviin les regles de joc de la partida, serà la precarietat qui continuï dictant els focs a apagar i les passes a seguir.