Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Cotxes amuntegats després dels aiguats del juny del 2000 al Vendrell.

Un dia difícil d'oblidar: 20 anys del gran aiguat del Vendrell

Una pluja torrencial va desbordar el torrent del Lluc i l'aigua va entrar en tromba cap als carrers del centre

Cotxes amuntegats després dels aiguats del juny del 2000 al Vendrell.
L'avinguda de Jaume Carner va quedar plena de cotxes destrossats. | Fotografia Güixens
 

Pocs dies com el 10 de juny de l’any 2000 tindran tan gravats a la memòria els veïns del Vendrell. Aquella matinada del 9 al 10 de juny, la capital del Baix Penedès va patir un dels aiguats més grans dels últims 70 anys, que va deixar els carrers més cèntrics del municipi plens de fang, amb desenes de comerços i vehicles afectats, i unes pèrdues econòmiques que es van xifrar en 240 milions d’euros. Un autèntic desastre que, de forma gairebé miraculosa, no va provocar danys personals. Recordem aquell episodi just quan se’n compleixen 20 anys.

Més de 100 litres/m² en pocs minuts

El mes de juny de l’any 2000 va arribar amb uns primers dies molt càlids al litoral català, però amb l’habitual amenaça de precipitacions que hi ha entre els finals de la primavera i els inicis de l’estiu. Per la matinada del dissabte 10 de juny, els homes del temps pronosticaven pluges fortes a tota la costa de Tarragona, però era difícil endevinar com de fortes serien a la comarca. El front de precipitacions es va activar a la zona de Prades i va arribar al Baix Penedès cap a la una de la matinada.

Tal com explica el doctor del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona Òscar Saladié, al documental que la productora Solucions Audiovisuals va fer quan es van complir deu anys dels aiguats, aquella nit «va entrar una massa d’aire fred provinent de l’oest que va xocar amb la massa d’aire càlida» que hi havia aquells dies, i va desencadenar «una pluja d’alta intensitat».

El pont per sota de la Renfe, ple d'aigua fins d'alt.
L'aigua va penetrar cap al centre per sota el pont de la carretera de Barcelona. | Fotografia Güixens

Les precipitacions torrencials es van repartir «per tota la conca de la riera de la Bisbal, no només a la capçalera, amb el qual poblacions com el Vendrell o Sant Jaume van registrar més de 100 litres» en molt poc temps. En només una hora i mitja, caurien al Vendrell 113 litres/m², xifres similars a les que es van recollir al Montmell, Sant Jaume dels Domenys o Llorenç del Penedès. Això va provocar que el torrent del Lluc comencés a baixar amb una inusitada força, ple de canyes, runa, pedres i troncs que va anar arrossegant pel camí.

Al seu pas pel centre del Vendrell, la crescuda del torrent va ser excessiva perquè les canalitzacions fetes sota el pont de la Renfe, a la carretera de Barcelona, poguessin absorbir l’aigua. Tota la runa va taponar els dos forats que hi havia sota del pont, i el torrent es va desbordar. L’aigua va entrar amb força cap al centre de la ciutat a través del pont que hi ha al costat del Club d’Esports, i en poc temps carrers com el del Doctor Robert i la Rambla van quedar negats, tal com també va passar a molts dels vials del barri del Puig, on l’aigua va arribar fins a un metre d’alçada i baixava de banda a banda en alguns carrers.

«La situació era dramàtica»

L’Ajuntament del Vendrell, després dels primers avisos dels Bombers i la policia local, va activar a les cinc de la matinada el pla d’emergència local, just en el moment que la pluja començava a remetre. L’aleshores alcalde, Benet Jané, recorda al mateix documental que la situació en aquells moments «era dramàtica», però que hi va haver la sort que es produís de matinada. Probablement això va ser la causa que no hi hagués danys personals més enllà d’algun ensurt, com el d'un veí de l'Arboç que va haver d'escapar nedant del seu vehicle.

Amb la primera llum del dia es va poder començar a constatar la magnitud de la tragèdia. El centre del Vendrell era un estol de vehicles destrossats i amuntegats uns a sobre dels altres. Algun d’ells va ser arrossegat fins a la desembocadura de la riera de la Bisbal, a Sant Salvador. El pont sota la via del tren estava ple fins dalt d’aigua, canyes i cotxes que suraven. L’escola bressol del Puig, la comissaria de policia situada en aquest mateix barri, o les instal·lacions del Club d’Esports van quedar molt malmeses. Fins i tot els Bombers havien decidit evacuar el parc. La via del tren havia quedat tallada.

