La Generalitat de Catalunya va patir aquest divendres a la tarda un ciberatac, segons va explicar la Vicepresidència del Govern. En aquest sentit, l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya va activar les seves contramesures per tal de controlar l'afectació al nus de comunicacions de la Generalitat i les seves aplicacions, gestionades pel CTTI.
El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha explicat aquest dissabte a RAC1 que el cibertatac contra els sistemes d'informació de l'administració catalana va començar pocs minuts abans de les set de la tarda. Al voltant de les 22.30 hores, es van recuperar totalment els serveis afectats per la incidència.
Un ciberatac «d'última generació»
En la seva entrevista a RAC1, Jordi Puigneró ha assenyalat que el ciberatac que han patit els sistemes d'informació de la Generalitat ha estat «d'última generació i el més potent d'enguany a Catalunya». En aquest sentit, el vicepresident ha explicat que «no està fet per quatre aficionats, tant pels coneixements com pels recursos econòmics. No és barat aquest ciberatac i deu haver estat contractat al 'dark web'».
Puigneró no ha volgut especular sobre l'autoria del ciberatac i ha comentat que l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya ho investigarà «en els pròxims dies». En aquest sentit, ha afegit que «No m'agrada fer especulacions. Quan avancin les investigacions podrem determinar amb més precisió si hi ha hagut motivacions polítiques. Els atacs sempre persegueixen alguna cosa».
Ciberatac controlat «en només tres hores»
El vicepresident del Govern ha volgut posar en valor el fet que l'atac informàtic es va poder controlar de manera ràpida, restablint la normalitat en poc més de tres hores. «Pel ciberatac del 9-N del 2014 vam trigar tres dies a recuperar-nos. En canvi, el ciberatac d'ahir va ser quatre vegades més potent i el vam poder controlar en tres hores», ha manifestat Puigneró.
Segons ha explicat, les aplicacions informàtiques que es van veure afectades pel ciberatac estaria per sobre de les 2.000. «No va ser un atac de robatori de dades com a la UAB, sinó de denegació de servei. Es va voler col·lapsar el nus de telecomunicacions de la Generalitat», ha revelat el vicepresident del Govern.