Gepec ha fet un pas més en la seva oposició al projecte de parc eòlic del Vedat del Pany i ha presentat, a fiscalia, una denúncia per prevaricació contra el director general del departament d'Empresa que va autoritzar-ne les obres, Pere Palacín. Reclamen que s'aturin cautelarment, que es declari la nul·litat de ple dret de les autoritzacions i, per tant, que es descarti definitivament el projecte.
Segons defensen, els permisos i informes ambientals segons els quals es va autoritzar l'inici de les obres havien caducat feia sis anys. El president de Gepec, Xavi Jiménez, assegura que, quan han mirat detalladament la documentació del projecte, han trobat «moltes irregularitats, però ens hem centrat en aquelles que mostren indicis de delicte».
Principalment, que l'autorització que permetia posar en marxa el projecte data de l'any 2009. Va quedar aturat i, quan a finals del 2019 es va reprendre, ho va fer donant per vàlida la documentació aprovada inicialment, sense tenir en compte que alguns dels documents bàsics havien caducat.
De fet, l'entitat ecologista posa sobre la taula que projectes de parcs eòlics com aquest es van activar just abans de l'aprovació del decret de la Generalitat de finals de l'any passat que n'agilitza els tràmits entre altres qüestions. «Sembla sospitós; creiem que hi ha hagut converses per part del Govern amb aquells promotors que tenien projectes aturats».
Volen aturar les obres i anul·lar el projecte
La denúncia presentada a fiscalia demana aturar cautelarment les obres de manera urgent i que s'obri el procediment penal corresponent perquè «podria ser que aquestes obres acabessin declarant-se il·legals quan el mal ja estigui fet». De fet, el tècnic de defensa ambiental de l'entitat, Joan Ramon Mendo, afegeix que també demanen la nul·litat de ple dret de l'autorització signada per Palacín.
Això implicaria anul·lar, de facto, aquells permisos i llicències que s'hagin atorgat emparats en aquesta autorització, com són els permisos d'obres i, en definitiva, aturar el projecte. De fet recorda que la declaració d'impacte ambiental de l'any 2008 ja qualificava d'«impacte server» el del projecte.
Arran d'això es van incorporar modificacions, com suprimir els molins més pròxims a l'ermita de Puigcerver i deixar-ne deu en total. Una valoració mediambiental que, avui, asseguren que seria directament negativa. Als arguments ecologistes hi sumen les irregularitats que consideren que s'han comès.
La declaració d'impacte ambiental hauria caducat l'any 2013, l'autorització administrativa l'any 2011, el projecte seria contradictori amb la planificació urbanística de Riudecols, el departament d'Empresa no hauria consultat al de Territori abans de reprendre el projecte i, de resultes, els canvis en la flora i la fauna de la zona —ha aparegut una espècie vegetal protegida— no s'haurien tingut en compte.
Declaracions i permisos caducats anys enrere
«Hem fet una anàlisi exhaustiva de tota l'autorització administrativa d'aquesta central eòlica», insisteix Jiménez. «Les autoritzacions tenen un temps de vigència, passat aquest termini, caduquen», sentencia. «Les declaracions d'impacte ambiental també caduquen perquè es fan basant-se en una situació i una normativa concreta d'un espai, i aquestes realitats varien al llarg del temps».
En un cas similar, d'un projecte eòlic a la Terra Alta, l'entitat ecologista va consultar al departament de Territori quina era la vigència d'aquestes declaracions. La resposta, expliquen, va ser que caducaven al cap de cinc anys. En el cas del projecte del Vedat del Pany, aquesta caducitat es va produir el 27 de gener del 2013 segons la documentació oficial pública recollida per Gepec.
Així doncs, la denúncia de Gepec apunta que Pere Palacín, director general d'Energia i Mines —àrea que depèn del departament d'Empresa de la Generalitat—, «sense fer cas a aquesta manca de declaració d'impacte ambiental, que ja havia caducat, va renovar la llicència de l'empresa i li permetia iniciar les obres sent conscient que no tenia declaració d'impacte ambiental».
Palacín va ser destituït el passat mes de maig, segons han apuntat alguns mitjans, per «diferències estratègiques» tant amb l'aleshores consellera d'Empresa, Àngels Chacon, com amb el president Quim Torra. Segons la CUP, Palacín exemplificava el sistema de portes giratòries; després d'anys d'ocupar càrrecs directius en empreses energètiques, havia arribat al càrrec públic del mateix àmbit.