Comerços completament destrossats

El fang es posava per tots els racons dels carrers més cèntrics i desenes de comerços tenien els aparadors trencats, amb el gènere escampat per terra. Els comerciants de la zona van rebre un impacte difícil d’oblidar. Josep Mitjans, de la Llibreria Mitjans del carrer del Doctor Robert, rememora a TarragonaDigital com va rebre una trucada a primera hora del matí del seu germà dient-li que anés ràpidament a veure com estava la botiga. «Vaig arribar cap a les vuit i em vaig trobar els aparadors i les portes trencades, els taulells arraconats al final de la tenda... Una veïna del davant em va explicar després que vaig estar deu minuts quiet amb les mans al cap», recorda.

En el cas de les Joguines Ramon, al mateix carrer, l’aigua va entrar per les clavegueres. Tal com recorda Josep Ramon, «les portes van aguantar, però l’aigua ens va entrar per les clavegueres, i ens va inundar tot el soterrani». «A la tenda hi havia un pam d’aigua i fang també. Vam perdre molt de gènere i vam haver de fer la botiga tota nova», afegeix. Un dels cops més forts se’l va endur un concessionari de cotxes situat a la carretera de Barcelona, que va veure com una quarantena de vehicles eren arrossegats cap a l’exterior.

El carrer del Doctor Robert ple de fang pels aiguats del 2000.
El carrer del Doctor Robert va ser un dels més afectats pels aiguats. | Fotografia Güixens

L’Ajuntament va activar els serveis de neteja i bombament d’aigua, mentre intentava restablir el servei d’aigua, que havia quedat afectat. Els Bombers van alliberar alguns ascensors, ja que no hi havia llum en diversos edificis, mentre que la maquinària pesant va començar a retirar el fang, la runa i les pedres dels carrers. Va ser un matí molt llarg per desenes de veïns i comerciants, que van netejar les seves cases, pàrquings i botigues, mentre les grues s’enduien cotxes i vehicles diversos. Alguns comerços trigarien fins a sis mesos a reobrir les portes, i entitats com el Club d’Esports van haver de fer una remodelació important de les instal·lacions.

Infraestructures obsoletes

També s’obria el moment d’esbrinar per quins motius havia succeït això. Un dels principals problemes eren les infraestructures poc adequades que hi havia al voltant de la riera i el torrent, que eren molt velles. La ciutat havia crescut molt els últims anys, però els ponts per on passaven les rieres no s’havien adaptat. Una de les principals lluites va ser per redimensionar el pont de la Renfe, ja que depenia de l’empresa ferroviària.

Per aconseguir-ho es va haver de fer una gran pressió, fins al punt que fins i tot es van tallar les vies del tren, amb l’alcalde al capdavant. Finalment, les obres es van fer al cap d’un any i mig, modificant també la llera del torrent. L’aiguat també havia afectat la zona marítima. Alguns carrers de Sant Salvador i Coma-ruga van quedar inundats, i la carretera del Sanatori va desaparèixer completament a la desembocadura de la riera. A petició del PP —que aleshores governava al Vendrell amb CiU—, l’exèrcit va fer un pont militar provisional, per restablir la circulació entre el Vendrell i Calafell.

Un comerç completament destrossat i ple de fang pels aiguats.
Molts comerços del centre es van veure afectats. | Fotografia Güixens

Els aiguats d’aquella nit —que van tenir dos focus importants, el del Vendrell i un altre al Baix Llobregat— van ser l’embrió del pla Inuncat de la Generalitat, que naixeria el 2001 per fer front a situacions d’aquesta mena. El mateix president de la Generalitat, Jordi Pujol, va visitar la zona del Vendrell afectada. Josep Mitjans recorda que Pujol va anar a la seva botiga i va prometre diverses ajudes per a tots els afectats, «però no va arribar ni un euro».

Durant l’estiu, el centre de la ciutat va anar recuperant la normalitat de forma progressiva, després del fort ensurt d’aquell mes de juny. Aiguats tan forts com el del 2000 ja s’havien produït en anys anteriors —com el 1913 o el 1952— però quedaven molt enrere. En vint anys, de moment, no hi ha hagut cap altre episodi que s’aproximés, ni que fos una mica, al que va passar el 10 de juny de l’any 2000.