Totes les ciutats de més de 50.000 habitants hauran d'habilitar una zona de baixes emissions que restringeixi el trànsit rodat a aquells vehicles més contaminants. Aquesta és la ferma intenció del nou govern espanyol, de coalició entre el Partit Socialista i Unides Podem, tal com ha fet públic la nova vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera, després del Consell de Ministres del passat dimarts. No ha concretat el termini en què la nova normativa hauria d'entrar en vigor, però és clar que afectaria les dues úniques ciutats del territori que assoleixen aquesta densitat de població: Tarragona i Reus.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
La mesura formaria part d'un avantprojecte de la nova llei de canvi climàtic, i per tant és encara una proposta oberta que haurà de passar durant les pròximes setmanes pel Congrés dels Diputats. El nou govern estatal espera enllestir aquest tràmit «duant els primers 100 dies de govern», fet que els atorga un marge de poc més de tres mesos per dur la proposta a la cambra baixa. Segons la ministra, la voluntat és elevar la iniciativa que ja han pres ciutats com Barcelona i Madrid a «una obligació de cooperar i prendre mesures», més enllà dels colors polítics de torn dels respectius ajuntaments.
Els Ajuntaments de Reus i Tarragona, prudents i a l'expectativa després de l'anunci de la vicepresidenta Ribera
Ribera ha fet l'anunci aquesta setmana, si bé ja havia anunciat durant els darrers mesos que la intenció de l'executiu era fer passes al front en aquest sentit un cop deixés de treballar en funcions i recuperés els plens poders. «Per tal d'assolir els objectius de la mesura, serà fonamental la implicació dels ajuntaments implicats», avançava la ministra socialista. El fet d'anunciar la futura obligació sense terminis ni dates a la vista, però, fa que les dues ciutats rebin la notícia encara amb distància i amb prudència.
El regidor de Medi Ambient de Reus, Daniel Rubio, ha reconegut a TarragonaDigital que tot esforç amb consciència climàtica serà rebut amb bons ulls, si bé «cal tenir molt clar que Reus no és Barcelona i que les nostres realitats són molt diferents». Rubio considera que cal vertebrar «una línia d'actuació que vagi molt més enllà de la mobilitat per reduir els índexs de contaminació», i ha defensat que «des de l'Ajuntament ja treballem en aquesta direcció i estem plenament compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic». En el cas de Tarragona, la línia més prudent ha estat un habitual en aquesta matèria des que es van fer els primers avançaments per part del govern, llavors en funcions, uns mesos enrere.
Les zones de trànsit restringit a Reus i Tarragona, en un futur encara per determinar
Rubio ha matisat que el model implantat a Barcelona «encara està en una fase massa inicial com per a extreure'n conclusions clares», i ha reclamat unes polítiques «amb mirada ambiciosa que passin de les paraules als fets». Ha instat a l'administració central, això sí, a reforçar els discursos ecologistes amb l'altra gran variable del debat: un finançament públic que el faci realitzable. A la plaça de la Font, el discurs és similar: a favor de tota política que combati la contaminació i el canvi climàtic, però encara prudents i escèptics fins veure com s'articula el nou avantprojecte legislatiu.
Ribera va proposar inicialment, a finals de 2019, fer efectiva la nova regulació de cara al 2023. Ara, no obstant això, no ha concretat si el seu departament confirma aquesta hipòtesi inicial o si caldrà modificar els terminis, flexibles, que va proposar inicialment. Els dos consistoris afectats, això sí, encaixen el requeriment amb atenció i esperen a noves formalitats i al debat parlamentari corresponent per posar-s'hi a treballar i detallar els futurs plans i projectes locals que es derivin d'aquesta nova regulació estatal.