Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Vista de les platges del Vendrell.

El Vendrell prioritzarà la renaturalització i els sistemes dunars per salvar el litoral

També s'eliminaran les palmeres i es posaran captadors de sorra durant l'hivern

Revertir l’erosió de les platges s’ha convertit en una prioritat obligada pels municipis del litoral. El Vendrell, que té alguns trams molt afectats, ha elaborat un full de ruta amb les línies mestres a seguir de cara al futur. L’estudi ha estat impulsat per Xisco Roig, doctor en geologia i geografia que ha treballat en diferents plans de gestió del litoral. 

El passat dijous 10 de juny, Roig va presentar a l’Auditori el seu pla de gestió del litoral del Vendrell, amb diferents propostes d’actuació. L’especialista va criticar la «desídia» que han tingut les administracions durant molts anys, assegurant «que han actuat d’esquena al mar».

Per Roig, el fet que durant els hiverns no s’hagi fet «cap gestió per evitar que la sorra marxi» ha contribuït a la situació actual. Per això les seves propostes s’encaminen a tenir cura de la platja durant tot l’any, amb més respecte cap a la fauna i la flora del litoral. Igualment, demana una gestió «integral» de tot el litoral, evitant que cada consistori es preocupi només «de la seva parcel·la».

La platja del Francàs, desprès d'un temporal d'hivern.
La platja del Francàs és de les més afectades per l'erosió. | BP Diari

Menys passeig i més dunes al Sanatori

Les diferents propostes que va presentar el doctor a l’Auditori Pau Casals tenen diferents nivells d’intervenció. Els més ambiciosos suposen la desconstrucció d’elements artificials que s’han ubicat sobre la sorra. En aquest sentit Roig creu que el Passeig Marítim a la zona del Sanatori està «sobredimensionat», i per això insta a reduir-lo.

«S’entendria un passeig així si hi hagués molts restaurants o activitat, com passa a Calafell», va afegir l’expert, però això no passa en aquest sector. Des de l’Ajuntament, la regidora de Platges, Bàrbara Peris, ha explicat que ara per ara no es preveu actuar sobre el passeig marítim. «És una actuació que cal estudiar bé, i nosaltres volem prioritzar actuacions més toves, com ara els sistemes dunars», apunta.

Inauguració del pont de les Madrigueres.
Les Madrigueres és l'únic espai verge del litoral del Baix Penedès. | BP Diari

En aquest sector, la regidoria aposta per desenvolupar una altra de les propostes de Roig: allargar la zona dunar i de vegetació de les Madrigueres. Igualment, després de l’estiu es començaran a retirar les palmeres que hi ha a la sorra, que presenten perillositat pels banyistes. En el seu lloc s’apostarà per la vegetació pròpia del litoral.

El «solar» al voltant del Port

Un dels elements més controvertits del litoral vendrellenc és el Port de Coma-ruga. A l’acte del passat dijous, van ser molts els veïns que van demanar que s’eliminés aquesta construcció. Xiscu Roig els va donar la raó en part, assegurant que l’eliminació del port s’hauria de fer «de forma progressiva, perquè després de tants anys el litoral s’hi ha adaptat».

En tot cas, amb una concessió que s’allarga fins al 2035, les actuacions que s’han proposat tenen en compte la presència del port. Roig demana que es faci una actuació al seu voltant per reconvertir el que ara és «un solar desolador» en un espai agradable. Es tractaria d'una actuació paisatgística que hauria d’incloure, per exemple, la plantació de nou arbrat.

L'accés al Port de Coma-ruga.
El Port de Coma-ruga s'ha renovat després de cinc anys de treballs. | Cedida

Bàrbara Peris ha avançat a TarragonaDigital que el consistori demanarà que es presenti «un projecte paisatgístic» per aquesta zona, que integri el riuet i els laterals del port. «Ens cal dignificar tota la zona del riuet, amb els seus accessos i les roques», ha afegit la regidora.

Dunes al Port Francàs

Un dels sectors on ja s’ha fet alguna actuació és la del Port Francàs, fins al límit amb Roda de Berà. Aquí ja es va retirar vegetació invasora i a l’hivern es posaran captadors de sorra per impulsar noves dunes. Roig ha proposat que en aquesta zona s’eliminin accessos particulars a la platja, ja que n’hi ha molts.

Des de Platges faran aquesta actuació tant a Port Francàs com al davant del càmping, on també es posaran captadors de sorra. L’espai més delicat és el que hi ha entre Masia Blanca i el búnquer del Francàs, on cada hivern l’aigua es menja la platja. Roig ja va avisar que en aquest sector la platja està «condemnada a mort» perquè no hi ha sorra per fer sistemes dunars de retenció.

Cases del Francàs amb l'aigua a la porta.
L'aigua a tocar dels habitatges al Port Francàs. | BP Diari

Tampoc és partidari d’abocar sorra cada estiu en el que considera «un pou sense fons» i creu que l’única solució passa per «l’enginyeria». Peris ha apuntat que en aquest tram cal una actuació integral que es faci junt amb Costes i que inclogui el futur camí de ronda.

«No es pot assegurar que mantinguem la platja, però treballarem als dos costats per protegir-la», segons la regidora. Això implica no debilitar encara més la sorra en punts com Cala Berenguer, evitant que hi passin les màquines.

Destrosses provocades pel mar a la platja del Francàs.
La platja del Francàs ha patit destrosses per la força de l'aigua del mar. | BP Diari