Imatge de la platja del Francàs després d'un temporal

El litoral català està en una «situació límit»

L'òrgan assessor del Govern en sostenibilitat ha presentat un informe que alerta de les conseqüències de la regressió del litoral i planteja accions urgents

Així com els boscos, la costa catalana es troba en una situació preocupant. Així ho certifica un informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible a Catalunya (CADS), l'òrgan assessor del Govern en matèria de sostenibilitat, que alerta que la intensa urbanització i utilització del litoral i el canvi climàtic posen en perill la sostenibilitat de les platges catalanes. 

El CADS ha presentat l'informe 'Un litoral al límit' a la conselleria d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, tal com ha comunicat el Govern aquest dijous. En ell, es recullen anàlisis d'estudis científics recents, que conclouen que la costa catalana «es troba en una situació límit», amb molts hàbits i ecosistemes fràgils. En el document, l'ens proposa mesures urgents per garantir la sostenibilitat d'aquests espais, com ara eines legislatives, impositives i econòmiques per reduir l'impacte humà a la costa.

El territori en perill i regressió acull el 43,3% de la població catalana

En total, segons l'informe, aquesta part de territori, de què en formen part setanta municipis, ocupa el 6,7% del país, però acull el 43,3% de la població i concentra una bona part de l'activitat econòmica, especialment la derivada del turisme. A més, acull hàbitats d’alt valor natural i ofereix un conjunt de serveis ecosistèmics clau, alguns d'ells ja trepitjats i d'altres visiblement perjudicats en episodis meteorològics extrems com el temporal Glòria.

Els deltes retrocedeixen a deu metres per any

Segons l'informe, des de 2017 s'ha observat una regressió «significativa» de les platges al litoral de Barcelona, amb taxes de regressió mitjana de fins a nou mil·límetres per any a Badalona i 7,5 a Montgat. De fet, el Delta del Llobregat ha retrocedit gairebé un quilòmetre en un segle, i el Delta de l'Ebre, a una velocitat semblant, en recula deu cada any. La reducció del cabal dels rius i de l'aportació de sediments, provocada i agreujada, en part, pels pantans, es plantegen com a causes evidents en aquest sentit.

En paral·lel, gairebé un 60% de la costa catalana està urbanitzada en els primers cent metres de costa, un dels fets en què rau la gravetat de la situació. Hi ha planificades per a ser construïts 120.000 habitatges més, encara que, segons l'informe, tan sols un 20% de la costa disposa de prou espai d’acomodació per continuar enretirant-se davant de la pujada del nivell del mar.

De fet, els Plans Directors Urbanístics de Revisió de Sòls No Sostenibles està revisant aquesta situació i té previst evitar que es construeixin 15.000 habitatges nous al litoral gironí. La resta d'infraestructures, siguin de transport i comunicacions —com l'R1 de Rodalies o els ports—, de sanejament i inclús de protecció, incloses també totes les cases i edificis, es veurien afectades.

La regeneració artificial dels espais és insostenible

El treball recorda que entre els anys 2002 i 2010 es van aportar aproximadament 775.000 metres cúbics anuals de sorra al litoral, majoritàriament a les platges de Barcelona. Però segons els mateixos responsables del treball, la regeneració de sorra amb mitjans mecànics és insostenible a llarg termini i té uns costos econòmics i ambientals elevats i creixents.
 

La regressió del litoral també afecta espècies i hàbitats marins

L'evolució del canvi climàtic i la poca responsabilitat humana també afecta la resta d'éssers vius, segons es desprèn de l'informe elaborat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Un 70% de les espècies i un 50% dels hàbitats dels sistemes litorals i marins inclosos a la Directiva Hàbitats estan en mal estat de conservació, i només un 17% dels hàbitats presenten un estat favorable. També s’observa una regressió de les praderies de posidònia i altres fanerògames, els hàbitats rocosos dominats per macroalgues i el coral·ligen.
 

El CADS aposta per crear un òrgan competent, el Conservatori del Litoral

Per tot plegat, l’informe assenyala diversos passos importants per a l'ordenació i gestió el litoral. Es tracta de l’aprovació de la Llei 8/2020, de protecció i ordenació del litoral, l’aprovació del Pla Director Urbanístic de Revisió dels Sòls No Sostenibles del litoral gironí i l’impuls del Pla de Revisió dels Sòls No Sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar, a més del Pla de protecció i ordenació del litoral.
 

A més, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible fa una crida a «repensar la costa per fer-la més resistent» als impactes del canvi climàtic, i aposta per ampliar l'escala territorial de les actuacions de gestió litoral. En aquest sentit, l'ens planteja la creació del Conservatori del Litoral, instrument que havia de crear-se en el termini màxim d’un any a partir de l’aprovació de la Llei 8/2020, de protecció i ordenació del litoral.

Pel futur, adaptar-se al canvi climàtic i garantir la protecció del medi amb actuacions directes

El CADS planteja que el Conservatori del Litoral tingui funcions i gestió del litoral i competències i recursos per comprar terrenys i fer actuacions de restauració i conservació d'ecosistemes. A més, el CADS reclama que es torni a aportar sediments als rius, es regeneri diversos espais fluvials i es garanteixi la biodiversitat i la sostenibilitat de l'explotació pesquera. L'ens també proposa plans territorials sectorials de turisme que permetin reestructurar l'activitat turística en funció de la capacitat de càrrega del territori.

El plantejament del CADS és, també, a banda de lluitar-hi, d'adaptar-se a la realitat ineludible. Planteja accelerar el procés d’adaptació climàtica i repensar la costa per fer-la més resistent als seus impactes, especialment, a la pujada del nivell del mar i la intensificació de la freqüència i magnitud dels temporals. En aquest sentit, proposa adaptar al canvi climàtic les infraestructures de mobilitat, hidràuliques i de protecció. 


Per últim, el CADS recomana que es desenvolupin instruments legislatius per implantar un model d’economia més circular i de gestió de residus que redueixi la càrrega de plàstics i altres residus i contaminants que arriben a mar. La proposta, a més, és introduir elements de fiscalitat ambiental que facin efectiu el principi de «qui contamina, paga».