L'alcalde de Calafell, Ramon Ferré.

«La inseguretat ha crescut molt amb la pandèmia i ha provocat que la gent vagi amb por pel carrer»

TarragonaDigital entrevista l'alcalde de Calafell, Ramon Ferré, en l'equador del seu segon mandat

Després de divuit mesos de pandèmia calia parlar de nou amb l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, per repassar alguns dels temes candents del municipi. L’oci nocturn, els botellots, la inseguretat, les pantalles d’Adif o el projecte per fer cent pisos socials són alguns dels temes destacats. Una entrevista que també aclareix la incògnita de què farà el batlle calafellenc quan acabi el seu segon mandat.

—Com ha anat l’estiu quant a ocupació i turisme?

—Ha anat millor que l’any passat, tot i que encara lluny de les xifres d’abans de la pandèmia. El juliol va començar una mixa fluix, però a poc a poc s’ha anat animant i, en general, els comerciants i els hotelers amb qui he parlat estan contents. Esperem que serveixi per aguantar tot l’hivern, que és llarg i dur.

—Sabeu si seguirà molt de temps obert el centre intermedi de vacunació?

—No ho sabem. El lògic seria que ara la vacunació es fes des dels CAP, perquè el ritme ha afluixat molt. Caldria replantejar aquests punts.

El futur de l'oci nocturn

—Un dels sectors més afectats per les restriccions ha estat el de l’oci nocturn, que a Calafell és important. Vosaltres ja plantejàveu un canvi de model abans de la pandèmia. Com està el tema?

—Sí, ja treballàvem amb un pla de millora que vam contractar just abans de la pandèmia. Hem parlat molt amb el sector i tenim propostes sobre la taula, que hem hagut d’avançar per la situació actual. Un exemple és el Pica-Tasta que hem fet cal carrer Monturiol, buscant canviar el tipus de públic, més adult, i adaptant els horaris.

Hem posat terrasses al carrer, amb controls d’accés, i crec que això és una cosa que ha arribat per quedar-se. Volem fugir de tot el que teníem fins ara, coses com fomentar els botellots o vendre alcohol fora de la llei. L’aposta que hem fet, tant l’Ajuntament com els mateixos establiments, es quedarà, i aquell oci nocturn que tancava a altes hores de la matinada i provocava incidents, a Calafell s’està acabant.

—El sector veu amb bons ulls aquest canvi?

—Sí, perquè també veuen que tenen menys problemes, tot i que potser no guanyen tants diners. Això fa que sigui un oci més saludable i més adaptat al turisme familiar, que és el que som.

—Un problema molt estès i greu és el dels botellots. Teniu afectació al municipi?

—Sí, hem tingut episodis al Parc Empresarial, que, quan s’hi ha actuat, s’han desplaçat a altres indrets. Estem posant mesures perquè no es repeteixi. Però és cert que, sense oci nocturn, el jovent ha buscat alternatives i han aparegut botellots on abans no n’hi havia.

—S’acompanyen d’incivisme i actes vandàlics?

—Sí, bastant sovint hi ha hagut baralles i incidents. També es barreja amb altres coses, com amb les ocupacions conflictives o amb bandes que queden per barallar-se. Però és un problema generalitzat a tota la societat, el tipus d’oci s’ha de replantejar en general.

Ramon Ferré, entrevistat per Tarragona Digital.
TarragonaDigital ha entrevistat l'alcalde de Calafell aquest octubre de 2021. | Ajuntament de Calafell

Inseguretat als carrers

—Del tema de les ocupacions, s’ha acabat contractant seguretat privada per fer tasques de vigilància? Ho vau anunciar a principis del 2020...

—Estem intentant-ho, però no és fàcil. La veritat és que el nombre d’incidents, de baralles, de violència al carrer i d’inseguretat, en definitiva, ha augmentat amb la pandèmia cap aquí. Això ha provocat que la gent vagi amb por pel carrer.

És una cosa que es veu diàriament als informes de la policia. Especialment quan hi ha hagut tancaments de negocis, amb poca llum a l’hivern, tota aquesta inseguretat s’ha apoderat del carrer. I la veritat és que passaves per carrers cèntrics i feia una mica de respecte.

Això ens preocupa molt i volem intervenir de manera més contundent, tot i que la llei no dona massa marge. Però estem explorant maneres de poder garantir la seguretat dels veïns, perquè aquest és l’objectiu. Ha arribat un moment que la via policial i la via judicial no són suficients, i ens hem de replantejar tot el sistema de seguretat.

—Heu demanat, junt amb Cunit, una caserna dels Mossos...

—A veure, jo si ens fa una caserna, perfecte, però soc conscient de la realitat i tampoc vull fer volar coloms. La situació actual, a nivell de dades i de números, no està per fer una caserna. El que sí que hem fet és demanar un reforç de Mossos, aprofitant la promoció que es farà per dotar el cos de 300 nous agents.

A la comarca som catorze municipis i hi ha només quatre patrulles en marxa, que és pràcticament el mateix nombre que quan es van desplegar aquí. En canvi, hem crescut molt des d’aleshores. Passa el mateix amb els Bombers, raó per la qual també hem demanat un increment d’efectius.

—I podeu incrementar efectius de la policia local?

—La policia local el que no pot fer és assumir feines que li pertoquen als Mossos. El nivell d’inseguretat s’ha traslladat a tots els municipis i quan es demana la presència dels Mossos, no donen abast. Col·laborem amb el que podem, però al final els agents de la policia local s’acaben posant en risc, i hi ha coses que no podem assumir, per molt que ho demanin.

—Per tancar el capítol de la inseguretat, com està la situació a l’estació de Segur de Calafell?

