Després de repassar els orígens del Logis Penedès i la controvèrsia que el projecte va comportar deu anys enrere, toca ara analitzar el nou plantejament que ha impulsat la Generalitat per reactivar el projecte. Després de diversos anys en què no hi va haver noves notícies sobre la plataforma logística, el passat mes d’abril el director de CIMALSA, Isidre Gavín, avançava en un fòrum empresarial celebrat a Vilafranca del Penedès la intenció de desenvolupar el Logis «per fases».
Gavín feia referència a l’interès de diverses empreses de disposar de sòl industrial per desenvolupar activitat logística, i assegurava que el nou plantejament minimitzaria l’impacte al territori actuant només en una superfície limitada. A principis d’aquest passat mes de juliol, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat feia oficial l’anunci, i concretava que es començarien desenvolupant només 40 hectàrees de les 177 previstes.
Posar sòl logístic a disposició de les empreses
La Generalitat definia el centre intermodal previst com «un element de dinamització de l’economia penedesenca», amb el qual es volia donar resposta «a la demanda de les associacions empresarials de l’Alt i el Baix Penedès, així com del món local», per començar a desenvolupar el projecte i posar «sòl logístic, amb bones connexions, a disposició de les empreses».
De la mateixa manera, el departament avançava que el Logis «combinarà zones d’activitat econòmica i logística» amb altres de «serveis, indústries netes i formació». El projecte també inclou una terminal intermodal de mercaderies que haurà d’anar connectada en un futur al corredor mediterrani, un nou accés a l’AP-7 i un vial de connexió entre l’autopista i l’A-7. Anticipant un renaixement de les protestes ciutadanes, la Generalitat assegurava que s’ampliarien «els espais oberts protegits», s’inclourien «mesures correctores de l’impacte paisatgístic» i el seu disseny funcional seria «ecoeficient».
Reunió amb els ajuntaments afectats
En una primera reunió amb els ajuntaments de l’Arboç, Banyeres del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Castellet i la Gornal, la Generalitat va explicar la voluntat de «consensuar el plantejament urbanístic», creant una comissió executiva del Pla Director Urbanístic (PDU), un òrgan on Generalitat i territori haurien «d’analitzar en detall, des de la proximitat dels municipis on s’implantarà, els instruments que permetran desenvolupar» el nou pol logístic.
El primer pas havia de ser actualitzar el PDU del 2012, el marc legal del qual ha quedat superat, per la qual cosa Cimalsa va adjudicar el 2 de juliol la redacció del Pla Director del Logis a l’empresa Jornet Llop Pastor S.L.P. per un import de 179.685 euros. La contractació preveu un termini de 14 mesos pels treballs de redacció, dos mesos per redactar els objectius, quatre mesos per l’avanç del Pla Director, cinc mesos pel Pla Director i tres mesos per a l’adaptació de la informació pública.
Reaccions a favor del Logis
Tot i que els diferents agents del territori encara es mostren a l’expectativa de com s’acaba desenvolupant el projecte, l’anunci del desencallament del Logis ha portat reaccions a favor i en contra. En el primer grup s’hi troba la principal patronal penedesenca, la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), que fa uns mesos avisava que el Baix Penedès podia estar davant la seva gran oportunitat econòmica, per l’expansió d’un bon nombre d’empreses que buscaven el sòl industrial que ja no podien trobar a l’àrea metropolitana. Per això, reclamava que els polítics fessin una aposta decidida per la logística com a model econòmic de la comarca.
També el Consell Comarcal té una visió força positiva sobre el nou Logis, a diferència del que passava fa dotze anys. La seva presidenta, Eva Serramià, ha destacat que el nou projecte té aspectes positius com l’àrea de formació que es preveu o un major respecte pel medi ambient. Tot i això, encara no es volen posicionar clarament fins que s’acabi d’elaborar el Pla Territorial Parcial de la vegueria, impulsat per les quatre comarques. «A les conclusions d’aquest pla es definirà com ha de ser el Logis, responent sempre a una estratègia comuna de la vegueria», afirma Serramià.
Entre els ajuntaments dels municipis afectats, l’Arboç és el que veu amb més bons ulls el projecte. Joan Sans, l’alcalde socialista de l’Arboç, recorda que el seu partit sempre s’hi ha mostrat a favor «i encara més amb les informacions que apunten «a una aposta per llocs de treball especialitzats i tècnics, i no tants peons» o al desenvolupament «d’un centre universitari centrat en la robòtica». Sans creu que el projecte serà bo «per reduir l’atur» i que el que s’ha de controlar és que es pugui «minimitzar l’impacte de l’afectació visual i mediambiental».
En contra del Logis i el seu model
L’oposició al Logis la lidera, de nou, la plataforma No Fem el CIM. Els arguments per refusar el centre de mercaderies són variats, començant per les afectacions ambientals que portarà al territori, l’augment del trànsit rodat i de la població, o la crítica que el projecte no està ben elaborat i contempla infraestructures que no existeixen. A més, afirmen que els llocs de treball que seran per ciutadans de la comarca no arribaran al 25%, «un 7% per ciutadans de l'Arboç, un 8% per ciutadans de Banyeres i un 7,5% per ciutadans de Sant Jaume», segons Carmina Malagarriga, portaveu de la plataforma.
De la mateixa manera, refusen el model d’economia que suposa la logística, i critiquen que des de Barcelona «vulguin enviar aquí el que ells no volen», una logística que, segons apunten, «és de baixa qualitat i aliena al territori». També es mostra crític l’alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, que tot i admetre que la comarca necessita més llocs de treball, creu que l’augment del trànsit de camions pot col·lapsar les carreteres i el municipi, i demana més implicació de la resta de la comarca. Benach també refusa que la Generalitat hagi consensuat de moment cap pla amb els consistoris.