Amb la pròrroga de les mesures per pal·liar la crisi provocada per l'epidèmia de Covid-19, el curs escolar quedarà alterat. Si inicialment es va preveure que els alumnes poguessin mantenir certa activitat lectiva sempre que no fos avaluable, les darreres directrius del departament d'Educació de la Generalitat han canviat substancialment.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
Segons s'ha fet públic aquesta mateixa setmana, la idea actual és poder començar el tercer trimestre de manera telemàtica, però contemplant-lo com la tercera avaluació del curs. Aquest canvi de criteri implica buscar solució a una sèrie de problemes que poden deixar fora d'aquesta avaluació una proporció considerable de l'alumnat segons alerten des de diversos centres educatius de la regió de Tarragona.
La bretxa digital, principal escull per a l'avaluació a distància
Quan Educació va plantejar les primeres dues setmanes de confinament ja es va alertar que la bretxa digital era un escull a l'hora de plantejar una avaluació telemàtica. Ara, amb el criteri de com a mínim començar el tercer trimestre a distància, la solució al problema es converteix en imprescindible si no es vol deixar un bon nombre d'alumnes al marge d'aquest curs escolar.
Es tracta del problema principal, però no de l'únic. En el cas de l'escletxa digital, tal com apunta la directora de l'escola Marià Fortuny de Reus, Núria Sabaté, «un 20% dels nostres alumnes o bé no tenen dispositiu o bé no tenen xarxa on connectar-se; hi ha escoles que tenen el 90% de persones connectades i n'hi ha que tenen el 70%, però tothom té alumnes que no ho estan».
«Sé que el departament hi està treballant i està buscant solucions», explica Sabaté. «Hem sabut que a escala estatal s'està parlant de proporcionar dispositius a secundària i batxillerat, vull pensar que aviat tindrem alguna bona notícia sobre aquest tema, perquè això s'ha de posar en marxa després de Setmana Santa», reflexiona.
Des de la Generalitat, de fet, «ja fa dies que ens envien formularis als centres, el departament ja ens ha demanat dades sobre la situació; vull pensar que hi estan treballant, però és un volum molt gran». A més, aconseguir que totes les famílies tinguin un dispositiu connectat a Internet no és l'únic escull que cal tenir en compte.
Es pot compaginar teletreball i escola telemàtica?
Que a cada casa hi hagi un dispositiu connectat a la plataforma virtual de l'escola no garanteix, però, que sigui condició suficient per dur a terme el treball que es prepari. «També hi ha cases que podríem dir de classe mitjana o fins i tot alta on hi ha dos adults treballant i dues o tres criatures en edat escolar, i tenen un o dos ordinadors», apunta Núria Sabaté.
Els primers materials que es van fer arribar a les famílies, per exemple, eren en format PDF, que implica tenir una impressora per poder-lo utilitzar, una altra eina que no hi ha a totes les cases. «El més greu és el dels alumnes que no tenen com connectar-se», insisteix la directora, «però suposo que anirem superant fases per sortir-nos-en».
L'inici del confinament, primeres proves telemàtiques
Les primeres setmanes de confinament han servit, en alguns casos, per reforçar les plataformes digitals de les escoles. En alguns casos, des de cinquè de primària ja hi havia aquest recurs en marxa, una eina que ara ha pres molt més protagonisme del que tenia. La directora de l'escola Puigcerver de Reus, Eloïsa Sugrañes, així ho explica.
«Hi ha sistema que utilitzàvem però ni molt menys en la dimensió que els estem intentant posar en marxa ara; des de cinquè de primària fins a segon de Batxillerat hem enriquit i intensificat aquesta línia de treball, que tampoc és fàcil perquè les coses no es fan en un dia; no es tracta de fer classe virtual, perquè en segons quins nivells tornaria a ser una classe magistral, que ja no és el que fem nosaltres». A grans trets, doncs, el que s'ha fet fins ara «permet comunicar-te amb el grup, fer una assemblea o debat».
En una línia similar s'expressa el pare Agustín Jiménez, del Pare Manyanet de Reus. Des d'infantil fins a quart de primària, «a través de la plataforma els enviem la feina setmanalment per correu i els professors ho van controlant, els van enviant vídeos a les famílies; a partir de cinquè, que ja tenen el Classroom, que és la plataforma digital, van fent videoconferències, per exemple».
El professorat ja treballa en xarxa
El que sí que ja es realitza de manera telemàtica és la feina prèvia a les classes, o a les eines que s'habilitin per suplir-les. Núria Sabaté explica que «la part que és feina de mestres ja s'està fent, es va obrir un portal divendres passat i no és un problema, ja podem treballar telemàticament». Aquest portal permet també la implicació del departament d'Educació.
El professorat prepara les activitats i ja comença a programar un tercer trimestre virtual a l'espera que se solucionin els problemes que hi ha perquè sigui accessible a tot l'alumnat. Les noves directrius del departament d'Educació estableixen que cal estar especialment atent a les circumstàncies i necessitats de cada alumne, una situació amb tantes cares com canalla hi ha al sistema educatiu català.
L'escola concertada reclama implicació de l'administració
Les escoles públiques resten pendents que Educació aclareixi com solucionar les mancances actuals. Les concertades, a banda, també reclamen implicació econòmica o financera de la Generalitat per cobrir aquelles partides que poden no estar contemplades en el concert públic, però que precisament per la situació actual, poden veure's greument afectades.
Posen d'exemple la sisena hora, el personal de menjador, d'activitats extraescolars i d'acollida o d'administració i serveis. El pare Agustí explica que, ja durant un curs habitual, amb el concert «no es cobreix el 100% de les despeses, i nosaltres no podem fer ERTOS». Apunta que «el departament paga alguns professors; la sisena hora no la paga el departament, nosaltres tenim més mestres del que correspon, i tampoc els paga el departament», afegeix.
Abans que Educació enviés la circular respecte al tercer trimestre, les patronals de les escoles concertades van fer públic un comunicat en el qual reclamaven que es tingués en compte l'escenari que podien provocar les mesures aplicades per fer front a l'epidèmia de coronavirus.
Reducció d'activitat però no de personal
Responsables d'alguns centres, que han preferit restar en l'anonimat, admetien que es podia produir un volum substancial de retorn de les quotes mensuals que paguen les famílies, precisament, per l'absència de classes. Precisament per evitar-ho han sigut força els centres concertats que han pres mesures al respecte, des de flexibilitzar els pagaments, fins a rebaixar les quotes.
En aquest sentit, el pare Agustín reflexiona que «si es retornen rebuts el mes d'abril, si això s'allarga fins al maig i torna a passar, doncs l'escola s'enfonsa, sobretot escoles petites, les grans podem tenir un marge; si les famílies es neguen a pagar els rebuts no sé com pagarem totes les nòmines i la Seguretat Social».
«La situació és molt complicada», admet Eloïsa Sugrañes. «La part econòmica serà molt complicada perquè si volem conservar les nostres escoles com les teníem el dia 12 de març, no podem tenir una pèrdua important de finançament». «Esperem implicació de l'administració, creiem que ens la mereixem com a servei públic», considera.
En el seu cas han fet una proposta per alleugerir la quota mensual a les famílies. «Entenem també que les famílies ho estiguin passant malament i estiguin angoixades i preocupades; davant d'aquesta situació hi haurà qui no podrà pagar, ja ho entenem que això pot passar; l'escola ho passarà malament, però perquè també ho passaran malament els pares que contribueixen al sosteniment d'aquesta escola concertada, que poden haver patit ERTOs o haver perdut la feina», reflexiona.