—Havia millorat força durant un temps, però és cert que en aquests últims mesos, fruit de tota aquesta situació que comentàvem, s’ha tornat enrere. Hem començat a treballar en un nou dispositiu amb els Mossos per actuar a aquella plaça, com ho vam fer anys enrere i va donar uns certs resultats. Recuperarem aquest dispositiu, perquè la sensació d’inseguretat i els conflictes han tornat.

—Parlant de trens, quina és principal afectació que tindria a Calafell el projecte de les pantalles acústiques?

—El principal problema és l’impacte visual. Ara estem acostumats a una transparència i una permeabilitat que es perdria amb un mur de quatre metres d’altura, que és el que es preveu per Calafell. Passes de tenir una sensació d’obertura a tenir un mur de Berlín.

Nosaltres creiem que hi poden haver alternatives, com ara que una part del mur sigui transparent o que sigui més baix. O que no es faci cap mur i s’insonoritzin els habitatges.

Adif es mostra obert a aquestes opcions?

—El que més ens ha sorprès és que des d’Adif no ens han vingut a explicar el projecte en cap moment ni a preguntar què ens sembla. És cert que els últims anys hi ha hagut moltes queixes pel soroll i el pas lògic, després de fer el tancament de vies, era mirar de reduir l’impacte acústic. Però ho volen fer de la manera més directa, fent una trinxera elevada perquè passi el tren pel mig.

Brosses llançades a fora dels contenidors a Calafell.
Contenidors trencats a Calafell. | Ajuntament de Calafell

Municipalització de la recollida de brossa i la neteja viària

—Enguany heu recuperat els serveis de neteja viària i recollida de residus? Creieu que ara són més efectius?

—A veure, hem tingut molts problemes perquè, en recuperar els serveis, ens hem trobat amb moltes coses que no funcionaven, sobretot a la recollida de residus. Ens van deixar els pitjors camions, efectius que mai havien fet el servei a Calafell, i ens vam trobar una situació perquè volgudament fracasséssim. I el nostre objectiu va ser no fracassar aquest estiu, i crec que ho hem aconseguit.

Hem passat l’estiu sense incidents importants, tot i haver d’arreglar 500 contenidors trencats o patir sabotatge a les càmeres de la planta de transferència de residus. Hem tingut molts problemes de logística i implantar el servei ens ha costat bastant, obligant-nos a fer una despesa afegida.

Ara creiem que el malalt que vam agafar ja el tenim estabilitzat, i estem intentant, a poc a poc, tenir la maquinària nova. La de la neteja viària ja la tenim pràcticament tota i estem licitant la de la brossa. Quan hàgim renovat el material, introduirem canvis en el model de recollida, començant per la recollida comercial, que la volem fer obligatòria a tot el municipi.

—Calafell segueix creixent en població i hi ha molta necessitat de pisos, especialment de lloguer social. Amb tots els pisos buits que hi ha, cal fer obra nova?

—El problema dels habitatges buits és que la Generalitat no ha sigut capaç de mobilitzar-los. És un fracàs evident i a Calafell no ens ha aconseguit cap pis. Els únics que hem aconseguit han estat mitjançant un conveni amb la Sareb, que dels que havien de ser han acabat sent tres o quatre.

Ara hem començat a fer una bossa de famílies que necessiten lloguer social al municipi, hi ha unes 30 famílies apuntades, però el nombre creixerà. Hem rehabilitat cinc habitatges des de l’Ajuntament que també els destinarem a lloguer social. Aviat adjudicarem tots aquests.

Però no hi ha hagut prou pressió política perquè els bancs cedissin aquests pisos per a fer lloguer social. Hi ha hagut molt poca voluntat també dels bancs. Al final t’acabes espavilant pel teu compte i estem acabant de perfilar un projecte per construir més de 100 pisos nous per a lloguer social.

Els farem amb dues fases, en un espai que hi ha entre el poble i la platja. Construir de nou ara és més car que abans, però donat que els solars són de titularitat municipal, tenim molt madur poder fer aquests habitatges socials. Tindran el preu de lloguer que estipula la Generalitat, entre 300 i 450 euros mensuals.

Seran per a famílies que tinguin algun ingrés i puguin assumir aquest lloguer. Ja tenim a punt el plec de condicions perquè passi pel ple els pròxims mesos i puguem ja licitar la construcció. Serà una concessió llarga perquè l’empresa es faci càrrec de la gestió. 

L’Ajuntament només haurà de derivar la gent que ho necessita a través de la bossa de lloguer. Crec que amb un any i mig ja els podem tenir construïts.

El solar de Calafell on es faran els pisos nous per a lloguer social.
Calafell farà els pisos nous per a lloguer social en uns terrenys municipals. | Ajuntament de Calafell

—Després d’aquests mesos complicats per la pandèmia i tot el que ha comportat, hi ha forces per un tercer mandat?

—Abans de les últimes eleccions no érem conscients del suport que tindríem. No esperàvem aquell resultat després d’un mandat tan complicat com el que havíem tingut. La pandèmia ho ha complicat molt tot, perquè quan agafàvem empenta ens va tallar les cames pel mig, i vam haver de parar per arrencar de nou.

Encara estem mirant de recuperar el ritme que teníem a finals del 2019, després de viure una situació inèdita i molt complicada. Nosaltres el que volem és continuar el nostre projecte i tenim coses molt il·lusionants i engrescadores que poden transformar molt el municipi. Però el fet que quedin menys de dos anys pot fer que algunes no arribin a sortir, tot i estar a punt.

Si no hi hagués hagut la pandèmia ara no sabria què dir-te. Però amb l’escenari que hem tingut, jo quasi que et diria que intentaré repetir un mandat més, si el partit ho vol, per poder acabar aquests projectes grossos.