‘Manos arriba... esto es una estafa!’ és el títol del llibre que ha publicat recentment Juan Carlos Martín, que suposa el seu debut literari. Martín, veí de la Bisbal del Penedès, és agent dels Mossos d’Esquadra a Tarragona des de fa més de vint anys. El seu treball a l’àrea d’investigació de delictes econòmics el va impulsar a posar en negre sobre blanc molts dels casos d’estafes amb els quals es trobava. La pròpia experiència de vint anys i els cinc anys que ha destinat a documentar-se han acabat de donar forma a aquest llibre, únic en el seu àmbit.
—Com sorgeix la idea de fer aquest llibre?
—El meu treball al cos de Mossos sempre ha consistit a investigar delictes econòmics, i és una cosa que m’agrada. Tinc la diplomatura en Empresarials i un màster en blanqueig de capitals. Al llarg dels anys, veient a la gent com queia en estafes, jo pensava que això no podia ser, que d’alguna manera s’havia de poder informar la gent perquè tingués coneixement de quines estafes hi ha. Així va ser com vaig començar. Estafa que jo en tenia coneixement, l’apuntava, fins que en vaig tenir una recopilació.
—Fora del llibre, no hi ha cap lloc on la gent pugui rebre informació d’aquestes estafes?
—Hi ha l’Oficina de Relacions amb la Comunitat, que es dedica a parlar amb associacions de veïns i fa xerrades, però són més bàsiques. També parlen d’estafes però són en un àmbit més general, incloses dins de la seguretat. Aquest llibre és més concret, només se centra en les estafes.
—Ha canviat molt el món de les estafes en vint anys?
—Doncs el més curiós és que ara han tornat a sortir estafes antigues, de fa 40 o 50 anys, i que feia molts de temps que no es feien, com ara l’estafa de ‘la estampita’ o la del ‘tocomocho’, i la gent hi segueix caient. Suposo que hi ha grups d’estafadors nous que han vist que encara es poden fer, i que la gent encara hi cau. La del ‘tocomocho’ és molt habitual, de fet.
—Com és?
—La del ‘tocomocho’ és una persona que diu que té un dècim de loteria premiat, però que ell està al país de forma il·legal, no té la documentació a Espanya, amb el qual no el pot cobrar. En aquell moment apareix un còmplice, com si no tingués res a veure, que s’ofereix a comprar-li el dècim, per un preu inferior al premi, i mira de convèncer la víctima, que acostuma a ser gent gran, perquè ho facin tots dos. Així, entre tots dos paguen el dècim. Aleshores, els dos estafadors marxen, amb l’excusa que un acompanya l’altre un moment, i la víctima es queda amb el dècim, que lògicament no està premiat.
Les estafes i Internet
—Què suposen les noves tecnologies pels estafadors?
—Les noves tecnologies ajuden molt al delinqüent amb les seves estafes. N’hi ha algunes que, fins i tot per la policia, costa molt detectar-les. A més permeten treballar des de fora del país, i fent servir testaferros, amb el qual és difícil rastrejar-los.
—Quina és la victimologia d’aquestes noves estafes?
—Doncs bàsicament, gent que tingui accés a Internet, un correu electrònic, una aplicació... N’hi ha de molt elaborades. Per exemple, n’hi ha una que es coneix com el ‘fishing de veu’, en què reps una trucada de telèfon on algú es fa passar pel teu banc, amb una veu robòtica. Et diuen que t’han bloquejat la targeta i que, per desbloquejar-la, has de donar els teus números. La gent, sentint una veu robòtica, pensen que és de veritat, i donen les dades. Una de les més noves és l’estafa del CEO, que és gent que aconsegueix el correu electrònic dels departaments de comptabilitat d’empreses i es posen dins de les seves comandes, una cosa que és molt complicada de fer. Quan el client ha de fer un pagament, ells envien un correu fent-se passar per l’empresa i l’informen que s’ha canviat el compte per fer el pagament. El client no hi dona més importància i paga al compte que li diuen. Clar, després l’empresa real reclama els diners i el client diu ‘com que no els tens? Si t’he pagat aquesta setmana’... Això passa amb empreses grans.
