Passar pàgina de la logística i apostar decididament per les activitats agrícoles amb l'impuls al Penedès d'una Regió Agroalimentària (RAP). Aquesta és la proposta que ha posat sobre la taula la plataforma No Fem el Cim. Després de quinze anys d'oposició al projecte del Logis Penedès que s'hauria de fer entre l'Arboç, Banyeres del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, la plataforma creu que ja és moment de plantejar «propostes utòpiques sobre un territori real», en paraules de Pau Batlle.
Ho va fer aquest passat dissabte 13 d'abril en un acte a l'Auditori Municipal de l'Arboç, en el primer d'una sèrie de conferències i debats que es volen organitzar els següents mesos al voltant d'aquest tema. A l'acte del dissabte es va comptar amb Josep Estradé, un dels impulsors del Parc Rural de Montserrat, una àrea agrícola de 7.000 hectàrees que es va engegar el 2004 en setze municipis del voltant de la muntanya i que des de No Fem el Cim veuen com un possible referent pel Penedès.
El Parc Rural de Montserrat, un exemple
Segons va explicar Estradé, el Parc Rural de Montserrat té perspectives de convertir-se «en un referent europeu de parcs d’aquestes característiques». Uns parcs que, a diferència dels agraris o agroparcs, «no pretenen la producció i comercialització massiva dels seus productes, sinó que promouen l’equilibri del conjunt agrícola, paisatgístic, social, cultural i de producció artesana del parc».
Pel que fa a la proposta de la Regió Agroalimentària del Penedès (RAP), des de No Fem el Cim han apuntat diversos factors que, a tenor seu, fan viable apostar per activitats més basades en l'agricultura i el territori. Així, citen «el fracàs de les polítiques industrialitzadores des de dalt que hi ha hagut al Baix Penedès», en comparació amb «la resiliència de l’economia de l’Alt Penedès amb el fet diferenciador de l’existència d’una indústria derivada de la vitivinicultura».
També destaquen «la posició estratègica del Penedès agrícola, molt relacionada amb la proximitat de les àrees metropolitanes de Barcelona i el Camp de Tarragona, amb una població entorn dels cinc milions d’habitants», que veuen com «una oportunitat per desenvolupar un model econòmic basat en el sector agroalimentari». L'últim factor que destaquen és «la tendència creixent de la necessitat de productes agrícoles de proximitat, l’apropament de la relació ciutat-camp i la qualitat ecològica dels productes frescos».
Moratòria del projecte actual del Logis
Per tot això, des de la plataforma apunten que els següents passos que cal seguir són impulsar una cooperació «entre totes les entitats que apostin per un Penedès harmònic i equilibrat», i demanar «una moratòria de tots els projectes que estan en tràmit i que poden afectar els criteris que des de la societat civil es proposen, com és el cas del polígon industrial de 40 hectàrees del Logis Penedès». Per últim, reiteren que cal incidir en el planejament del Pla Territorial de la Vegueria Penedès, actualment en redacció, perquè s’obri «al debat ciutadà real».