El Vendrell treballa, des de fa anys, en la prevenció de l’assetjament a les escoles, el conegut ‘bullying’. A més d’impulsar el servei telefònic Stop Bulliyng, depenent de l’Espai Jove de Salut, s’han promogut diferents accions entre el professorat, com ara la conferència que el Centre de Recursos Pedagògics del Baix Penedès va organitzar fa uns dies a l’Auditori del Tívoli. Ramiro Ortegón, codirector de l’equip SEER especialitzat en educació emocional i integrant del programa PDA Bullying, va explicar a diferents docents de la comarca quines eines es poden usar, a través de l’educació emocional, per prevenir el ‘bullying’ a les aules.
Educació emocional per prevenir l'assetjament a les aules
L’equip SEER treballa des del 2003 per impulsar l’educació emocional a diferents centres de Catalunya. «Es tracta de promoure el desenvolupament d’habilitats socioemocionals entre els alumnes, perquè aprenguin a escoltar les emocions pròpies i les dels altres», explica Ortegón a BaixPenedesDiari.cat. Des del 2006, l’equip enfoca aquesta educació a la prevenció del ‘bullying’, després del cas de Jokin, el jove de Bilbao que el 2004 es va suïcidar per l’assetjament a què el sotmetien els seus companys de classe.
Per això fan servir a les aules conceptes com els de l’impermeable o la motxilla. El primer en referència a «aquells alumnes que tenen moltes capes que fan que ni entri ni surti cap emoció, i que poden acabar reaccionant amb violència per no mirar-se a dintre», apunta Ortegón. I el segon per aquells que tenen una «motxilla carregada d’emocions, molt controlades, però que en algun moment s’acaben descontrolant». Segons Ortegón, la tasca que impulsen va destinada tant a la prevenció de l’assetjament com a la detecció i, també, a l’actuació.
La reparació i la tipificació del 'bullying', aspectes a millorar
El docent afegeix que també és important centrar-se en el dolor dels que han estat involucrats en aquesta situació, ja que és un element clau en la reparació emocional dels afectats. Aquest és, per ell, un dels reptes que encara hi ha amb l’assetjament escolar, reconeixent que «moltes vegades no arriba». Per aquesta raó, alerta que «si no hi ha reparació, podem arribar tard, ja que la persona pot repetir els mateixos patrons quan sigui adulta».
L’altre aspecte a millorar és el de la tipificació, donat que «no hi ha un model unificat entre la comunitat educativa i les administracions». En aquest sentit, posa com a exemple termes que s’usen com el de ‘bullying homòfob’, que creu que és equivocat, perquè «posa la responsabilitat de l’assetjament sobre la víctima». En canvi, Ortegón està convençut que l’entorn sociofamiliar que tinguin els alumnes no afecta en el desenvolupament d’aquesta mena de conductes.
El servei Stop Bullying del Vendrell
Al Vendrell, el passat 2017 es van detectar deu casos de ‘bullying’ a través del servei Stop Bullying, mentre que en els primers nou mesos d’aquest 2018 només n’hi ha hagut un. Des de la regidoria de Joventut creuen que el descens s’explica perquè les famílies «cada cop perfilen més el que és assetjament a l’escola del que no ho és», apunta la tècnica de l’Espai Jove de Salut Clàudia Viñas.