Exterior de l'Auditori Pau Casals.

Allà on la música no s'atura mai: l'Auditori Pau Casals compleix 40 anys

El juny de 1981 es va inaugurar l'auditori vendrellenc, construït en uns terrenys que Casals va cedir a la Fundació que porta el seu nom

Era el 6 de juny de 1981 quan l’Auditori Pau Casals de Sant Salvador, al Vendrell, obria per primer cop les portes. Després de gairebé dos anys d’obres, el recinte acollia el seu concert inaugural, que anava a càrrec del pianista Mieczyslaw Horzowsky. Amic i acompanyant de Casals a Prada de Conflent, Horzowsky tenia aleshores més de 90 anys, però no va voler faltar a la cita.

«Va fer una obra de Casals i després una Sonata de Mozart», recorda Albert Solé, que aleshores formava part de l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell. Aquell dia també hi va ser present la viuda del Mestre, Marta Casals. Els dies 7 i 13 de juny encara es farien dos concerts més.

Terrenys cedits pel Mestre

En la concepció de l’Auditori van tenir molta importància tant l’Associació Musical Pau Casals, que s’havia creat el 1973, com la Fundació Pau Casals. Aquesta última, formada per persones que havia designat el Mestre, era la propietària dels terrenys on es va fer la sala. Casals els havia cedit junt amb la seva casa d’estiueig, que estava al davant.

El primer que va impulsar la Fundació va ser el Museu Pau Casals a l’emplaçament de la casa del Mestre, el 1975. Quan s’estava decidint què fer als terrenys del darrere, va sorgir la proposta d’algú que seria clau, Josep Altet i Font. President de l’Associació Musical, Altet també formava part de la Fundació, i «va ser qui va suggerir fer l’auditori», apunta Solé.

El concert inaugural de l'Auditori Pau Casals.
El concert inaugural es va fer el deia 6 de juny de 1981. | Fotografies Güixens. Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Fons Associació Musical Pau Casals

El projecte inicial ja contemplava també la plaça exterior dedicada a Bach i els habitatges del voltant. L’arquitecte escollit va ser Jordi Bonet, vinculat també amb Pau Casals, que va presentar el projecte en un acte al restaurat Xaloquell. «Aquell dia vaig entendre que l’arquitectura també era un art», confessa Solé.

Amb forma de quilla

A la web de l’Auditori es recullen unes declaracions de Bonet explicant que l’edifici es va projectar «amb forma d’envelat» i de manera que des de l’interior semblés «una quilla d’embarcació». L’arquitecte preveia que amb aquest disseny de superfícies «reflectores o absorbents» es trencaria el so i es corregiria «el temps de reverberació».

Per a fer les obres, la Fundació Pau Casals va buscar fons i va rebre recursos de Caixa Catalunya. També la Caixa de Pensions va fer una aportació pel piano Steinway. Les obres es van retardar per la fallida del primer promotor i es van haver de fer algunes retallades sobre el projecte inicial.

El Patronat Municipal de l'Auditori

També es va haver de resoldre el tema de la propietat, ja que la Fundació volia que el recinte fos pel Vendrell. Així va ser com es va crear el Patronat Municipal de l’Auditori, on hi havia membres dels grups municipals de l’Ajuntament i de l’Associació Musical. Durant deu anys, la gestió dels concerts la va portar la mateixa associació, amb Albert Solé fent les tasques de gerent.

Aquell mateix estiu del 1981 ja es va fer el primer Festival Internacional de Música Pau Casals, que enguany també arriba a les 40 edicions. El que va trigar una mica més a acabar-se va ser la plaça dedicada a Johann Sebastian Bach, que també va dissenyar Jordi Bonet. Finalment es va inaugurar el 1985.

Mieczyslaw Horzowsky i Marta Casals, a l'Auditori Pau Casals.
Marta Casals, amb el pianista Mieczyslaw Horzowsky, a l'Auditori, | Fotografies Güixens. Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Fons Associació Musical Pau Casals