Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
El jaciment ibèric de Banyeres del Penedès.

Els terrenys del jaciment ibèric de Banyeres ja són propietat de l'Ajuntament

El febrer es faran noves excavacions a la zona
El jaciment ibèric de Banyeres del Penedès.
L'Ajuntament de Banyeres ha comprat els terrenys del jaciment ibèric. | Ajuntament de Banyeres del Penedès
 

L'Ajuntament de Banyeres del Penedès ha adquirit els terrenys on hi ha el jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel. El passat 27 de desembre, l'alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, va signar la compra i adquisició dels més de 24.000 metres quadrats on es troba la que pot ser la ciutat ibera més important darrere la d'Ullastret. El consistori tenia fins ara un conveni amb els antics propietaris per fer l'explotació dels terrenys.

El conveni, però, estipulava que abans del 31 de desembre l'Ajuntament havia de fer la compra dels terrenys, com així s'ha fet. Aquest ha estat l'últim pas perquè els terrenys passin a ser de propietat municipal, una finalitat que es perseguia des de feia més d'una dècada. El consistori busca ara finançament per fer el tancament de seguretat al voltant de tots els terrenys, abans que el pròxim mes de febrer els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) tornin a començar les excavacions.

 

Una «joia arqueològica catalana»

Una primera prospecció que l'equip d'excavacions de la UB va fer el passat novembre va permetre determinar que s'estava davant d'una «joia de l'arqueologia catalana», amb la qual es podria descobrir molta informació de com vivien els ibers ara fa 2.500 anys, segons el director de l'equip d'excavacions de la UB, Jordi Moré. Aquella excavació va servir per comprovar que les restes que hi ha al jaciment tenen un molt bon estat de conservació, amb parets de cases i parts de muralla que es mantenen intactes.

Moré va apuntar que, amb 4,5 hectàrees, aquest podria ser el segon assentament de la Cossetània Oriental, darrere de Kesse, l'actual Tarragona. L'arqueòleg també va afirmar que els elements trobats permetien aventurar que aquesta podria ser una ciutat on vivia la casta o l'elit d'aquella societat. La grandària de les cases, l'extensió del jaciment i restes trobades com les d'una vaixella porten a pensar això.