El Museu de Reus exposa tres peces del pintor cubista montblanquí Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) a la sala d’exposicions temporals. Fins al 18 de gener, els visitants podran veure tres olis de grans dimensions, els darrers que va pintar abans d’abandonar aquesta tècnica pictòrica per passar a unes renovades tintes xineses de creació pròpia.
El director del Museu de Reus, Marc Ferran, destaca que «aquesta és una molt bona oportunitat perquè tothom pugui veure de primera mà tres obres especialment destacades de Maties Palau Ferré, artista del segle XX que va tenir un fort vincle amb la ciutat de Reus».
Per la seva banda, l’historiador Francesc Marco-Palau, biògraf i besnebot de l’artista, assegura estar molt satisfet i il·lusionat perquè «a les portes del centenari de Palau Ferré, Reus pugui redescobrir-ne l’artista a través d’aquesta mostra, donant a conèixer de nou l’obra i els valors que professava el pintor».
Tres olis amb la característica figura femenina d’ulls ametllats
‘Noia amb síndria’, ‘Noia amb barret de palla’ i ‘Noia amb vestit vermell’ són tres quadres de grans dimensions, de dos metres d’alçada cadascun, en què l’artista plasma sobre la tela tres variants de la seva característica figura femenina d’ulls ametllats, acompanyada de fruita o elements decoratius.
El rostre, el cromatisme i la mirada d’aquests darrers olis tenen una expressió més reflexiva. El context personal en què van ser pintats ho explica. La mostra s’acompanya d’un llibret explicatiu, amb la reproducció de les obres, i on s’inclou un article del periodista reusenc Jordi Cervera.
El pintor que cremava els seus quadres
Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) és un dels artistes més singulars de l’art català del segle XX. Influït per la Barcelona de les exposicions dels Salons d’Octubre, el cubisme picassià i els anys viscuts a París, a cavall entre la dècada dels cinquanta i la dels seixanta, Palau Ferré és el pintor dels paisatges primaverals, de les figures femenines d’ulls ametllats i dels quadres mitològics i simbòlics. També va ser escultor i ceramista.
En tornar de París, el contracte que va signar amb un marxant el va obligar a pintar a metres quadrats. Després d’una sentència del Tribunal Suprem de 1974, decideix deixar de pintar a l’oli i cremar els seus quadres durant una dècada i mitja, un episodi que queda reflectit al llibre ‘El pintor que cremava els seus quadres’ (Gregal, 2019), escrit per Francesc Marco-Palau.
Centenari del naixement i de la mort de l’artista
Al llarg del 2020 i 2021 se celebrarà una doble commemoració, les dues dècades de la mort de l’artista i el centenari del seu naixement.
A part de la publicació del llibre, aquest estiu el periodista Màrius Serra es va inspirar en els seus quadres per un joc participatiu a les xarxes socials en què buscava les muses de Palau Ferré. Com el Museu de Reus, també aquests darrers mesos el Museu Comarcal de la Conca de Barberà i el Museu d’Història de Girona n’estan exposant pintures.