Les xifres diuen que el turisme suposa el 12% del PIB del país. La FEHT, la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona, va apuntar, a finals de 2019, que a les comarques de Tarragona segurament suposava un percentatge encara més gran. L'any que tot just acabem de deixar enrere ha suposat un terratrèmol que ha afectat directament a la gallina dels ous d'or.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
En un balanç de l'estiu de 2020, la FEHT posava sobre la taula que el sector turístic de Tarragona havia deixat de facturar uns 4.500 milions d'euros a causa de la COVID-19. En paraules de la presidenta de l'entitat, Berta Cabré, «el pitjor any de la història del turisme a la demarcació».
L'aeroport de Reus, a finals de novembre de l'any passat, comptava amb un tràfic acumulat, des de gener de 2020, un 96,3% inferior al de fa un any. Per una infraestructura bàsica pel turisme tarragoní, una de les principals portes d'entrada del mercat turístic rus o britànic, per exemple, són dades no catastròfiques, d'hecatombe. No és d'estranyar, doncs, que els hotelers tinguin por que si enguany no és una mica millor que l'any passat, el tancament d'establiments està garantit.
El repte de donar suport al turisme
Per acabar d'amanir el desastre, PortAventura es va veure obligat a renunciar a la temporada de Halloween i de Nadal i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar parcialment el Pla director urbanístic del projecte de Hard Rock, la gran esperança del motor econòmic que suposa el turisme, deixant, d'aquesta manera, el projecte seriosament en dubte.
Tot plegat fa que el sector demani un esforç de les administracions per poder recuperar-se, però decisions com les del consistori de Tarragona de reduir el pressupost del Patronat de Turisme de Tarragona en 200.000 euros o del Patronat de Turisme de Cambrils en 400.000 euros, no sembla indicar que estiguin per la labor. Això sí, el Patronat de Turisme de la Diputació sí que s'ha posat del cantó del sector, almenys per la foto de la nova associació hotelera tarragonina, un primer intent dels empresaris d'actuar units i més enllà de la marca Costa Daurada.
S'estigui a favor o en contra del turisme, el fet cert és que les comarques de Tarragona no tenen una alternativa immediata al turisme com a motor econòmic. Donar suport al sector en totes les seves expressions (hotels, restaurants, parcs), és vital perquè Tarragona surti tan aviat com sigui possible de la greu crisi econòmica generada per la pandèmia de la COVID-19. Reconstruir el turisme és el principal repte d'enguany a les comarques tarragonines.
El repte de la teleassistència sanitària
El gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Ramon Descarrega, ho anunciava el mes de juny de l'any passat: «la teleassistència sanitària ha arribat per quedar-se». La teleassistència va ser la mesura que va impulsar la conselleria de Salut per poder evitar desplaçaments als centres sanitaris. Doncs bé, si Descarrega té raó, està clar que millorar la teleassistència és un dels dos principals reptes d'enguany, perquè fins ara no ha funcionat com calia.
La prova d'aquesta necessitat ha sigut la permanent protesta dels veïns dels barris de Ponent que s'han manifestat, setmana rere setmana, perquè el CAP de Bonavista tingui atenció presencial, millor atenció telefònica i un servei d'urgències 24 hores. Les protestes s'han donat, també, al CAP Jaume I. Veïns, sanitaris, entitats com el grup de treball en defensa de la sanitat pública, s'han unit per defensar una millor assistència sanitària al llarg dels mesos de pandèmia. La sanitat pública catalana no és la millor sanitat del món, com es deia, i millorar-la, ara que s'encara la recta final de la pandèmia, és un dels reptes més importants per enguany.
Els reptes locals
A grans trets, la reconstrucció del turisme i la millora de l'assistència primària són els dos principals reptes per les comarques tarragonines. Ara bé, si apropem la lupa a l'àmbit local, hem de destacar altres temes. Tarragona capital ha de fer front al greu problema d'haver-se quedat sense POUM i regida pel pla general de 1995. A banda, la ciutat, i la Canonja, hauran de reconstruir la relació de confiança amb el sector químic, greument danyada arran de l'explosió d'IQOXE i l'actuació de la policia contra alts directius de Messer, una de les principals empreses del polígon químic. L'any 2021 també hauria de ser, si la COVID-19 ho permet, l'any de les obres del nou Joan XXIII.
El municipi de Reus té per davant aconseguir la tan desitjada estació intermodal a Bellisens. Aconseguir, en resum, millorar les inversions en la via ferroviària, anar més enllà dels 200.000 euros pressupostats als PGE per la Reus-Roda i prioritzar l'estació intermodal, com va explicar, a finals d'any, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just.
Les comarques de l'interior de Tarragona, sobretot la Conca de Barberà, esperen que, d'una vegada per totes, 2021 sigui l'any de l'A-27 i se superin, d'una vegada per totes, els problemes d'aquesta infraestructura clau per les comarques tarragonines i que sembla maleïda pel retard d'anys que acumula.