—Alguna altra estafa per Internet?
—Una altra estafa actual... L’estafador busca perfils de Facebook i, quan té la víctima, es fa passar per un amic seu, normalment si és un noi, es fa passar per noia, i si és noia, per noi. Però és més habitual que sigui amb nois, perquè són més proclius a caure en aquesta estafa. Així, l’estafador es fa passar per l’amiga i, en un moment donat, comença a dir-li coses de caràcter sexual i li acaba enviant una foto d’ella despullada, que és un muntatge. El que vol és que ell també n’enviï una de despullat. Quan la té, comença l’estafa, amenaçant a la persona de difondre la foto i posar-la a YouTube, a no ser que li ingressi una quantitat de diners. I no només hi cauen nois i noies joves, he de dir.
El perfil dels estafadors
—Quin perfil tenen els estafadors?
—És gent que sap com actuar, què dir i que tenen domini dels aspectes psicològics. En molts casos també són carteristes, tenen molta rapidesa de mans. Ho toquen tot. En fan el seu ‘modus vivendi’, el que és estafador, es dedica sempre a l’estafa. Amb la compravenda de cotxes també hi ha moltes estafes, hi dedico un apartat sencer, amb cotxes robats, o el comptaquilòmetres trucat...
—Quines estafes més habituals heu trobat últimament a la regió de Tarragona?
—Està repuntant molt l’estafa del retrovisor. Acostuma a ser gent que ve de fora, molts cops de França, amb vehicles de lloguer i busquen gent gran que estigui conduint. En una situació en què hi hagi molt de trànsit, el que fan és provocar un cop sec al costat del vehicle. Aleshores baixen enfadats, maleint perquè se li ha trencat el retrovisor, per mirar de posar nerviosa la víctima. Li diuen que són de fora i que l’assegurança li cobrarà molts diners, amb el qual li demanen d’arribar a un acord. Per certificar-ho fan veure que truquen a l’asseguradora, que en realitat és un còmplice. Des del telèfon li diuen a la víctima que li pagui els diners allà que després ells s’encarreguen de reemborsar-lo. L’objectiu és enganyar la persona per treure-li els diners. Hi cau molta gent, perquè estan nerviosos i no saben què fer en una situació d’un accident. També poden arribar a amenaçar.
—Quina és la recomanació que feu per a algú que es troba en una situació així?
—Jo sempre ho dic, davant de qualsevol dubte, el que s’ha de fer és trucar a la policia, sempre. A més, és matemàtic, és trucar a la policia i aquesta gent desapareix. A vegades la gent té por de trucar a la policia, però per això estem.
—I els que es presenten a les cases, també serien estafadors?
—Aquí en tenim dos tipus. D’una banda, hi ha els falsos revisors del gas, que fan qualsevol pedaç a la instal·lació i cobren una factura molt alta. Però això ara ha evolucionat cap a gent que, amb l’excusa de revisar el gas, aprofiten per distreure la persona i saquejar el pis. Això ja és delinqüència pura i dura. També hi ha aquests comercials que ofereixen la màquina d’Osmosis, i et fan una prova amb la teva aigua, posant una resistència elèctrica que fa que reaccioni amb la sal de l’aigua i es torni tota de color marró. Després ho fan amb la seva aigua destil·lada i no passa res. Però això és perquè la seva aigua no porta sals. Seria tan senzill com posar una mica de sal i es tornaria de color marró també.
—Com està la llei pel tema dels estafadors?
—Malament. A Espanya, per condemnar per estafa s’ha de demostrar que hi ha hagut ‘el suficient engany’, que es diu. És a dir, l’estafa ha de ser tan sofisticada que ha de produir engany a la víctima, perquè si no el jutge no es creu que algú ha estat tan ximple de caure en segons quines estafes. És molt complicat, avui dia hi ha molt poques sentències condemnatòries per estafa, i les condemnes són petites, generalment.