Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Pancarta en contra de l'obertura d'una gasolinera al Vendrell.

La projecció de tres noves gasolineres posa en alerta els veïns del Vendrell

Des de l’Ajuntament asseguren que l'actual normativa deixa poc marge de maniobra per regular aquesta activitat

Veïns de la zona dels Bulevards del Vendrell van mostrar fa uns dies la seva oposició al projecte per obrir una nova benzinera a la carretera de Tarragona, que estaria a tocar dels seus habitatges. A banda de lamentar que l’obertura d’un servei així al costat de les cases suposaria un perill i un perjudici pels residents, els veïns criticaven el fet que hi ha dues benzineres més projectades als voltants, cosa que acabaria suposant que en un espai de dos quilòmetres hi hagués fins a sis benzineres.

Les tres llicències que s’han demanat per obrir benzineres al Vendrell es troben en diferents nivells de tramitació. De les altres dues, una és la que ja fa temps que està prevista al costat del supermercat Esclat, molt a prop de la que se situaria a la carretera de Tarragona. L’altra està projectada a la cruïlla del carrer de la Cerdanya i l’avinguda de Jaume Carner, al costat de l’estació d’autobusos.

Sis benzineres en dos quilòmetres

Aquestes tres benzineres s’afegirien a les que ja estan obertes a la zona, que són la que hi ha al costat de la riera de la Bisbal —al final del carrer de Mar— i la del davant del Mercat Municipal, que és la més antiga de totes. Sumades a la que hi ha al polígon La Cometa, serien un total de sis benzineres en poc més de dos quilòmetres lineals. «Són serveis que provoquen una contaminació de l’aire i una contaminació acústica, a més de molt moviment de vehicles pesants que suposen un perill pels veïns», apunta Gerard Vila, portaveu de la plataforma veïnal dels Bulevards.

Des de l’Ajuntament del Vendrell, però, asseguren que no hi ha «un gran marge de maniobra» per regular aquestes obertures. «Si tenen el certificat de compatibilitat urbanística, no ens hi podem oposar, perquè estaríem anant contra la llei», va apuntar la regidora d’Activitats Econòmiques, Mar Negro, en declaracions a TV3.

Veïns del Vendrell, protestant per l'obertura d'una nova gasolinera.
Veïns del Vendrell, protestant per l'obertura d'una de les noves gasolineres. | Cedida

L’alcalde, Kenneth Martínez, ha afegit a TarragonaDigital que el consistori no té «un nivell de discreció tan gran com per dir que ja tenim moltes benzineres i que per això no donem el permís». Tot i això, Martínez ha admès que algun d’aquests projectes li genera «dubtes», raó per la qual s’està estudiant quin és el marge de maniobra que pot tenir el consistori.

Redactar un pla d’usos

Però els veïns estan convençuts que el consistori pot fer més. La regulació d’aquests serveis a l’interior de les poblacions depèn de la normativa municipal. En algunes localitats s’ha establert una distància mínima de 50 o 100 metres per a activitats d’aquesta mena. Al Vendrell no hi ha cap limitació similar. Per això, des del grup de Junts ja han demanat al govern local que redacti «un pla d’usos fent especial atenció a les benzineres».

També des d’ERC-Som Poble han mostrat el seu suport als veïns i han posat en qüestió que calguin més gasolineres a la ciutat. Eva Mata, que va ser regidora de Medi Ambient durant el primer tram de l’anterior mandat, lamenta que des de les institucions «es diguin unes coses sobre les energies verdes i alternatives, però després se’n facin unes altres». Mata coincideix que, actualment, encara hi ha poc vehicle elèctric, però es pregunta quina vida útil poden tenir ara serveis com les gasolineres, «deu anys?».

El cert és que aquestes tres peticions per obrir benzineres revelen que les empreses encara detecten una demanda de combustible creixent en zones com el Baix Penedès. Núria Rovira, actual regidora de Medi Ambient, apunta que, mentre a Catalunya es tanquen benzineres, aquí encara «hi ha un ús molt gran del vehicle privat, sigui per anar a treballar a fora, o perquè hi ha molts nuclis dispersos». Tot i això, Rovira admet que no és una situació «desitjable» i que s’hauria de mirar de canviar la manera com les administracions enfoquen aquest tema.