Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Restauració de l'altar de Sant Josep, a l'església del Vendrell.

El Vendrell reivindica el patrimoni de Jujol amb la restauració d'una de les seves joies més rellevants

L'obra de l'arquitecte modernista és un dels grans actius de l'església parroquial de Sant Salvador

Un dels grans patrimonis que té l’església parroquial del Vendrell és l’obra que hi va fer l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949) a principis dels anys 40 del segle XX. Seus són, entre d’altres, l’altar major, l’altar de Sant Josep o l’altar de Santa Anna, elements imprescindibles de l’actual temple parroquial.

Una obra que ja té 75 anys de vida i que ara es vol reivindicar, a través de la necessària restauració d’un dels seus elements més antics, l’altar i el retaule de Sant Josep. Un equip de restauradors ja ha començat els treballs aquest mes d’abril, amb l’objectiu de recuperar part de l’esplendor original d’aquesta important obra.

La reconstrucció de l’església

El patrimoni de Jujol a l’església del Vendrell data de la primera meitat dels anys 40, just acabada la Guerra Civil. «Quan es va plantejar la reconstrucció de l’església, el 1939, ja es va anar a buscar a Jujol, i se li va encarregar l’altar major, el rosetó, l’altar de Sant Josep, l’altar de Santa Anna o el de la Puríssima, que acabaria la seva filla Tecla», explica a TarragonaDigital Xavier Mercadé, dels Amics de l’Orgue.

Els treballs van durar prop d’un lustre, amb un cost aproximat de 8.000 pessetes de l’època, i la inauguració es va fer el març de 1945, segons consta a la revista Acció Catòlica. Al llarg de set dècades, l’obra de Jujol ha presidit el temple parroquial vendrellenc, però el pas del temps ha anat apagant la seva brillantor inicial. De la mateixa manera, la importància d’aquest patrimoni artístic també semblava que quedava amagada, una cosa que va quedar palesa durant la celebració de l’Any Jujol, el 2019.

Donar rellevància al patrimoni de Jujol

«Tenim un patrimoni de Jujol tan gran, que em va semblar que quedàvem poc rellevants, que se l’havia destacat poc, per ser, com és, una de les seves grans obres», apunta mossèn Norbert Miracle, actual rector de la parròquia. Per això va proposar a Patrimoni de l’Arquebisbat de Tarragona fer una intervenció per restaurar un d’aquests elements. «L’actuació més urgent semblava que s’havia de fer a l’altar de Sant Josep, que és el primer que es va fer i, amb el temps, ha quedat apagat i molt fosc, perquè no ha tingut la restauració que es mereixia», afegeix el mossèn.

L'altar major i l'altar de Sant Josep, en obres.
Tant l'altar major com l'altar de Sant Josep són obra de Jujol. | BP Diari

La proposta va ser ben rebuda per l’Arquebisbat, que la va traslladar al servei de restauració de la Generalitat. Així va ser com es va presentar un projecte que va ser aprovat i que s’ha començat a posar en pràctica aquest mes d’abril, a càrrec d’un equip de restauradors autònom. Per acabar-ho de rematar, el passat setembre el Papa Francesc va anunciar que aquest 2021 seria l’any de Sant Josep, «una feliç coincidència» amb la qual semblava que «tot lligava», segons Miracle.

Retornar al concepte original

L’equip de restauradors està integrat per David Silvestre, Voravit Roonthiva, Guillem Masalles i Núria Jutglar. La intervenció, que ha de durar uns tres mesos, té l’objectiu d’arribar «el màxim possible al concepte original de Jujol», afirma Silvestre. Per això caldrà actuar sobre les intervencions que s’hi han fet al llarg dels anys, una cosa que no sempre és fàcil, ja que no van ser fetes per professionals.

Segons Silvestre, això és habitual: «La figura del restaurador era una cosa que abans estava limitada només als museus, amb la qual cosa les intervencions les feia gent del poble, amb materials que no eren adequats». Treure aquests materials és complex, ja que els originals acostumen a ser més delicats que els que s’han posat a sobre, i es pot acabar perjudicant l’obra original.

De moment, l’equip de restauradors ha netejat la brutícia superficial (pols, cendra d’espelmes) i ja ha començat a actuar sobre l'última intervenció, que data del 1993. Aquesta es podrà treure, però hi ha dubtes amb les més antigues. Quan la restauració estigui feta, l’obra guanyarà «en llum i en contrast» i hi haurà una millora de la seva «salut general, preservant-la d’humitats futures».

Mossèn Norbert creu que aquesta restauració suposarà «una bona iniciativa per a la comunitat cristiana», però també per reivindicar el patrimoni de Jujol i la mateixa església, «perquè sigui un punt d’atracció de visitants». Si tot va bé, per la Festa Major de Santa Anna l’altar ja hauria de presentar el seu nou aspecte.