La colla sardanista dels Dansaires del Penedès compleix aquest any el seu 75è aniversari, consolidant-se així com la segona colla en actiu més antiga de Catalunya, només superada per un any per les Violetes del Bosc, de Barcelona. Els Dansaires van néixer al Vendrell el 1946 i han mantingut inalterable la seva activitat durant set dècades i mitja, convertint-se en un dels referents sardanístics de Catalunya.
Des del 1946
Quan la colla es va crear el 1946, la sardana ja gaudia d’una bona salut a la capital del Baix Penedès. Un dels seus impulsors a principis del segle XX havia estat Josep Aleu, qui havia format la primera colla sardanista de la vila el 1907, els Novells Sardanistes Vendrellencs. Tal com es recull al llibre ‘La sardana al Vendrell’, publicat el 2011 per l’Arxiu Comarcal amb motiu dels 65 anys dels Dansaires, la tasca d’Aleu i la d’altres noms propis com Miquel Costa o Joaquim Pell va ser clau per consolidar la sardana al Vendrell durant la primera meitat del segle XX.
Però la figura cabdal per al naixement dels Dansaires va ser Enric López, el seu primer capdanser i la persona que va ensenyar a ballar a la joventut del Vendrell durant els primers anys de la dictadura franquista. L’actual president dels Dansaires, Joan Morros, recorda que la colla va néixer «amb el nom de Penedès i es va haver d’inscriure dins de la Delegación de Educación y Descanso». Durant dos anys va estar sota aquest paraigua, fins que el 1948 ja va adoptar el nom de Dansaires del Penedès i va passar a estar sota la tutela del Centro Catequístico Parroquial del Vendrell, l’actual Casal Familiar.
Debut a Vilanova
El seu debut es va produir el 12 d’octubre del 1946 en un concurs de colles que es va celebrar a Vilanova i la Geltrú, on van obtenir el cinquè premi comarcal. En aquells anys, les colles sardanistes es trobaven amb certes limitacions, especialment pel que fa a les cançons que podien o no podien ballar. El governador civil era sempre qui tenia l’última paraula, amb la qual cosa s’havia de passar tota la informació de forma prèvia quan es feia una ballada.
Durant els anys 50, els Dansaires van tenir certs problemes d’organització que en van limitar la seva activitat. «Es feien poques sortides i la primera generació s’havia fet gran i tenia altres responsabilitats», apunta Morros. El 1963 plega Enric López i el relleu com a capdanser l’agafa Joan Toldrà, qui faria revifar la colla sardanista. Amb l’ajut de l’entrenador de la colla Violetes del Bosc, els Dansaires es consoliden i el 1968 aconsegueixen una de les seves grans fites, quan guanyen el concurs de les festes de la Mercè de Barcelona.
El 1974 repetirien el triomf, ja amb Joan Morros de capdanser i Josep Maria Guitart com a entrenador. Morros havia entrat a la colla el 1969 i dos anys després ho faria Eulàlia Colet. Tots dos segueixen actius en l’actualitat, més de 50 anys després, i Morros va rebre el passat 2019 el premi Floricel Rosa d’Or, un dels reconeixements més importants del món de la sardana.
Exportant la sardana a tot el món
Durant la dècada dels setanta va començar un dels aspectes que caracteritzen més els Dansaires, les sortides internacionals. Tal com explica Joan Morros, els Dansaires són una colla «diferent, no tan enfocada a anar a concursos i guanyar-los, sinó que busquem exportar la sardana, la cultura catalana i el Vendrell al món, fent un viatge anual». Així, són ja icòniques les imatges dels Dansaires ballant davant el Machu Picchu (Perú), el Taj Mahal (l’Índia) o les piràmides d’Egipte.
«És un premi per a la joventut que s’ha passat tot un any assajant, com un incentiu», afirma Morros, que afegeix que en aquestes sortides constaten la «curiositat» que hi ha en altres països per conèixer la sardana i la cultura catalana. Altres peculiaritats que fan que els Dansaires siguin una colla única són la seva Cobla Ressò, nascuda el 2010, o el programa que tenen a Ràdio el Vendrell. També impulsen múltiples ballades al Vendrell i a altres pobles de la rodalia.
Una escola de civisme
El president reafirma que la sardana és una dansa que permet «aprendre disciplina, alhora que promou l’amistat, la convivència i l’estima al país». Aquests són alguns dels valors del que anomena una verdadera «escola de civisme». L’activitat de la colla s’ha vist recentment afectada, com és lògic, pel coronavirus, que els ha fet perdre molta canalla. Però de mica en mica han anat recuperant els assajos i sembla que es comença a veure la llum amb les ballades.
Els passats 1 i 2 de maig ja es van poder fer les dues primeres al municipi en les quals hi podia prendre part el públic. El 13 de juny, la colla participarà en un concurs a Constantí. La celebració dels 75 anys començarà a l’octubre, coincidint amb el concurs que cada any es fa per la Fira del Vendrell, i seguirà durant el 2022. A finals d’any ja s’ha anunciat que rebran el Premi a la Continuïtat que atorga la comissió Capital de la Sardana.