El projecte es reprèn sense notificació pública
Joan Ramon Mendo apunta que tant el departament de Territori com els Ajuntaments implicats, Duesaigües i Riudecols, haurien d'haver actuat d'ofici quan es va tornar a posar en marxa el projecte. Després de deu anys aturat, exposa, es va reprendre sense cap mena de notificació pública.
L'autorització administrativa s'hauria atorgat l'any 2009 i la declaració d'impacte ambiental s'hauria aprovat l'any 2008 tot i no publicar-se fins a l'any 2012, caducant finalment el gener del 2013. A més, Gepec i les DO Montsant i Priorat s'havien personat com a parts interessades l'any 2009 quan va arrencar el projecte. Tot i això, no haurien rebut cap notificació quan, a finals de l'any passat, es va tornar a posar en marxa.
Segons Mendo, «deu anys després el senyor Palacín signa una modificació, una nova autorització perquè se suposa que s'ha fet un replanteig del projecte». Una premissa que, segons el tècnic, no és certa; «és un replanteig que no ha passat per exposició pública, del qual no ens assabentem les parts interessades ni apareix al BOPT ni al DOGC ni als Ajuntaments ni enlloc».
A més, afegeix, «no ens consta que el director general d'Energia i Mines hagi fet cap consulta a Territori» abans de signar la nova autorització. Encara més, segueix Mendo, els permisos d'obres també haurien caducat. Se sol establir, explica, un període de dos anys per a l'inici de les obres que, en aquest cas, hauria acabat l'any 2011.
Els permisos d'obres i l'actuació municipal
En aquest temps s'ha de crear una comissió mixta integrada per diferents administracions i, si no es crea, «s'ha de tramitar de nou». «No ens costa que s'hagi demanat cap pròrroga ni modificació per part dels promotors» entre 2009 i 2019, exposa. Els permisos d'obres els atorguen els Ajuntaments.
En aquest cas, explica, «fins que no hi ha l'autorització d'Empresa, no donen el permís d'obres», una dinàmica que, apunta, els serviria per «curar-se en salut». De fet, Gepec no descarta acabar demanant responsabilitats a les autoritats municipals de Duesaigües i de Riudecols.
En el primer cas perquè «un dia després que el senyor Palacín signi la modificació de l'autorització, Duesaigües aprova la llicència d'obres, no arriba ni a 24 hores; és una coordinació molt sorprenent i que ens fa sospitar». En el segon cas, perquè el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols entraria en conflicte amb el projecte del parc eòlic.
«El POUM de Riudecols diu que s'ha de preservar i protegir l'entorn de Puigcerver i la zona del Vedat del Pany, però en canvi s'autoritza que es pugui destruir aquest lloc amb maquinària pesant», critica Joan Ramon Mendo. Una circumstància que, segons han anunciat, també es menciona a la denúncia presentada a fiscalia.
El silenci de Territori i la flora en perill
El 31 de desembre passat, Gepec va sol·licitar formalment al departament de Territori que es pronunciés sobre aquest projecte a través de la ponència d'energia eòlica. Una demanda que no ha rebut resposta gairebé nou mesos després. Tampoc el departament d'Empresa hauria demanat l'opinió del de Territori abans de reactivar el projecte.
Segons les sospites de Gepec, Territori no s'hauria pronunciat per no obstaculitzar una autorització atorgada pel departament d'Empresa. Si es posicionés, afirmen, ho hauria de fer en contra del projecte de parc eòlic perquè les circumstàncies i la realitat de la zona ha canviat des que es va emetre la declaració d'impacte ambiental fa dotze anys.
Aquesta situació és especialment greu quan, segons el president de Gepec, Xavi Jiménez, «aquesta obra s'està executant en un espai on, tal com ja se sabia, ha aparegut una espècie vegetal que el decret de flora amenaçada de Catalunya diu que està estrictament protegida, amenaçada i el seu entorn no es pot afectar».
«La declaració d'impacte ambiental avui seria negativa», sentencia. Es tracta d'una espècie vegetal que, al Baix Camp, només es troba en alguns punts dels termes municipals de l'Argentera, l'Aleixar i Riudecols. En aquest darrer cas, que és el que afecta el projecte, resten pendents de la confirmació per part d'experts de la Universitat Autònoma de Barcelona. En cas de confirmar-se, la planta no es podria veure afectada de cap manera per les obres perquè està especialment protegida segons la Generalitat. Una categoria en la qual també entra, apunten, el boix grèvol present a la zona.