La Taula del Siurana no ha arribat cap acord per als cabals del riu a la reunió d'aquest dijous. Dimecres vinent acaba el termini per presentar al·legacions al respecte i, finalment, els agents implicats ho faran per separat. Tot i valorar positivament el to de les intervencions d'avui, la Generalitat lamenta la manca d'acord.
La proposta del Govern, afirmen, era la que els tècnics consideraven més adequada per garantir la supervivència del riu. Uns cabals ambientals que les entitats ecologistes consideren insuficients. La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes sí que els veia amb bons ulls si l'Agència Catalana de l'Aigua garantia les inversions necessàries per compensar-los.
La trobada, a més, arribava pocs dies després que els regants demanessin quatre anys de presó i prop de 6.000 euros de fiança per a dos activistes. A l'entrada de la reunió, una cinquantena de persones s'han concentrat en suport d'Anaïs Estrems i Andreu Escolà, les dues persones encausades. A la manifestació s'ha assenyalat l'Ajuntament de Reus com a responsable de la situació, ja que el consistori compta amb una tercera part de les accions de la Comunitat de Regants.
És per això que tant Gepec com la Plataforma pel riu Siurana consideren que és qui porta les regnes de la Comunitat. Entre altres proclames per la defensa del riu s'ha reclamat, directament, la dimissió de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer. Pel que fa a la trobada, i tot i no arribar a cap acord, tots els agents s'han compromès a mantenir la Taula del Siurana activa com un espai de debat.
Desacord pels cabals ambientals del riu Siurana
Molts d'ells coincideixen que els cabals ecològics són només una de les qüestions que s'han de tractar. És per això que, tot i que amb reticències, seguiran participant en l'organisme. Pel que fa a la sessió d'aquest dijous, era l'última oportunitat de presentar una proposta unitària a la Confederación Hidrográfica del Ebro.
El 22 de desembre acaba el termini per presentar al·legacions al Plan Hidrológico que, com a afluent de l'Ebre, inclou el Siurana. Llavors s'obrirà una nova finestra de sis mesos perquè la CHE les resolgui. Finalment, la Generalitat presentarà la seva proposta tècnica sense el suport de les entitats ecologistes, que presentaran les pròpies per la seva banda.
Reclamen un cabal ambiental d'entre 120 i 150 litres d'aigua per segon en funció de l'època de l'any. És per això que troben insuficient la proposta del Govern, que afirmen que era idèntica als 40 litres per segon de la Confederación. La Generalitat, per la seva banda, ho nega, i defensa que la seva aposta era una forquilla entre 50 i 100 litres per segons en funció de la pluviometria.
Una proposta condicionada, a més, a una inversió d'uns 30 milions d'euros per construir una planta d'aigua regenerada. Hauria de servir per compensar l'aigua que deixaria d'agafar-se del riu. La realitat actual és que el cabal establert és de 20 litres per segon i que, com s'ha denunciat incansablement des del Priorat, sovint no es compleix.
La inversió de 30 milions d'euros es «repensarà»
La delegada de la Generalitat a Tarragona, Teresa Pallarès, ha destacat i agraït especialment el to de tots els agents implicats a la trobada d'aquest dijous. Lamenta que no s'hagi arribat a un acord que «enteníem que era un acord de mínims per tirar endavant». Pel que fa a la proposta del Govern, qui l'ha defensat ha sigut Anna Barnadas, secretària general d'Acció Climàtica.
L'Agència Catalana de l'Aigua forma part de la secretaria, motiu pel qual la posició de la Generalitat és unitària. Ha remarcat que les competències per marcar els cabals del Siurana són de la CHE i que, la Generalitat, té voluntat «de fer de mitjancera». «El plantejament que fèiem és el que crèiem que era més òptim per portar aigua al riu el mes aviat possible», assegura.
Insisteix que, des de la conselleria, es veia la proposta com «la millor possible, la més eficaç i la que portaria aigua abans al riu Siurana». Ha alertat, amb tot, que la falta d'acord fa que s'hagi de replantejar aquesta inversió d'uns 30 milions d'euros. «Plantejàvem un acord conjunt, i ara mateix hem de tornar a repensar-nos», ha apuntat.
«Haurem de veure quins són els cabals que al final s'accepten i si serà o no serà necessària aquesta aportació», reflexiona. Barnadas ha explicat que ara cal esperar que la CHE es pronunciï quan s'hagin presentat les al·legacions. No només per veure quins cabals acaba decretant, sinó també per saber com els aporta.
El Priorat reclama solucions polítiques basades en informes tècnics
Per part del Priorat, el president del Consell Comarcal, Xavier Gràcia, posa distància amb el conflicte tècnic dels cabals ambientals. «Nosaltres no decidim pel que fa a números, sinó a les necessitats del riu, i això no hi ha estudis que ens ho diguin», reflexionava. Aclaria, també, que «la realitat és que si anem al riu, avui hi ha una decadència».
«Ningú s'ha de quedar sense aigua», afirma, però «hem de veure com cobrim aquestes necessitats per tothom». «La realitat avui és que el riu està patint, que el Priorat té mancances d'abastament i de reg», ha sentenciat. Sense valorar la proposta concreta del Govern, apunta que «si entenen que s'ha d'implantar això, que ho facin, però de caràcter immediat».
Una de les principals reticències del Consell Comarcal és el retard en les inversions que poden fer possible l'increment de cabals al Siurana. «No podem fer una planificació de 2022 a 2027 i que estiguem parlant d'implementar-ho durant la pròxima planificació», rebla.
Gepec i la Plataforma veuen insuficient la proposta
Entre els participants a la Taula, el membre de Gepec —i encausat— Andreu Escolà feia una valoració negativa de la reunió d'aquest dijous. «Ha anat molt malament, però era previsible», comentava. «Tant de temps de treball per acabar arribant a l'inici; no creiem que hi hagi sensibilitat ni per l'espai natural ni pel Priorat», lamentava.
Abans d'entrar a la sessió considerava la petició de presó que ha fet la Comunitat de Regants «un accident afegit, una manera de posar-nos pals a les rodes». «Ens pressionen externament, però ens donen la raó; estan nerviosos perquè saben que el que fan no és correcte», assegurava. Carrega, en aquest sentit, contra la Generalitat i contra l'Agència Catalana de l'Aigua.
«Hi ha un espai protegit que no es preocupen de protegir-lo», denuncia. Ja apuntava, de fet, que «portem tres anys a la Taula i al final només ens presenten els cabals que ha proposat la CHE». Una afirmació que des de la Generalitat es negava, afirmant que la proposta d'acord marcava uns cabals superiors.
Tot i això, Anaïs Estrems, la segona encausada, assegurava que la proposta era «un paquet de mesures que no estan fetes per satisfer les necessitats del Priorat». «Estan fetes per satisfer les necessitats del Baix Camp una vegada més», etzibava. Sentenciava, de fet, que «el Priorat és qui és sobirà del riu Siurana i no tolerarem cap altra cosa que no consideri aquesta realitat».