'Shhht', silenci. Som a les portes de l'UCI Neonatal de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona i no convindria aixecar gaire el to. És entre aquestes parets on desenes i desenes de famílies confien cada any el seu tresor més preuat en les mans de gairebé una quarantena de professionals —en total— per compensar que hagin arribat al món abans d'hora. Els nadons prematurs requereixen una atenció i cura molt especial en les seves primeres setmanes de vida, que esdevindran decisives.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
La doctora Mar Albújar, coordinadora de l'UCI Neonatal i cap de la secció de crítics pediàtrics de Joan XXIII, recorda que els nadons prematurs són aquells que neixen amb menys de 37 setmanes de gestació, en lloc de les 40 habituals d'un embaràs de manual. Amb les dades del 2018 a la mà, la demarcació de Tarragona va veure arribar al món a 347 nadons prematurs, la dada més baixa de la darrera dècada —a ningú se li escapa que la taxa de natalitat va accentuadament a la baixa, i aquest cas no és una excepció—. En són un centenar menys que els 441 prematurs del 2017 o la meitat dels 693 prematurs d'una dècada enrere, a tall d'exemple.
En els casos més prematurs, els nadons necessiten un suport extern per completar el seu desenvolupament
Incubadores i llits, parets acolorides, una temperatura més que agradable. Poqueta llum i menys sorolls. «El que pretenem a la unitat Neonatal és suplir de la millor manera possible les condicions de l'úter matern on els petits encara haurien de ser», resol la neonatòloga. Dintre dels prematurs, encara diferencia els més tardans dels «grans prematurs» que no arriben al llindar de les 32 setmanes de gestació. «Estem parlant d'uns casos on els òrgans, ja formats però encara immadurs, no funcionen bé i necessiten un suport addicional per desenvolupar-se bé», matisa.
Preocupa en especial el cor, preocupen mols els pulmons, preocupa moltíssim el cervell, del qual en dependrà «la qualitat de vida a la qual pugui aspirar» el nadó. «El risc de patir alteracions neurològiques augmenta com més prematur sigui el part», assegura, tot i apuntar que la tecnologia ha fet meravelles en els últims anys i el panorama ha anat canviant a millor.
Gairebé 350 nadons prematurs van néixer a Tarragona l'any 2018
La doctora Helena Mateo, supervisora de l'UCI Neonatal, es deixa veure pels passadissos estrets de la planta i subscriu la informació de la neonatòloga Albújar. Recorden que la causa d'un part prematur és molt sovint desconeguda i respon a infeccions sense cap símptoma extern. «Sí que és important valorar que la de Joan XXIII és la unitat de referència en naixements prematurs del territori i que és pionera, des de fa 25 anys, amb la implementació de noves tècniques com el mètode cangur», subratllen.
Una de les grans novetats de la darrera dècada ha estat l'obertura de l'UCI a les famílies des de l'any 2008 per tal d'«incorporar-les al procés de desenvolupament del seu nadó» des del primer minut. «Aquest tracte, individualitzat, va suposar una gran revolució qualitativa per reduir l'estrès de pares i fills en uns moments de tanta delicadesa com els que tractem», expliquen.
25 anys del mètode Cangur: quan Joan XXIII va revolucionar l'atenció als nadons prematurs
Les doctores reconeixen que acostumen a trobar-se amb uns pares «en estat de xoc», amb sentiment sovint culpable i «amb molta por» en descobrir la fragilitat del seu petit o petita. «Aquesta incertesa absoluta ha de ser un sentiment duríssim, i és per això que reclamem la presència d'un psicòleg a la unitat neonatal per poder ajudar a aquests pares nouvinguts», insisteixen.
El mètode Cangur, amb origen a Amèrica Llatina i que va instal·lar-se de forma pionera a Joan XXIII l'any 1994 de la mà dels doctors Closa i Gómez Papi, n'és el millor exemple. Ara ja s'ha estès a tot arreu. «Consisteix a posar els nadons sobre el pit del seu pare o mare, pell amb pell i cor amb cor, per tal de mantenir-los en la temperatura i el ritme cardíac ideal», explica la doctora Albújar.
Les professionals de l'UCI Neonatal reivindiquen «més mans» i proposen la incorporació d'un psicòleg
Les expertes també reivindiquen que «calen més mans i més recursos» per garantir aquesta qualitat excepcional en l'atenció i la cura dels nounats, des del sistema de salut pública. «Necessitem més personal amb coneixements, amb experiència i amb empatia envers els nens i les seves famílies», exposa la doctora Mateo. Fins fa uns anys, el límit per poder tirar endavant estava demostrat en les 25 setmanes de gestació. Ara, s'ha elevat i els menuts de 22 ó 23 setmanes ja poden aconseguir sortir-se'n.
«Tota millora és fantàstica, però és extremadament dolorós saber que no podem aconseguir que sobrevisqui el 100% dels nadons», lamenten. La mitjana, però, és d'unes cinc defuncions anuals —contraposades als centenars de casos d'èxit—. «No és fàcil, és clar que no és una feina fàcil», es repeteix la supervisora. Però és del tot imprescindible.
«I cap alegria és comparable a la d'aquella família que et retrobes anys després pel carrer i que ho recorden amb estima», afegeix. La importància d'un servei preparat, públic, a tocar de casa. Que, quan els menuts arriben abans d'hora, ja els estigui esperant per ajudar-los a aterrar al nou món. Entre coloraines i en silenci, amb un somriure tendre i amb una bata plena de dibuixets. Que arribin quan arribin, que l'equip ja els està esperant.