La comarca del Priorat ha estat tradicionalment una comarca molt lligada a la pagesia. La falta de relleu generacional posa en perill el manteniment de les terres. Per això, Vinícola del Priorat, la cooperativa de Gratallops, el Lloar, la Vilella Baixa i la Vilella Alta, ha posat en marxa un projecte per fer-se amb aquelles terres dels pagesos que es jubilen. L'objectiu és la supervivència del conreu, però també, permetre al pagès seguir vinculat a la terra. I és que per molts la terra «és la seva vida».
La jubilació dels pagesos
Vinícola del Priorat té 137 socis. Són pagesos que es dediquen al conreu de vinya, olivera o ametller. La producció la porten a la cooperativa on s'elabora el producte final. La majoria vi. La cooperativa, explica el seu gerent, Joaquim Sabaté, va veure que les jubilacions dels pagesos feien perdre a la cooperativa molts conreus, que podien passar en mans de la competència o simplement perdre's. «Fa uns quatre anys vam veure que en un sol poble, i parlem de pobles de menys de 200 habitants, es van jubilar quatre pagesos. Vam veure que havíem de fer alguna cosa», explica Sabaté a TarragonaDigital.
Mentre que anys enrere el pagès quan es jubilava seguia cuidant-se de les terres, cada vega és menys habitual. «La jubilació del pagès no significava l'abandonament de les terres. Avui sí. Pel nivell burocràtic que es demana als agricultors», explica. I afegeix: «Ha crescut molt la burocràcia, fins al punt que un soci de 65 anys vol deixar de dedicar-se a la terra perquè està fart de papers».
Falta de relleu generacional
Però les jubilacions, per un motiu o un altre i arribin abans o després, són quelcom inevitable. A l'avançament de l'abandonament de la terra per part dels pagesos s'hi ha sumat una falta de relleu generacional molt important. «Els fills dels pagesos tenen un ofici. El meu fill té un ofici i no el deixarà per anar al tros», explica Sabaté. Admet que és una feina molt sacrificada i que en moltes ocasions els pagesos han de fer alhora una altra feina que els aporta un sou fix.
Si bé és cert que hi ha un interès dels joves per muntar els seus propis cellers i fer el seu propi vi, no passa el mateix amb la pagesia. «La majoria de joves que treballen aquí es dediquen al sector serveis o treballen als cellers, no a la pagesia. I n'hi ha, com la meva filla, que han marxat i no tornaran». I amb tota claredat diu: «A vegades penso que no hem sabut transmetre als nostres fills l'amor per la pagesia que els nostres pares ens van transmetre a nosaltres».
Sobre la falta de relleu generacional, apunta una dada molt significativa: Del total de socis de la cooperativa, només sis tenen menys de 40 anys. La mitjana d'edat està entre els 55 i els 60 anys.
Lloguer de terres
Quan fa quatre anys van veure que es jubilaven quatre pagesos de cop i abandonaven la terra van decidir que des de la cooperativa calia fer alguna cosa. Per això van decidir arrendar o fins i tot comprar les terres als pagesos que es jubilen, així no les perden i ajuden al pagès. «La cooperativa abans no tenia terres, però ara ja portem 50 hectàrees de 26 pagesos jubilats, i cada any en comprem», explica Sabaté.
Per poder seguir treballant les terres han muntat un equip de treball, coordinat per un dels socis, que va creixent en funció de l'època i la demanda de treball. Aquest grup, que va de 2 a 15 persones depenent el moment de l'any, s'encarrega de conrear els terrenys. I fins i tot ajuda als socis més grans amb el que no poden. «En ser una cooperativa de socis podem cedir treballadors i així ajudem als socis que són grans i han decidit mantenir les terres però per problemes físics no poden fer alguna cosa, a fer algunes feines».
Els pagesos i el seu lligam amb la terra
L'objectiu de tot plegat no és només no deixar perdre les terres, sinó posar-ho fàcil al pagès. Per això, quan un pagès comença a pensar que es vol jubilar li arrenden les terres de forma progressiva i no tot de cop. «Intentem evitar el trencament brutal d'un dia per l'altre», explica Sabaté. Perquè per un pagès que s'ha dedicat tota la vida a la terra pot ser un trencament molt significatiu.
A més, assegura que algunes de les finques que lloguen a vegades el pagès propietari els demana permís per anar i fer alguna cosa puntual, com llaurar la terra. «És la seva vida, i valoren molt tenir accés a les seves terres», explica. A més de mantenir el vincle, el projecte d'arrendament de terres ajuda també, diu Sabaté, a defensar el territori i a conservar el conreu i la sostenibilitat del paisatge.
L’evolució del Priorat
La comarca del Priorat perdia un volum important de la població abans del boom del vi i de la DOQ Priorat. Va ser als 90, amb l'arribada de persones molt rellevants del món del vi, que van posar el producte al mapa i «van valorar el que aquí sempre havíem tingut». «El que es va aconseguir va ser frenar la despoblació», explica Sabaté. Aquests últims anys però, i també degut a la crisi econòmica viscuda, la tendència és de manteniment i fins i tot de lleuger retrocés.
Així i tot, però, el món del vi desperta molt interès i la DOQ Priorat ha atret gent d'arreu del territori. «Els cellers familiars van sorgir molt al principi però això s'ha quedat estancat». Ara, per contra, explica Sabaté, els qui inverteixen són estrangers o persones d'altres punts de l'estat que treballen, també, en altres DO. «Els estrangers estan fent disparar els preus dels terrenys», assegura Sabaté.
I aquesta és una de les coses que més els preocupa. I també, conseqüència de tot això és que d'alguna forma els pagesos cada cop tenen menys marge per ampliar les seves terres. Tots aquests factors posen en perill la supervivència de la pagesia a l'interior de la regió. Son factors que, diu Sabaté, passen a la gran majoria de territoris de l'estat i de la Unió Europea. La petita pagesia tendeix a desaparèixer mentre creixen els grans negocis.
També et pot interessar:
El Priorat ultima la candidatura per respondre a la fase d'avaluació final de la Unesco
Trenta emprenedors es troben al Priorat en el tercer 'Afterwork' de la Diputació