La població de Catalunya ha tornat a créixer durant l’últim any, arribant ja als 7,72 milions d’habitants, un 13,4 per mil més que un any enrere. Pràcticament totes les comarques han experimentat un creixement de població, però la que lidera el rànquing ha estat, un cop més, el Baix Penedès, que ha crescut un 25,4 per mil respecte a l’any anterior.
L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat a finals d’aquest 2020 les xifres consolidades corresponents a l’1 de gener del 2020. Es tracta, doncs, del creixement de població que es va experimentar al llarg del 2019, tot i que les xifres s’acaben comunicant gairebé un any després. Les úniques comarques que han tingut un creixement per sobre del 20 per mil han estat el Baix Penedès (25,4) i el Moianès (23,3).
Quatre anys de creixement
Les dades confirmen la tendència a l’alça que hi ha hagut des del 2017 al Baix Penedès, després d’una època d’estancament derivada de la crisi econòmica del període 2008-2013. Els 2.863 nous empadronats que es van registrar fins a l’1 de gener del 2020 als diferents municipis del Baix Penedès han fet que la població s’hagi disparat fins als 107.156 habitants, marcant el seu rècord per tercer any consecutiu.
Tot i que d’entrada pot sorprendre que la comarca amb més atur de Catalunya sigui la que més creix en població, el geògraf cunitenc Jaume Casañas explica que el fenomen es deu, principalment, a dues causes. «La primera és que el Baix Penedès té un parc d’habitatges molt nombrós i a un preu molt més assequible que el que es pot trobar a l’àrea metropolitana de Barcelona, que és d’on venen la majoria dels nous empadronats», apunta el geògraf. Això es tradueix en un efecte crida en territoris pròxims al Penedès.
La segona causa és que els últims anys s’està observant una tendència de «transformació de la segona residència en primera residència», un fet que encara es veurà més accentuat en el balanç d’aquest any 2020 per l’impacte de la pandèmia, que ha fet que molta gent emigrés de les àrees amb més densitat de població. Això provoca que els ajuntaments de la comarca «hagin de donar més serveis, perquè hi ha més població empadronada, però amb la mateixa recaptació d’impostos».
Els serveis van per darrere
De fet, segons Casañas, aquestes crescudes continuades de població generen una disfunció important al territori, ja que cal actualitzar serveis com la sanitat, l’educació, l’atenció social o el transport públic, però l’administració no és prou ràpida per fer-ho d’una manera idònia i, generalment, «sempre s’arriba tard». Per aquest motiu, el també regidor cunitenc creu que la Generalitat hauria d’actuar per avançat a l’hora d’incrementar la dotació de professors o de personal sanitari de la comarca, «observant la tendència dels últims anys i anticipant-se en els pressupostos».
Buscant els aspectes positius d’aquesta situació, Casañas remarca que amb l’arribada de més població es poden «consolidar nuclis de població», així com aconseguir «un dinamisme comercial més gran», tot i que tot depèn de la tipologia de nous ciutadans que rebi la comarca. «Si el PIB no puja, això vol dir que els nouvinguts segueixen treballant i fent vida social a fora, i l’únic que es consolida és el model de comarca dormitori», remarca el geògraf. Estudis recents apunten que el Baix Penedès serà la comarca que augmentarà més demogràficament durant la pròxima dècada.